SORTIDA AL REFUGI DE POBLE SEC

5è A explica la sortida al refugi de Poble Sec

El 19 d’octubre de 2010 vam anar a una sortida, al refugi 307 del Poble Sec. Ens van explicar que els refugis els feien nens, nenes, homes grans i dones perquè els homes forts estaven a la Guerra Civil Espanyola.
Normalment els refugis es feien sota terra i el de Poble Sec es va excavar de front  perquè a dalt hi ha la muntanya de Montjuïc que ja els  protegia.

Tots els refugis tenien sacs de sorra i els túnels feien ziga zaga per protegir-se de la metralla i les bombes.
Quan vam entrar vam veure els lavabos i una font al costat perquè a l’estar dins d’una muntanya hi ha aigua. Hi havia bancs per seure, una infermeria amb forats per treure la humitat, armaris fets amb un forat a la paret, una guarderia inacabada…

Ens van explicar que  dos nens van morir perquè no van entrar a temps al refugi durant un bombardeig. També ens van dir  que al zoo de Barcelona mataven els animals per alimentar a les persones perquè hi havia fam, al Poble Sec li va tocar la trompa de l’elefant que era molt salada: per conservar els aliments es posava sal.
Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola una familia va entrar al refugi per viure perquè no tenien casa, van viure 10 anys. Un altre senyor va plantar unes llavors de xampinyons.

Ens ha agradat molt i us recomanem anar-hi, podeu anar dissabte i diumenge al matí: a les 11 i les 12 la visita és en català i a la 1 en castellà.

Esperem que us agradi!

La classe de 5è A.

5è B explica la sortida al refugi de Poble Sec

El dimarts 19 d’octubre de 2010 vam anar al refugi del Poble Sec i ens van explicar coses de la guerra civil Espanyola: va començar a l’any 1936 i va acabar el 1939, la ciutat de Barcelona va ser bombardejada,  hi havia dos bàndols enfrontats: els nacionals i els republicans, per què la gent es pogués protegir de les bombes es van construir refugis…

Un refugi es una construcció formada per una serie de galeries que estan sota la terra i on la gent s’amagava quan sentien una sirena.

Després d’aquesta explicació vam entrar al refugi 307 i  la primera cosa que vam veure van  ser els lavabos, i al seu costat hi havia una font per que la gent pogués rentar-se les mans (encara que a la majoria dels refugis de Barcelona no hi havia aigua corrent, el del Poble Sec si que en tenia perquè estava situat sota de la muntanya de Montjüich).

Durant la visita vam veure mantes, ampolles d’aigua,óssos de peluix, una farmaciola… tots aquests objectes  eren una mostra de tot el que necessitaven durant els bombardejos.

Dins el refugi, a part de les galeries, vam veure un espai que van començar a construir perquè fos una sala per als nens petits. Però quan encara no l’havien acabat va caure el sostre i aleshores van decidir que aprofitarien l’espai per omplir-lo de la sorra que treien de la muntanya quan feien les galeries.

Mentre caminàvem ens van cridar l’atenció uns rètols amb unes lletres vermelles que indicaven les normes del refugi: no es podia cridar, no es podia córrer, no es podia discutir i no es podia ni fumar ni dormir perquè l’oxigen es podria acabar.

També ens va cridar l’atenció una línia blava que estava pintada al sostre que marcava el rastre del cable de la llum original. L’interior del refugi estava il·luminat per un generador que donava llum durant dues hores.

Hi havia poca llum perquè no els descobrissin els aviadors enemics.

A les dues entrades hi havia parets construïdes en forma de ziga-zaga ja que així es protegien de les bombes.

Mireu les fotos!