![\"david\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-content\/uploads\/usu396\/2016\/11\/david.jpg\")
<\/p>\nNo recordo quan vaig n\u00e9ixer per\u00f2, probablement, era la primavera o l\u2019estiu de 1986. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que em van comprar a l\u2019octubre de 1986, per la qual cosa havia d\u2019haver estat a la botiga a principis de tardor. De totes maneres, anem per passos\u2026<\/p>\n
Em van fabricar en una f\u00e0brica del Jap\u00f3, o potser de Corea del Sud (ten\u00edem f\u00e0briques als dos pa\u00efsos), i la primera cosa que recordo \u00e9s quan em van engegar i van provar tots els meus cirucuits. Va ser un gran moment: de sobte, tots els meus llums es van encendre, vaig fer un so com \u201chmmmmmmm\u201d i ja estava viva, desperta i llesta per escriure i escriure i escriure. Llavors em van posar en una caixa (bastant c\u00f2mode, per cert) i despr\u00e9s en un cami\u00f3, amb un munt d\u2019altres caixes de la f\u00e0brica. Ens van portar a l\u2019aeroport i ens van enviar amb avi\u00f3 a Alemanya, on ens van traslladar a una altra gran f\u00e0brica. En aquesta f\u00e0brica ens van posar en grans sales separades; algunes de nosaltres an\u00e0vem a It\u00e0lia; algunes anaven a Am\u00e8rica, i d\u2019altres com jo, a Anglaterra, m\u00e9s concetament, a la ciutat d\u2019Oxford, un lloc encantador, prop de Londres, amb una universitat molt famosa.<\/p>\n
Em van enviar a una papereria a Oxford High Street, i em van posar a l\u2019aparador amb una altra m\u00e0quina d\u2019escriure de la mateixa f\u00e0brica on vaig n\u00e9ixer. Era m\u00e9s gran que jo i podia fer moltes m\u00e9s coses. Era molt m\u00e9s cara i potser per aix\u00f2 no era gaire amable ni agradable amb mi. M\u2019insultava i deia que ning\u00fa compraria una petita m\u00e0quina in\u00fatil com jo. Potser tenia ra\u00f3, perqu\u00e8 tothom que entrava a la botiga sempre demanava per ella. Tot i aix\u00ed, va ser genial estar a la finestra, a l\u2019aparador, perqu\u00e8 podia veure tota mena de coses: grans autobusos vermells passant amunt i avall; estudiants amb les seves bicicletes; taxis negres esperant els clients, i molta, molta gent mirant-nos a nosaltres, la m\u00e0quina xula i jo. Ens deien que mai havien vist res com nosaltres.<\/p>\n
I tenien ra\u00f3. Per aquell temps, el 1986 (quan la major part dels vostres pares i mares probablement eren encara a l\u2019escola), s\u00ed que hi havia Internet i tamb\u00e9 hi havia ordinadors, per\u00f2 no a la casa de la gent normal i corrent. Eren coses que nom\u00e9s tenien les persones molt i molt importants. Tots els altres tenien m\u00e0quines d\u2019escriure normals: si feies un error, havies de comen\u00e7ar-ho tot de nou. Per\u00f2 jo era especial: tenia una petita pantalla que et deixava corregir alguns dels teus errors, i es veu que aix\u00f2 era la bomba!<\/p>\n
Doncs b\u00e9, un dia jo estava mirant per la finestra, com sempre, i de cop vaig veure que m\u2019estava mirant un noi (b\u00e9, no gaire m\u00e9s que un noi) i seguia mirant-me i mirant-me. Despr\u00e9s se\u2019n va anar. Un altre dia va tornar de nou amb la seva bicicleta vella I rovellada i em va mirar una i una altra vegada. Despr\u00e9s va marxar de nou. Aquest noi havia acabat ja d\u2019estudiar a la universitat feia un parell d\u2019anys i era professor. Buscava una m\u00e0quina d\u2019escriure nova per la feina i estava molt interessat en compar-me. Finalment, un bon dia (b\u00e9, de fet era un dia gris, fred I molt pluj\u00f3s, per\u00f2 aix\u00f2 no importa) va entrar a la botiga i em va comprar! En noi va pagar 50 lliures per tenir-me; jo no entenc de diners, per\u00f2 es veu que aix\u00f2 era una fortuna en aquella \u00e8poca! No ho podia creure, estava tan, tan feli\u00e7! I aquella m\u00e0quina tan elegant i xula, al meu costat, tampoc ho podia creure. B\u00e9, potser a partir de llavors no va anar pel m\u00f3n amb tants fums! El que \u00e9s cert, per\u00f2, \u00e9s que no la vaig veure mai m\u00e9s.<\/p>\n
