Projecte lingüístic

PROJECTE LINGÜÍSTIC CEE SANT JOAN DE LA CREU

  1. INTRODUCCIÓ

El Projecte Lingüístic com a part integrant del Projecte Educatiu, reflecteix la situació de les llengües presents en el centre. Així doncs, en el Projecte Lingüístic s’estableixen els principis d’actuació per al tractament curricular de les llengües catalana i castellana.

El Projecte Lingüístic es va començar a elaborar a la nostra escola durant el curs 2001/2002 i actualment està en procés de revisió i actualització.

Les concrecions de caràcter anual del projecte s’aniran recollint en la Programació general anual de centre.

Una síntesi del seu contingut es donarà a conèixer a totes les famílies dels nostres alumnes, juntament amb els principis i objectius del Projecte Educatiu.

Cal destacar que a la nostra escola, com a centre d’educació especial que escolaritza alumnes amb gran diversitat de discapacitats significatives, on el tractament de la comunicació i la llengua té unes limitacions i particularitats rellevants, suposa haver de disposar d’un full de ruta molt diferent del que es pot precisar en un centre educatiu ordinari.

  1. MARC LEGAL

El PL és condicionat per un conjunt de preceptes legals. La Llei de Normalització Lingüística defineix clarament el català com a llengua pròpia de l’ensenyament en tots els nivellsi modalitats educatives.

Cal fer esment com a preceptes legals:

  • Llei de Normalització Lingüística a Catalunya 18.4.83. títol 2
  • Decret 75/1992 de 9 de març vers l’ordenació curricular
  • Decret 94/1992 de 28 d’abril pel qual s’estableix l’ordenació curricular d’Educació Infantil i Primària
  • Decret 266/1997 de 25 de setembre dels Drets i Deures
  • 7 de gener/98, llei de política lingüística: articles 21,24.
  1. SITUACIÓ DE L’ESCOLA

El centre públic d’Educació especial St Joan de la Creu està situat al barri de Ciutat Meridiana, del Districte de Nou Barris, al peu de la muntanya de Collserola.

La nostra escola ha continuat creixent considerablement en els últims anys *(taula al final d’aquest punt 2). Aquest fet suposa un repte que està requerint d’esforços continus per anar donant la millor resposta a les noves necessitats que van sorgint, tant a nivell de resposta educativa a l’alumnat com d’atenció i orientació als nous docents, posant èmfasi en millorar la nostra organització per intentar disposar d’una estructura que possibiliti una bona feina, donada la quantitat alumnes que tenim escolartizats i de docents, especialistes, educadors i personal extern que hi intervé i que conformen l’equip de professionals.

Aquest creixement s’ha continuat donant no només al llarg d’aquests últims anys, sinó que també es manté al llarg de cada curs amb motiu de la matrícula viva pròpia d’un centre com el nostre.

Un altre aspecte que continua afectant el centre és la situació econòmica del país, encara amb dificultats, que suposa disposar d’una dotació per a despeses de funcionament de centre que no s’ha incrementat en els últims anys malgrat l’augment de matrícula que hem tingut i la complexitat de les necessitats que té l’escola.

En relació a la dotació de recursos humans, també valorem precisaríem de més professionals considerant la quantitat i perfil de l’alumnat, que precisa, en molts casos, d’una atenció molt individualitzada.

Respecte el problema que arrossegàvem per mantener el servei de menjador amb garanties de estabilitat i continuïtat,  del servei, val a dir que hem millorat i a dia d’avui gràcies a la millora en el concepte d’ajuts de menjador, les aportacions des de Serveis Socials i altres entitats i el canvi d’empresa i condicions en l’import corresponent al monitoratge, en el que actualmente no s’aplica l’IVA,  aquest aspecte està en molts millors condicions i podem garantir un bon servei.

Respecte l’àmbit econòmic, des de l’escola, liderat i fomentat per la direcció, continuem promovent mesures d’estalvi i austeritat, optimitzant els recursos de què disposem i cercant solucions per tal que la qualitat del servei pugui mantenir-se com tots desitgem.

Així doncs,  l’equip directiu, davant dels nous reptes, continuarem en la mateixa línea, analitzant tots els factors implicats, estudiant les mesures a prendre, quins aspectes precisen millorar i en el cas de precisar la intervenció del CEB i/o el Departament d’Ensenyament (necessitats de personal/ adequació espais-infraestructures…)

sol·licitant treballar-ho conjuntament en el clima de col·laboració i bona entesa que hem pogut mantenir durant tot aquest temps.

