Comentaris de la consellera sobre el Raval.

Al diari Ara d’aquest diumenge en una entrevista sobre diferents temes de l’actualitat educativa la consellera Irene Rigau torna a la càrrega sobre les escoles del Raval i la manera de solucionar la segregació escolar.

Segons ella el problema de la segregació vé de les dimensions de les zones educatives massa petites i rígides. Això, no és ben bé així, Si només es canvien les zones educatives continuarem tenint segregació. La segregació escolar és un problema massa complex perquè una simple norma el resolgui. Cal abans de res voluntat política per solucionar-lo. voluntat política que no hem vist mai en el PSC mentre ha estat al capdavant del departament d’educació. Ara amb Convergència sembla que tindrem un altre govern que pensa passar de puntetes per aquest tema fent veure que fa més que fent coses realment efectives.

El que resulta molt preocupant és que quan se’ls pregunta als polítics per la segregació es respongui posant com a exemple el Raval i amb inconcrecions i mitges veritats quan no directament mentides. Això demostra desconeixement de la realitat en el millor dels casos , la qual cosa és preocupant. En una altra intervenció a la televisió la consellera va arribar a dir que els nens del Raval no podien anar a l’escola Pia de Sant Antoni perquè la zonificació els impedia travessar la Ronda. Clar que ningú li havia explicat que sí es pot travessar la Ronda, el problema és que els autòctons la travessen en un sentit i els immigrants en una altre. A més, tampoc li devien haver dit en quin cantó de la Ronda està l’escola que treia com a exemple. No es pot parlar des del desconeixement quan es detenta un càrrec de la responsabilitat de la conselleria d’Ensenyament.

El Raval és un barri viu, un barri trist i alegre.

En la base de la segregació cal situar la por a les persones diferents, la por a que una determinada composició social de l’escola tingui un impacte negatiu en el rendiment acadèmic dels alumnes, i de vegades també directament les ganes de no barrejar-se amb segons quines persones. Aquestes tres actituds seran les mateixes sigui quina sigui la zonificació escolar. Cal treballar de debò el respecte a totes les persones, el coneixement de la realitat: Per exemple no s’ha fet i seria molt sorprenent el resultat, un estudi sobre el rendiment escolar dels alumnes de nivell sociocultural mig en escoles com les nostres. Estem convençuts que pocs centres de Catalunya podrien oferir resultats com aquests. Però és clar, cal fer estudis, cal treballar, cal parlar amb les famílies, cal treballar per véncer la por:…. És més fàcil dir que la culpa és de les zones educatives, i intentar fer canvis en reglaments enlloc de mirar de fer que els canvis els facin les persones.

I ara vé la pregunta del milió: Intentarà resoldre de debò aquest problema el nou govern? o ens trobarem amb un altre Maragall segregador? 

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>