Dimarts 28 de juliol: La Carta

Salutacions Famílies!

Després d’una calorosa nit, hem arribat al Casal amb moltes ganes de jugar, i així hem començat el dia: jugant! Els més petits, amb l’Ari, han estat jugant al Museu, on cada nen i cada nena havia de representar una figura d’un museu molt especial: el museu dels Dinosaures, el dels Superherois… El grup del Marc ha començat el dia jugant al “Bon dia”, per després passar a fer una partida ràpida al “Gusanito” i han acabat els jocs de benvinguda amb una partida al Pi.

Després dels jocs de Benvinguda, els diferents grups han passat a veure l’ambientació. Avui ens ha deixat una mica preocupats, ja que ha vingut la Sherezade altre cop i a ella si que se la veia preocupada! No sap com continuar la història, ja que el pobre Sindbad està a l’illa amb un animal molt misteriós i no sap pas quin és! Ella ha rebuscat i rebuscat entre tots els seus llibre, però no hi ha hagut manera d’esbrinar quin era aquest animal… Com ja no sabia què fer, ha contactat amb el bruixot, l’amic d’en Jaudar, del conte de la setmana passada. El Bruixot, que encara està molt agraït amb tots nosaltres, ha fet arribar una carta d’en Sindbad als nens i nenes de l’escola. Però tots sabem com és aquest Bruixot: una mica desastre! Així que sabem una cosa del cert: la carta està a l’escola, però…a quina part de l’escola? Això si que no ho sabem! Així que se’ns ha girat feina a tots, ja que per poder continuar el conte del nàufrag, primer haurem de trobar la carta!

Així que els diferents grups han començat la seva recerca. Els més grans han començat a donar voltes i més voltes per l’escola fins que se’ls hi ha acudit un lloc que des del començament del Casal no haviem trepitjat: el menjador de l’escola! Així que tot el grup hi ha anat ràpidament i sota d’una de les taules s’han trobat la segona part de la carta! Els més petits també han hagut de suar molt per trobar la primera part de la carta: no hi era al pati, tampoc al gimnàs, ni als vestuaris, ni a les escales d’emergència, ni al dormitori…no estava per cap lloc! Per sort, se’ls ha acudit anar a buscar-la al pati del menjador…i allà estava! ben amagada en un racó del tobogan! Quan hem tingut les dues parts de la carta, hem pogut esbrinar el què ens volia dir en Sindbad. Sembla que cada dia, quan es desperta, es troba tot de material al costat dels seus peus: primer van ser unes fustes, després unes cordes i avui pel matí s’ha trobat un tros ben gran de tela! Ell té la sensació que no el volen en aquella illa i que li estan donant tot això per tal que es construeixi un vaixell i torni a casa seva! Però encara no sap quin animal déu ser que li porta totes aquestes coses, només sap que és un animal molt fort, que sap amagar-se i que no deu ser gaire alt, ja que si fos al contrari, segur que ja l’hauria vist! Entre tots hem començat a pensar quin animal podria ser: un elefant? no que és molt gran!, un dinosaure? no! que se l’hagués cruspit el primer dia…i si era una serp? Les serps poden ser molt fortes, i no són altes, però són molt llargues i segur que poden arrossegar material fins a en Sindbad! Però les serps són bones? En Sindbad creu que no, però tampoc es pot jutjar a algú només per la seva aparença, no creieu?

Després de trobar les cartes, els més petits han pujat a l’aula a fer un petit taller inspirat amb la possible serp que està ajudant a en Sindbad. Els més grans han anat cap al gimnàs, on han estat jugant al “Poble” i han fet unes partides al Vigilant. Ells han acabat el matí fent unes partides a la bandera aqüàtica al pati.

Per la tarda, han estat els més petits que han aprofitat per fer uns quants jocs d’aigua, i els més grans han baixat al gimnàs on han jugat a la fugida de la jungla.

Ens veiem demà amb més aventures!