![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-arnau-berenguer\/wp-content\/uploads\/usu1536\/2022\/04\/Cahgjjptura.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n
Si preguntem a aquelles persones que van n\u00e9ixer a principis de segle i a mitjans a qu\u00e8 jugaven quan eren petits, tots coincideixen a dir que no tenien gaires estones per jugar, per\u00f2 que, tot i aix\u00f2, els passava el temps volant. Uns van comen\u00e7ar ben aviat a treballar al camp, d\u2019altres havien d\u2019ajudar a la mare a pujar la canalla m\u00e9s menuda, a cosir, a fer el menjar o els llits, etc.<\/p>\n
<\/p>\n Abans, els nens i les nenes tenien clar que qualsevol cosa els servia per a jugar: constru\u00efen nines amb canyes i peda\u00e7os de roba. A vegades les escombraries eren la millor botiga per trobar-hi trossos de cer\u00e0mica trencada o vidres de colors, que servien per decorar platets fets de fang per jugar a cuinetes. Amb llaunes velles es feien sabates, amb els talons de goma de sabates velles i cartes ja atrotinades que demanaven als bars, muntaven uns jocs d\u2019all\u00f2 m\u00e9s entretinguts. Noms com els patacons, els ossets, el todo, el cavall fort ( xurro, media manga o manga entera ), la xarranca, el borinot, al \u201cregular\u201d, les gomes, les xapes, el tal\u00f3 o les bales (de fang, qui en tenia de vidre, tenia un petit tresor), han estat substitu\u00efts amb el temps per les Play stations, les Wiis, els whatsapps \u00a0i d\u2019altres aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, que sembla que en comptes d\u2019educar ensenyin a matar marcianets. Els c\u00f2mics com: El Capit\u00e1n Trueno, la Lil\u00ed, El Zorro, El Roberto Alc\u00e0zar y Pedrin entre d\u2019altres han estat substitu\u00efts per la televisi\u00f3 i internet, que ho envaeixen tot.<\/p>\n Pels carrers ja gaireb\u00e9 no es veuen nens. Alguns avis i pares comenten que, quan plovia no es quedaven pas a casa, la pluja els servia per inventar-se jocs i coses noves. Alguns feien preses a les baixades dels carrers, altres s\u2019amagaven a les entrades de les cases i sortien a fer l\u2019avi\u00f3 a veure qui aguantava m\u00e9s sota la pluja\u2026 D\u2019altres diuen que el temps lliure si no jugaven l\u2019aprofitaven per fer malifetes com anar a robar ametllons, prunes i cireres als horts i a l\u2019era, trencar algun vidre i sortir corrent\u2026<\/p>\n Quins temps aquells afirmen tots. La r\u00e0dio ens comenten que era una altra de les distraccions d\u2019aquella \u00e8poca. S\u00e8ries com: \u201d la Lechera, la del Colacao, Diego valor\u2026 omplien el temps lliure. Alguns diuen que ja van comen\u00e7ar a veure la televisi\u00f3 en blanc i negre. El nodo i \u201c Rodrigo de la Fuente\u201d, amb la seva sintonia, encara ens la sabrien tararejar.<\/p>\n <\/p>\n Tots coincideixen a dir que avui en dia els nens tenen tantes joguines que no tenen temps ni de gaudir-les ni de valorar-les. De seguida es cansen de les que tenen i en volen de noves. Alguns expliquen que ells eren feli\u00e7os el dia de reis quan al mat\u00ed s\u2019aixecaven i trobaven un tros de rajola de xocolata o una mica de torrons. D\u2019altres diuen que els Reis els van portar la mateixa nina durant tres anys seguits, ja que els la guardaven al cap de dos o tres dies per l\u2019any seg\u00fcent i d\u2019altres diuen que a casa seva ni passaven perqu\u00e8 eren pobres. Avui en dia qui m\u00e9s qui menys caga el ti\u00f3, ve el Pare Noel o passen els \u201cReixos\u201d.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n