Despr\u00e9s em va portar a casa (hi vam anar amb bici, que per a mi, va ser una grand\u00edssima aventura) al seu petit pis a Oxford.<\/p>\n
Quan em va treure la tapa, vaig veure la seva cara que s\u2019apropava molt a mi. Era un noi ros, amb el cabell llarg i estarrufat. Em mirava amb uns ulls blaus, brillants i emocionats. Semblava fascinat davant meu. Em va instal\u00b7lar en una taula molt bonica on estava rodejada de llibres i papers, i vaig passar els seg\u00fcents mesos escrivint i escrivint i escrivint. Tot tipus de coses. Cartes; coses per les seves classes\u2026i el seu diari personal\u2026un munt de paraules. Estava molt, molt feli\u00e7.<\/p>\n
La primera vegada que em va fer servir em va posar un paper blanc i net que va fer rodar suaument pel meu interior, va apropar les seves mans a les meves tecles i va escriure: \u201cHola estimada m\u00e0quina d\u2019escriure. S\u00f3c en David Owen.\u201d<\/p>\n
En aquell moment em vaig adonar que a la casa no hi havia cap altre \u00e9sser hum\u00e0. Era la tarda, plovia, entrava una llum apagada per la finestra i se sentia el repicar de l\u2019aigua en el carrer.<\/p>\n
Vaig mirar al meu voltant. Hi havia poques coses per\u00f2, tocant a la paret, vaig veure un sof\u00e0 que semblava molt c\u00f2mode.<\/p>\n
A partir d\u2019aquell dia va comen\u00e7ar, per a mi, una nova vida.<\/p>\n
Normalment en David s\u2019aixecava cap a les set del mat\u00ed. Sonava el despertador i, com que jo tenia una o\u00efda molt fina, em ressonaven les tecles com si port\u00e9s una dentadura postissa. Al cap d\u2019un moment ja se sentia l\u2019olor de torrades amb mantega i melmelada, de vegades \u201cbaked beans\u201d o ous ferrats amb bacon, sempre acompanyats del soroll de la \u201cKettle\u201d que posava a punt l\u2019aigua calenta per fer el te.<\/p>\n
Al cap de poc marxava amb presses, deixant-me sola, i jo em quedava una mica trista, en silenci.<\/p>\n
En David tornava, normalment, cap a dos quarts de sis de la tarda. Llavors era quan arribava la meva hora preferida perqu\u00e8 treball\u00e0vem junts. Ell i jo, colze a colze, escriv\u00edem moltes coses i, en especial, el seu diari personal. I, aix\u00ed, explicant dia a dia la seva hist\u00f2ria, jo l\u2019anava coneixent.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019escriure s\u2019asseia al sof\u00e0 per descansar, llegia I revisava les p\u00e0gines que havia escrit amb mi mentre escoltava m\u00fasica dels Beatles.<\/p>\n
Quan el veia que comen\u00e7ava a badallar, sabia que arribava l\u2019hora d\u2019anar a dormir. En David s\u2019aixecava del sof\u00e0, s\u2019apropava a mi i em posava la tapa. Jo em quedava a les fosques somiant que \u00e9rem escriptors famosos.<\/p>\n
Un dia, en David va comen\u00e7ar a fer una extranya activitat: va comen\u00e7ar a ficar totes les seves coses dins d\u2019unes grans maletes fins que em va embalar a mi, tamb\u00e9, tot dient-me: \u201cDeixem Oxford, anem a viure en un lloc que es diu Vic, a Catalunya!\u201d<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019algunes hores d\u2019un viatge mogut I soroll\u00f3s amb l\u2019avi\u00f3, va arribar de nou la tranquil\u00b7litat.<\/p>\n
