Ara sí que comença la recta final fins a les vacances. Sis setmanes de colònies, treballs, projectes, aprenentatge cooperatiu i molts aprenentatges… Endavant!!! Us deixem un petit poema de la Lola Casas, una mestra de l’escola que també és poetessa.
La Vella Quaresma
Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
ur rosari i un sarró.
A la mà
(que és com una urpa!),
un peixot té aferrat,
tot ell amb cara de pena,
sec i ben aixafat.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisores de bon tall)
pota darrera pota….
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà la Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma…
però no et convidarem!
Lola Casas
