Camí escolar, Camí amic, caminem cap a enlloc gràcies a la inèrcia

Aquest divendres passat ens hem trobat amb la inauguració del camí escolar al bari del raval Sud. És una important inversió econòmica i de temps de l’administració municipal. Aquesta inversió es produeix en una època de clar retrocès de les inversions públiques en escoles i en l’educació en general.  És pot considerar positiu que una administració pública decideixi gastar-se els diners en millorar els accesos a les escoles. I segurament seria així en el 90% de llocs i escoles de Catalunya, però al Raval no. No per dos motius molt evidents.

Primer: El Raval és un barri on el trànsit de vehicles està pacificat a la gran majoria de carrers. Només podem trobar un cert perill en travessar el Paral·lel o les Rondes, on a més la gran majoria dels alumnes ja van a esccola caminant i en molts casos sols. La qual cosa sembla ser el gran objectiu del projecte Camí Escolar. O sigui que no és una bona idea perquè ens gastem els diners per aconseguir un objectiu que ja tenim realitzat en bona part.

Segon: Les prioritats de despesa educativa del barri són unes altres. Passen per treballar contra la segregació escolar i per millorar l’èxit educatiu dels alumnes del barri. Després de 6 anys de pla Educatiu d’Entorn encara no tenim, ni tindrem,  per escrit una avaluació sobre quina era la taxa de graduació d’ESO abans de la implantació de Pla i quina és un cop finalitzat sis anys després. No la tindrem perquè en el moment de fer l’avaluació inicial del Pla fa més de sis anys no es va recollir aquesta informació. Només tenium una xifra publicada com per error o de passada a la revista del Consorci d’Educació de Barcelona on en parlava del 58% en els alumnes del sector públic a tot el districte de Ciutat Vella. Dada horrible, sens dubte, però que no va suposar en cap moment, ni una reflexió, un cop d’atenció o un canvi d’actitud de l’administració en les seves formes de treballar. Ni un sol comentari per part de l’administració educativa pel que fa a aquesta xifra ni al Consell Escolar de Ciutat Vella, ni enlloc. Potser hi ha que es pensa que no dir les coses és la millor manera d’aconseguir millores. Però sincerament és un greu error. D’això se’n diu el mètode de l’astruç: Amaguem el cap sota l’ala i ja està L’administració s’ha equivocat molt al confondre processos amb resultats. Les escoles del barri treballen molt bé però els alumnes no treuen el rendiment que haurien de treure. Clar, per ells  la culpa és evident que la tenen les famílies i la seva nul·la implicació: Potser sí, però no només és això, aquí no ens podem quedar. Cal fer alguna cosa més i cal implicar-se més.Cal canviar algunes coses i no limitar-nos a fer el que fem sempre.

Un canvi en aquest sentit l’ha de liderar el Departament d’ensenyament o en el seu defecte l’ajuntament. Ni una sola escola o una sola associació de pares i mares pot canviar una dinàmica tan arrelada i tan poc profitosa. Un nou informe de Xavier Bonal demostra que la segregació escolar, i d’això en sabem molt al barri, és un luxe que cap societat democràtica i civilitzada es pot permetre, entre altres coses perquè va en contre de la convivència entre les persones i només per això ja caldria erradicar-la i a més de postres empitjora el rendiment escolar dels alumnes dels grups socials més vulnerables, i per extensió de tot el sistema.

Vegeu Resum estudi Sobre Segregació Escolar    Fixeu-vos sobre tot en els gràfics 2 i 3 Són contundents i dificilment rebatibles. Catallunya és el lloc d’Europa on la diiferència en punts PISA és més elevada entre població autòctona i població estrangera. i aquesta diferència es redueix mñes de 50 punts PISA quan la concentració d’alumnat no nadiu baixa d’un 25%. O sigui que la segregació escolar de barris com el nostre és un dels problemes cabdals del sistema educatiu català. I no s’arregla amb el camí escolar.

 Total que davant la presentació d’aquest informe sobre la segregació escolar al barri ens hem gastat els diners en un fantàstic camí escolar que no incideix de cap manera en els grans problemes de l’educació al nostre barri. Pura política d’epidermis.

Esperem que algú posarà, d’ara endavant una mica del seny que sempre ha faltat a l’hora de tractar aquests temes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>