Quan en David em va tornar a destapar, vaig veure una nova casa on no havia estat mai. No hi havia gaireb\u00e9 res per\u00f2 un sol, fort i enlluernador, travessava la finestra fent suar la meva tinta. Va ser llavors quan vaig comen\u00e7ar a fer servir piles (perqu\u00e8 el meu cable no funcionava aqu\u00ed). I en David seguia escrivint i escrivint, encara que de vegades tenia problemes per aconseguir les cintes de tinta que gastava.<\/p>\n
<\/p>\n
El primer dia que va anar a la UAB, on havia comen\u00e7at a treballar, va arribar cansat per\u00f2 de seguida es va acostar a mi, i va escriure: \u201cHe comen\u00e7at una nova vida. A la universitat he conegut una noia molt amable i simp\u00e0tica que es diu S\u00f2nia. M\u2019ha demanat si podia ensenyar-li a parlar angl\u00e8s i jo crec que ser\u00e0 una oportunitat per fer-nos bons amics.\u201d<\/p>\n
La veritat \u00e9s que em vaig posar una mica gelosa. Vaig notar com el gris em pujava de to i les lletres em sortien vermelles. En David va pensar que m\u2019havia espatllat!<\/p>\n
Al cap d\u2019uns dies, el meu amic va comen\u00e7ar a venir acompanyat, semblava molt content. I despr\u00e9s aquella noia va comen\u00e7ar a venir m\u00e9s i m\u00e9s i m\u00e9s. I en David estava cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s i m\u00e9s content.<\/p>\n
Un dia, al marxar la S\u00f2nia, va venir cap a mi i va escriure: \u201cEstic enamorat!\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
Al cap d\u2019uns mesos, la S\u00f2nia i en David van arribar carregats amb caixes grans que van anar buidant a poc a poc. De seguida vaig saber que hi hauria canvis a la vida d\u2019en David: ara ser\u00edem tres els qui viur\u00edem a la casa.<\/p>\n
I llavors. I llavors. I llavors\u2026 jo no ho sabia, per\u00f2 estava a punt de comen\u00e7ar , per a mi, un temps de foscor i soledat. Va ser quan ens en vam anar a viure a una altra ciutat, a Sabadell. En aquell temps havien arribat els ordinadors i aix\u00f2 era, pr\u00e0cticament el final per a nosaltres, les m\u00e0quines d\u2019escriure. B\u00e9, puc entendre-ho. S\u00f3n molt \u00fatils, oi? Pots fer un munt d\u2019errors, quan escrius amb un ordinador i ho pots corregir en qualsevol moment. Ho s\u00e9. Ho s\u00e9. Simplement, s\u00f3n millors que nosaltres.<\/p>\n
B\u00e9, un dia en David em va posar de nou a la meva caixa i em va guardar en un armari on les meves \u00faniques amigues eren les aranyes i la pols. Alguna vegada passava per all\u00e0 alguna formiga despistada. Per\u00f2, tot i amb aix\u00f2, sabia que era especial per a ell perqu\u00e8 em seguia traient la pols de tot arreu, de tant en tant, i despr\u00e9s em deia coses molt maques com \u201cai quina maquineta m\u00e9s mona que ets.\u201d I coses aix\u00ed. I la vida no era gens doleta al meu armari: era segura, no feia massa fred ni massa calor, tenia tot un prestatge per a mi soleta\u2026A m\u00e9s, anava somiant en totes aquelles p\u00e0gines que hav\u00edem escrit junts. AIx\u00ed que estava prou b\u00e9.<\/p>\n
Ficada a dins de la capsa, encara podia sentir com a fora la vida continuava, plena d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 i alegria i, al cap d\u2019un temps, vaig comen\u00e7ar a sentir veus desconegudes que no havia escoltat mai abans:<\/p>\n
\u2013Ma\u2026ma, mamaaa!<\/p>\n
\u2013Tranquil Tom, ja vinc a canviar-te els bolquers\u2013deia la S\u00f2nia.<\/p>\n
\u2013G\u00fceeee, nyam, nyam\u2026papaaa!<\/p>\n
\u2013Vaig a la cuina a buscar el biber\u00f3!\u2013cridava en David.<\/p>\n
<\/p>\n
