Un cop fet el debat sobre les propostes polítiques de cara a la propera legislatura aquí podem veure les cares del personal que va venir a dir la seva.
Poques propostes noves, un pèl de demagògia (no excessiva), alguna errada monumental (el senyor López va repetir fins a set vegades consells locals en referència als consells escolars)i una lleugera estirada d’orelles de l’Ernest Benach al Rafa López per utilitzar el nom de la llibertat en va. I és que no s’ha de confondre la llibertat amb el llibertinatge.
Fins i tot López, (semblava que la Dolors Camats parlés per boca seva) va dir que no es pot pretendre aprovar una llei en contra de l’opinió majoritària de ls persones que l’han de desenvolupar.
Poques respostes clares al tema de la segregació escolar. No saben què fer, aquest és el problema i a partir d’aquí juguen a despistar. En Benach va parlar de transparència en els processos d’admissió d’alumnes. Molt bé, però a ningu se li va acudir dir que es pot incentivar la matrícula d’alumnes autòctons en escoles segregades i d’alumnes immigrants en escoles reticents a admetre’ls. El senyor Maragall no va aportar cap idea nova i va defensar de forma limitada la seva gestió. Segons ell el simple desplegament de la Llei d’Educació resoldrà tots els problemes. No és un gran orador, de la mateixa manera que tampoc és un bon gestor. Per postres la futurible Irene Rigau es va limitar a fer promeses també limitades, sembla que la participació li preocupa, de fet sembla que a tothom li preocupa, però no va entrar en alguna de les promeses més innovadores del programa de Convergència: Obrir les escoles els dissabtes per poder fer reforç escolar. Això sí, va deixar clar que renega de la innovació compulsiva que al seu entendre practica el govern.
La Dolors Camats va defensar molt el model actual de claustres participatius (el model que ha deixar sense anar més lluny els alumnes d’aquesta escola sense colònies) front el model de direcció forta que suposa el nou decret de direccions, no va aclarir si Iniciativa votaria a favor o en contra d’aquest decret, mentre que la Irene Rigau li recriminava la presència alhora al govern i a l’oposició d’Iniciativa. Clar que si girem el mitjó li podria haver respost el mateix la Camats a la Rigau. En el tema de l’equitat Iniciativa va voler deixar clar que estan a totes i va posar l’exemple de l’Hospitalet. Els altres partits van deixar escapar la possibilitat de citar les poblacions on governen que practiquen polítiques més assenyaddes que les del Departament (Mataró pels socialistes, Sant Celoni o Vic pels convergents o Manlleu per Esquerra)
Va faltar al nostre entendre, una mica d’entusiasme per l’educació, pel futur de Catalunya, per la feina ben feta i ganes de resoldre els vells temes de sempre.
Va ser un debat molt educat, i això s’ha d’agrair a tothom. Francament uns càrrecs públics han de ser sobre tot persones educades, i els participants al debat ho van ser.
Molt bona la moderació de la Imma Fuyà, semblava que ho havia fet tota la vida, fins i tot va abaixar al conseller a simpe aspirant del PSC, i es va permetre jugar amb el cronòmetre amb l’Ernest Benach.
