La distribució de l’alumnat a Catalunya és molt poc equitativa. Això és el que mostra un estudi (Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela, 2011) que compara les diferents comunitats autònomes de l’Estat Espanyol i evidencia que entre les comunitats autònomes on la immigració té un pes important, som amb Murcia la que menys equitat presenta en la distribució de l’alumnat estranger segons titularitat del centre. Al nivell de l’ESO, per exemple, els centres privats (la immensa majoria dels quals són concertats i per tant finançats amb els impostos de tothom), tenen un 8,2% d’alumnes estrangers, mentre que els centres públics en tenen 2,91 vegades més (un 23,9%).
L’informe no ha generat cap comentari per part de les autoritats educatives, no ha tingut cap repercusió social ni debat als mitjans de comunicació, tot i la importància d’aquesta dada. Si volem ser creïbles quan argumentem la importància de la immersió lingüística per a la cohesió social del país, també hem d’encarar el problema que representa aquesta segregació per origen nacional (i la segregació per posició socioeconòmica) per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’aprofitament del talent i del potencial de les noves generacions.
Taula de la pàgina 183 del llibre (descarrega): Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela (2011) “La dimensió substantiva de les polítiques educa tives autonòmiques: convergències i divergències”, a Raquel Gallego i Joan Subirats (eds.) Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
