Aquest matí els nostres fills han pogut assistir en viu i en directe al desnonament d’unes famílies al carrer de Sant Pau. Una de les famílies desnonades duu els seus fills a la nostra escola. Potser aquesta serà la lliçó que més se’n recordaran molts nens i nenes: ¡¡¡¡¡Als pobres, ni aigua !!!!
No era la primera vegada que s’intentava el desnonament d’aquestes famílies, farà cosa d’un mes la pressió popular va aconseguir aturar el desnonament. Però a la segona un exèrcit de Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra ha tallat el carrer com si es tractés de la guerra contra el mal. Tot plegat un autèntic despropòsit. Paral·lelament ens hem enterat que les retribucions dels gestors de la banca (els principals responsables de l’actual situació econòmica) s’han apujat prop d’un 45% en els darrers 5 anys.
És normal que estem indignats i enrabiats. Realment no hi ha dret. Cal una moratòria per aquests abusos de poder de la banca sobre les persones. És preferible que perdi diners l’inversor i a que perdin la seva vida i el seu futur les persones. Al cap i a la fi pot haver un país sense inversors, però no pot haver un país sense persones.
