Aquesta setmana hem conegut la notícia de la mort d’Antoni Tàpies. Més enllà de la mort d’una persona de 88 anys, circumstància habitual per altra banda, és interessant veure com han vist els nens de l’escola aquest fet. El curs passat alguns alumnes de cicle mig van anar a la Fundació Tàpies de visita i ens van portar a casa unes invitacions per tal que els seus pares poguéssim compartir amb ells l’experiència de la visita.
Els nostres fills han tingut l’oportunutat de conèixer l’obra d’Antoni Tàpies de primera mà. Han pogut gaudir del que és el seu univers. Un univers complex i simple, un univers espiritual, de reflexió, de treball, de tècniques artístiques diverses i de complicitat i implicació amb el moment històric que li va tocar viure. Els nostres fills han pogut pensar al voltant de l’art, de la creació, del misteri de l’ànima humana i de l’ànima dels objectes.
Tàpies ha estat una pesona poc estimada i incompresa per les classes dirigents de Catalunya, incompresa per les classes populars i molt envejada en determinats ambiensts culturals i artístics.Tot i això, li devem moltes coses. És una de les persones que va lluitar contra la dictadura i li hem de donar les gràcies per la seva implicació en favor d’un estat democràtic i més just socialment.Li devem (a ell com a tants altres lluitadors anòmims) molta part del que tenim. També li devem la seva obra. L’obra que moltes persones s’entesten a rebutjar i a menystenir.
¿Per què és important la seva obra? ¿Què vol dir en els seus quadres? ¿Qualsevol persona pot entendre els seus missatges? En fi, ¿estem davant d’un gran artista? Una única resposta pot servir per totes aquestes preguntes: Tàpies ens fa pensar, i només per això ja li hauríem de tenir si no admiració com a mínim respecte. Descartes deia “Cogito ergo sum”. Pensar és condició sine qua non de l’existència i hem de valorar positivament totes les oportunitats de fer servir la nostra matèria gris.
Així, doncs, Antoni, bon viatge estiguis on estiguis ….. i esperem que la teva emprenta continuï ben marcada en els nens i nenes de Barcelona i de la nostra escola en particular.
