La FaPaC reclama que Ensenyament compti amb les famílies perquè aquest curs seran més decisives en el funcionament de les escoles
- El paper de les AMPA tornarà a ser clau durant aquest curs perquè molts centres funcionin amb normalitat. Només amb un treball conjunt de tots els agents implicats en l’educació estarem en el bon camí per assolir l’èxit escolar.
- La FaPaC confia que Ensenyament canviï la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Només amb inversions suficients, equitat i diàleg s’aconseguirà un curs tranquil i estable.
- Els anuncis de la conselleria no deixen de ser anuncis mentre que les reduccions pressupostàries i les retallades són la dura realitat de l’escola.
Barcelona, 12 de setembre de 2013
Coincidint amb l’inici del curs 2013-2014, la FaPaC reclama al Departament d’Ensenyament que escolti i tingui en compte les famílies, ja que són un actor important implicat en l’educació. El paper de les mares i pares continuarà sent encara més decisiu durant aquest curs, com ja ho va ser el passat quan el seu suport va ser clau perquè moltes escoles continuessin funcionant amb normalitat. La FaPaC vol posar de manifest la seva opinió davant d’alguns temes que marcaran aquest curs:
- Bona part dels retards en els pagaments de la Generalitat corresponents a beques menjadors han estat avançats per les AMPA al llarg dels cursos anteriors. D’aquesta manera, avui podem dir que les famílies són qui garanteixen el funcionament dels menjadors escolars en un moment en el qual la Generalitat té bloquejat l’accés al crèdit. Per tant, la primera demanda és òbvia. Cal tractar bé les famílies i escoltar-les perquè no hi ha ningú més interessat en què l’escola funcioni bé que les mares i pares dels alumnes. Com s’ha demostrat el curs passat, les famílies són un actor de primer nivell a l‘hora d’evitar el col·lapse del sistema educatiu.
- Pel que fa a les beques menjador, la FaPaC veu insuficient l’increment del pressupost en 1,8 milions d’euros -en total 34 milions d’euros-, ja que no representa ni un 10% més que el curs anterior i quedarà curt per atendre totes les sol·licituds. Hores d’ara, més de 10.000 alumnes queden sense beques menjador, una xifra que augmentarà si no s’amplia aquesta partida, insuficient per cobrir l’augment de la demanda en una situació com l’actual.
Veiem amb bons ulls el compromís de la Generalitat d’atendre les necessitats alimentàries de tots aquells alumnes en situació de pobresa i amb dèficit d’alimentació. És important que un compromís com aquest estigui en boca del Govern. No cal dir que vigilarem amb atenció el compliment d’una acció de govern tan essencial i prioritària. Caldran més recursos. Serà capaç el govern de la Generalitat d’aconseguir-los?
- D’altra banda, també és insuficient que enguany la plantilla de mestres sigui la mateixa que el curs passat davant un increment de més de 20.000 alumnes. Amb aquesta xifra no es pot dir que la ràtio baixa si no és a costa de treure personal a projectes d’escola inclusiva, d’atenció a la diversitat, a projectes pilot d’innovació pedagògica de cursos enrere, etc. Per tant, estem davant d’una nova reducció de la inversió en educació i d’una disminució pressupostària. El pes específic de l’educació dins dels pressupostos de la Generalitat baixa respecte a anys anteriors i ens trobem davant d’un escenari de devaluació sostinguda de l’escola des de fa tres cursos. Com pretenen millorar l’èxit escolar amb desinversió, desatenció i eliminació de gran part d’ajuts i suports específics? Cal saber canviar el timó quan anem de dret als esculls i al naufragi.
- La FaPaC reivindica la importància de l’educació 0-3: No és de rebut que la Generalitat vulgui desatendre’s de la seva responsabilitat en aquest tema. L’aportació de 43 milions d’euros no pot quedar en 0 i intentar que les diputacions assumeixin aquesta quantitat. Aquesta fase educativa és massa important com per abandonar-la d’aquesta manera. Quin és el motiu d’aquesta decisió? és només econòmic o es volen reduir de manera significativa les escoles bressol municipals? Ensenyament creu en l’escola bressol?
