Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018

Aquí tenim un video de presentació del Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018
Sembla que vivm en el millor dels mons possibles com diria l’instructor del Càndid de Voltaire.
Però no. A Ciutat Vella tenim problemes. I el principal creiem que és la manca de voluntat de mirar cara a cara a la realitat. Els errors dels Plans d’Entorn i el seu despotisme il·lustrat planen un altre cop sobre les famílies i les escoles de Ciutat Vella.

Si mirem el vídeo del NO-DO que vam penjar aquesta setmana sobre la llei d’educació de Villar Palasí veurem dades d’èxit escolar i dades de segregació social. Esmenten dos dels principals problemes que tenim ara al barri. Malauradament si no parlem de segregació escolar malament podrem solucionar-la. La millor manera de no fer res per resoldre un problema és no esmentar-lo. Aquí en aquest video s’aconsegueix no parlar de segregació i apunta línies de treball en les quals les famílies un cop més serem les convidades de pedra. No s’ha consultat amb les famílies per implementar aquest procés de diagnosi, Amb nosaltres no ha parlat ningú. Imagino que els mediadors culturals, les entitats assistencials i les direccions de les escoles hauran parlat en el nostre nom i és clar, en un sistema que encara és democràtic no sembla la millor manera de treballar.

Tant de bo es corregeixin aquests errors inicials i hi hagi de debò un procès participatiu per decidir i avaluar el que es fa. Sembla pel document  que acompanya aquest vídeo que l’avaluació  un cop més serà interna. i tampoc s’espera que les famílies i les ampes diguin gaire cosa. És a dir, seran les escoles analitzades i les gestores de l’educació al districte  les que s’autoavaluaran. No dóna gaire confiança, la veritat.

Total que si volem arribar a nivells d’èxit escolar (en graduació d’ESO estem més de 15 punts per sota de la mitjana de Barcelona) equiparables a les de la resta de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, no haurem de limitar-nos a avaluar a la recerca de l’excusa sociològica de torn. Cal buidar una mica les escoles i poder treballar amb una ràtio més baixa. Per això cal construir escoles i per construir escoles a més de tenir els recursos, cal que determinades persones entenguin que l’escola està al servei de la societat i no la societat al servei de la “seva” escola.  Cal poder tenir substitucions des del primer dia, cal tenir mecanismes de reforç escolar, cal un pla decidit contra la segregació escolar, cal una bona política de promoció de les escoles del barri,  cal poder tenir un lleure que no respongui només a criteris assistencials. Volem tenir ciutadans o súbdits? L’assistencialisme genera clientelisme i sembla que aquest clientelisme ha guiat durant molts anys les polítiques educatives i socials del districte.

En fi, que sense objectius quantificables, sense una detecció correcta dels problemes, d’esquena a les famílies i amb una autoavaluació feta pels mateixos que articulen el pla, tot sembla adreçat a que res no canviï, a perpetuar la segregació escolar, a deixar l’èxit escolar al marge de tota quantificació i mesura. Això sí, arribarà PISA i la culpa la tindrem els pobres i els immigrants. Del Pla d’Entorn, un cop acabat i avaluat,  encara no sabem les dades.

Document del Pla Educació Ciutat Vella 2013-2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>