Les nits, de vegades eren mogudes i no podia dormir. Per\u00f2 al mat\u00ed, quan tots marxaven, descansava tant com podia abans que torn\u00e9s la guerra de crits i mals de cap.<\/p>\n
Amb el pas del temps, el soroll es feia cada vegada m\u00e9s fort. Els plors de nen petit es van convertir en baralles di\u00e0ries de nens grans:<\/p>\n
\u2013M\u2019has pres la partida del Clash Royale!<\/p>\n
\u2013T\u2019aguantes Max!<\/p>\n
\u2013Pareu de jugar I doneu-me-la a mi!\u2013deia en David.<\/p>\n
<\/p>\n
Els anys van anar passant i llavors, fa unes setmanes, en David em va treure de la caixa i em va donar a en Max dient-li:<\/p>\n
\u2013Mira, aquesta \u00e9s la meva m\u00e0quina d\u2019escriure, te la poso a la motxilla, Maxi.<\/p>\n
Durant uns segons en David va obrir la tapa i vaig veure la llum del dia una altra vegada. Es va acostar a mi per\u00f2 em va ser dif\u00edcil de recon\u00e8ixer-lo. Ell no havia canviat gaire des de l\u2019\u00faltima vegada que m\u2019havia visitat, per\u00f2 ara era calb!<\/p>\n
En Max \u00e9s un nen de 10 anys, tot espavilat. Es veu que a la seva classe estaven estudiant com havia canviat l\u2019escriptura al llarg del temps i havien parlat de les antigues m\u00e0quines d\u2019escriure.<\/p>\n
Aix\u00ed que, l\u2019endem\u00e0, en Max em va portar a l\u2019Escoleta perqu\u00e8 tots els nens poguessin veure com \u00e9s una m\u00e0quina d\u2019escriure digital de deb\u00f2, i provar d\u2019escriure-hi algunes l\u00ednies.<\/p>\n
Quan, una vegada all\u00e0, van obrir la tapa, em van sorprendre vint-i-sis cares mirant-me atentament com si fos el tresor m\u00e9s gran del m\u00f3n. I de seguida em van comen\u00e7ar a apretar les tecles amb un idioma no habitual per a mi, en catal\u00e0.<\/p>\n
Ja fa alguns dies que estic escrivint, ,amb ells la hist\u00f2ria de la meva vida. Estic contenta de tornar a treballar, tot i estar jubilada.<\/p>\n
Uff! Podeu imaginar-vos com n\u2019estic de feli\u00e7 i orgullosa? O com em sento en despertar cada dia a la vostra aula, tot escoltant-vos xerrant i jugant al llarg del dia? M\u2019encanta, m\u2019encanta, m\u2019encanta! I em quedar\u00e9 aqu\u00ed tot el temps que vulgueu, perqu\u00e8 estic molt feli\u00e7 de ser \u00fatil de nou. Per tant, si voleu escriure unes quantes l\u00ednies amb mi, endavant: som-hi!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
![\"maquina-escriure\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-content\/uploads\/usu396\/2016\/11\/maquina-escriure-1.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
David Owen, als 8 anys<\/p>\n
Autors: Classe de 5\u00e8 A (N\u00favols) i David Owen<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No recordo quan vaig n\u00e9ixer per\u00f2, probablement, era la primavera o l\u2019estiu de 1986. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que em van comprar a l\u2019octubre de 1986, per la qual cosa havia d\u2019haver estat a la botiga a principis de tardor. De totes maneres, anem per passos\u2026 Em van fabricar en una f\u00e0brica del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4043","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4043","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4043"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4043\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4045,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4043\/revisions\/4045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4043"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4043"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-bellaterra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4043"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}