Normalment es pensa que una escola situada en un poble és menys creativa que una altra de ciutat: tòpics. Com també se sol pensar que als pobles s’han de treballar activitats arrelades a la terra, folklóriques, i altres coses per l’estil: tòpics. Els diaris en van plens: als pobles, folklore i història, a les ciutats, actualitat: tòpics. Aquí a l’escola, no sabem per què (o sí), cada cop defugim més i més dels tòpics, les modes, les tendències…
Com ja sabeu, a l’escola cada curs l’alcalde parla amb el director i negocien quines idees volen portar a terme: es fa un estira i arronsa, com ha de ser una negociació, i s’arriben a acords. L’alcaldessa, aquest curs, volia fer un Got Talent (com el que surt a la tele, per suposat), i la directora li va acceptar la idea, però amb una condició: el festival, que hauria de ser TOTALMENT preparat pels alumnes, hauria de tenir una condició: el talent s’hauria de mostrar, PERÒ SENSE MÚSICA, només amb el cos. Ah! i el nom hauria de ser en català, per suposat! algú s’imagina un poble d’Anglaterra posant un nom en català?… doncs això.
Es va proposar seguir la línia de l’anterior festival, el del curs 17-18, que encara no tenia nom. La dire va dir que es podria dir COSS (amb 2 esses, per ser la segona edició), i l’alcaldessa ho va acceptar.
-I amb el cos es poden fer coses? estem acostumats a cantar amb música de fons, a ballar amb música de fons… tot amb música…-… -Doncs la gràcia està justament aquí, a que inventeu les múltiples activitats i possibilitats que poden sorgir de vosaltres mateixos, del vostre cos… a que us mostreu davant d’un escenari, que inventeu, que creeu…el que sigui. Nosaltres només us posarem un micro i un altaveu-.
Dit i fet: el proppassat 17 de maig es va realitzar aquest festival. Sabeu quantes actuacions van sorgir? 15!! quinze actuacions, totes diferents: des de cantar cançons (allà vam descobrir l’important que és cantar a “capella”), inventar ritmes amb les mans, sons amb la boca, fer mim, inventar acudits, fer figures gimnàstiques, ballar, inventar diàlegs sobre “chorizos”, fer riure, i fins i tot inventar un concurs de pasapalabra sobre futbol.
El resultat: molt bo. Si algú es pensa que els alumnes, per ser de primària, no es poden organitzar, ni poden fer activitats amb cara i ulls i que siguin creades per ells, s’equivoquen. Ah!, i ells mateixos es regulen: callen quan l’activitat és bona, i aplaudeixen a l’acabar.
Es van donar premis i diplomes de participació per a tothom, realitzats pels mateixos alumnes, per suposat. El proper curs, el festival es dirà COSSS (algú endevina per què?)
