I ara que ja queda poc d’aquest trimestre tan intens, l’acabem amb el disc de la Marat\u00f3, que tantes esperances d\u00f3na a qui ho necessita. Ja fa anys que intento ser de les primeres en comprar-lo, m\u00e9s que res per no quedar-me sense!!, i \u00e9s que d’ell n’he aprofitat sempre moltes versions per activitats v\u00e0ries. I tant \u00e9s aix\u00ed, que , posats a triar, se’m fa molt dif\u00edcil. La seleccionada ha estat “Ets viu” d’un grup que molts de nosaltres no coneix\u00edem, per\u00f2 del que a partir d’ara serem fans incondicionals. Per\u00f2, sssshhhhhhhhttttt….. no els ho digueu als pares i mares, pregunteu-los quins instruments hi senten … ells que s\u00f3n tan espavilats. Ja us veig rient per sota el nas… B\u00e9, gaudiu d’aquesta magn\u00edfica versi\u00f3, i penseu en el missatge que ens d\u00f3na : “Ets viu”, aix\u00f2 \u00e9s el realment important.<\/p>\n