{"id":4077,"date":"2012-11-04T22:22:05","date_gmt":"2012-11-04T20:22:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/alberichmusica\/?p=243"},"modified":"2012-11-04T22:22:05","modified_gmt":"2012-11-04T20:22:05","slug":"quan-entrem-escoltem-les-fulles-seques-denric-morera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-alberich\/lescola\/quan-entrem-escoltem-les-fulles-seques-denric-morera\/","title":{"rendered":"Quan entrem escoltem … “Les fulles seques”, d’Enric Morera."},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>i ja tenim aqu\u00ed la tardor, amb els dies m\u00e9s curts, la pluja i el vent, cargols i castanyes, i les fulles que animades per l’aire sembla talment que ballen una sardana. I aix\u00f2 \u00e9s precisament el que diu aquesta bonica poesia de n ‘Angel Guimer\u00e0, sobre la que n’Enric Morera en va fer aquesta coneguda sardana. La versi\u00f3 que us oferim \u00e9s la que vam cantar la coral dels professors de m\u00fasica el 7 de setembre al Gran Teatre del Liceu. La qualitat d’imatge no \u00e9s massa bona, per\u00f2 si la de so. A m\u00e9s podreu veure com ballen sardanes, i tamb\u00e9 podreu jugar a trobar els vostres mestres de m\u00fasica.
\nApa, sort!!!<\/p>\n

Les fulles seques
\n\u00c0ngel Guimer\u00e0<\/p>\n

Les fulles seques fan sardana
\nd’ac\u00ed d’all\u00e0 saltironant,
\ni dintre el bosc la tramuntana
\nsembla la cobla al lluny sonant.<\/p>\n

I quin seguit de fulles roges
\nque enjogassades porta el vent;
\nles que m\u00e9s corren, semblen boges,
\naltres se’n v\u00e9nen dol\u00e7ament.<\/p>\n

I quan el sol se’n va a la posta,
\nl’arbre que enyora el seu fullam,
\npoc a poquet son ombra acosta
\nals balladors damunt del camp.<\/p>\n

I surt la lluna trista i sola,
\nfulla d’un arbre on ha viscut,
\nque va cercant pel cel on vola
\nles companyones que ha perdut.<\/p>\n

Les fulles seques fan sardana;
\nmes, quan l’albada surt despr\u00e9s,
\nde les end\u00fa la tramuntana
\nespais enlaire per mai m\u00e9s.<\/p>\n

I l’arbre sec ja torna a viure,
\nfulles i flors arreu badant,
\ni cada brot, quin cants de riure,
\nfent nius les aus i els becs juntant!<\/p>\n

Despr\u00e9s la fruita, que encisera,
\npengim-penjam al sol que \u00e9s foc,
\nel pr\u00e9ssec ros i la cirera,
\nla pruna cl\u00e0udia i l’albelcorc!<\/p>\n

Oid\u00e0!Quin goig!Fem les rodones,
\nsardanejant de dia i de nit,
\nles mans unint homes i dones,
\nels ulls clavats en l’infinit!<\/p>\n