- La FaPaC confia que el pla d’escola plurilingüe anunciat per Ensenyament, basat en impartir part del currículum en anglès, es realitzi satisfactòriament per poder fer-ne la valoració corresponent en aquells 52 centres on es posi en marxa. La formació dels docents serà essencial i no sembla que s’hagin dedicat grans esforços a millorar aquesta partida.
- Davant l’anunci de la conselleria de realitzar una auditoria pedagògica en aquells centres que tenen pitjor nivell acadèmic, la FaPaC es pregunta què s’havia fet fins ara amb les avaluacions de sisè. En tot cas, la federació recorda a Ensenyament que les famílies han d’estar presents en les auditories pedagògiques si realment es vol lluitar a favor de l’èxit escolar tant a primària com a secundària. Només amb un treball conjunt de totes les parts implicades en l’educació estarem en el bon camí per combatre la taxa d’abandonament escolar del 27%. En definitiva, ha d’haver recursos per implementar canvis importants en aquestes escoles si de debò es vol aconseguir una millora de resultats. També cal que millori l’heterogeneïtat a les aules com un valor positiu i no deixar que determinades escoles es converteixin en centres on només s’escolaritzen alumnes amb dificultats socials o que arriben amb el curs començat, i sovint totes dues coses alhora.
- Tot i valorar de manera positiva la FP dual, la FaPaC constata una manca de places públiques a la Formació Professional. Actualment hi ha alumnes que no poden estudir allò que els motiva i els grups de classe han augmentat de manera perillosa en algunes especialitats. (Per exemple, no pot haver 35 joves en una cuina amb un professor)
- Un altre aspecte preocupant és la manca de suport per a les famílies amb pocs recursos per tal de poder comptar amb els llibres i el mateial escolar adient. Hem passat de tenir 11,7 milions d’euros fa dos cursos a 2,7 el present curs quan encara no s’ha cobrat del govern central els 3,5 milions del curs passat. Les reducció és molt dràstica i sembla que els recursos s’adreçaran només a aquells centres on es concentren les necessitats socials enlloc d’orientar-se a les famílies més necessitades. No cal ser un visionari per endivinar que això pot derivar en el trasllat de les famílies necessitades cap als centres on aquestes ajudes existeixen amb la qual cosa anirem cap a escoles homogènies d’alumnes amb necessitats socials i ens allunyarem d’un model d’escoles de convivència entre alumnes de diferents orígens socials i culturals. La pregunta immediata és òbvia: Li importa a algú la sort d’aquests alumnes? A nosaltres i a les seves famílies ens importen molt.
Hi ha alguns temes sobre els quals el Departament d’Ensenyament no parla que creiem que són importants i significatius:
- La planificació de l’oferta pública a la secundària. Ara que comença un increment de l’alumnat en aquests cursos sense que s’estigui preparat per atendre’ls més enllà de mesures provisionals com increments de ràtio i barracons. Les construccions previstes estan molt verdes i en alguns casos és dubtós que es construeixin. L’administració no pot dimitir de la seva responsabilitat en garantir l’oferta educativa obligatòria. Si cal construir edificis i contractar personal s’ha de fer. És un mandat que emana directament de la Declaració dels Drets Humans i amb aquestes coses no s’hi juga. Pot garantir el Departament places escolars públiques per tots aquells alumnes que les demanin de cara als cursos 2014-2015 i 2015-2016?
- Seguim amb un decret d’admissió d’alumnes anterior a la LEC i que s’ha demostrat del tot insuficient per garantir una escolarització equilibrada. Ignorar aquest fet significa apostar clarament per la segregació escolar i per una escola que transmeti les desigualtats socials de manera automàtica. Aquesta no hauria de ser la postura del Departament, però malgrat tot encara no coneixem cap índex de mesura d’un paràmetre educatiu tan important com és el de la segregació escolar. Malament es pot corregir un aspecte que no es quantifica.
En darrera instància, caldrà seguir amb atenció com es desenvolupa aquest inici de curs perquè molts dels anuncis fets hores d’ara són això anuncis, mentre que les reduccions en els pressupostos i els retards en els pagamanets són, malauradament, la realitat empírica amb la qual hem de conviure dia a dia.
Sense les famílies aquest curs serà molt difícil treballar a l’escola. El departament d’Ensenyament ha de canviar la seva actitud cap a les famílies si vol millorar de debò el sistema educatiu català. Ha quedat clar que el Departament sol no pot fer bé la feina.