Igualment important continuarà sent el paper de l’equip de coordinació, on també es treballa i planteja a la resta de l’equip de professionals els nous plantejaments que convingui adoptar, sempre buscant el màxim consens i complicitat de tots els membres implicats.

Per tant, el nostre futur està en acceptar les circumstàncies amb actitut positiva, optimista i creativa, sabent veure en les dificultats, nous reptes i, moltes vegades, oportunitats per a reflexionar  tots plegats creant així més complicitats que podran compactar millor l’equip.

  • Alumnat

Actualment a la nostra escola estan matriculats 110 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 21 anys amb la previsió que 7 alumnes acabin la seva escolaritat aquest curs i amb noves incorporacions de cara al proper curs.

Donat que som una de les dos úniques escoles d’educació especial generalistes i de titularitat pública depenents del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de que disposa la ciutat, els nostres alumnes procedeixen de quasi tots els districtes de Barcelona.

  • Perfil de l’alumnat

Tots els nostres alumnes tenen necessitats educatives especials de tipologia molt variada que el sistema educatiu ordinari no pot assumir excepte alguns casos que poden seguir una escolaritat compartida.

Respecte a la seva especificitat en els dictàmens i/o informes ens consten els següents diagnòstics:

DIM: Discapacitat intel·lectual mitjana

DIS: discapacitat intel·lectual severa

DIP. Discapacitat intel·lectual profunda

DM: discapacitat motòrica

Altres alteracions greus de la personalitat

TGD: trastorn generalitzat de la personalitat

Com es pot apreciar en el gràfic, la majoria del nostre alumnat presenta un retard mental sever, seguit d’un gruix important d’alumnes afectats de trastorn generalitzat del desenvolupament on trobem un alt índex de perfil d’espectre autista seguit de trastorns psicòtics rellevants amb alguns casos de trastorns mentals greus.

(El grau de discapacitat oscil·la entre un 33% i un 97 %.)

  •  Relació de l’alumnat en funció de l’edat cronològica
FRANJA D’EDAT QUANTITAT D’ALUMNES OBSERVACIONS
3-5 anys 7 Precisen estar en agrupaments molt reduïts donat que cal fer un treball de maternatge, molts d’ells encara no controlen esfínters i cal treballar hàbits bàsics, el que requereix molta atenció individualitzada.
6-8 anys 13 Malgrat correspon a l’etapa de Primària, alguns d’ells encara estan en agrupaments corresponents a l’etapa infantil donat les seves necessitats.

1 alumne en escolaritat compartida

9-11 anys 22 7 alumnes en escolaritat compartida
12-15 anys 42 Etapa d’ESO
16-18 anys 21 ESO-TVA

 

En principi aquest curs 7 alumnes acaben l’escolaritat en el centre

19-21 anys 5
TOTAL 110
  • Relació de l’alumnat en funció del sexe
sexe masculí

74 alumnes

sexe femení

36 alumnes

Com es pot apreciar en el gràfic, tenim una quantitat significativament superior de nens/nois que de nenes/noies, el que comporta que en molts grups, estem lluny de la paritat en aquest aspecte i inclús alguns d’ells només estan formats per alumnes de sexe masculí.

  • Relació alumnat en relació país d’origen

Com es pot apreciar en els gràfics, una part important del nostre alumnat procedeix de països estrangers de parla no hispànica i sistemes educatius molt diferents i precaris. Això  comporta que molts alumnes s’han incorporat tardanament al nostre sistema educatiu, pertanyen a altres cultures i, evidentment, la comprensió i ús del català –tant per part de l’alumnat com de les seves famílies- és molt minoritari i altres aspectes com els nostres valors relacionats amb l’educació,  la relació pares-fills i els hàbits a la llar, són molt diferents als nostres. Això suposa, per part del centre, tenir en compte aquests aspectes a l’hora dels plantejaments vers l’alumnat i a nivell organitzatiu, en la dinàmica general de l’escola.

Un altre aspecte important en quant al nostre alumnat, és la zona del seu domicili,ja que la majoria viuen en altres districtes de la ciutat, el que obliga a ser usuaris de transport escolar (només uns pocs poden desplaçar-se autònomament en transport públic). És aquest un factor que creiem dificulta la participació de les famílies en la vida escolar i amb el que hem de treballar per tal de facilitar i animar les famílies a apropar-se més i poder actuar conjuntament.

  • Relació alumnat i districte del seu domicili

         

Una altra qüestió important és que en el nostre centre la mobilitat de l’alumnat i la irregularitat en el procés de matriculació és considerable.

Un altre aspecte rellevant a considerar: 85 alumnes de famílies en situació socioeconòmica desfavorida→ suposa un 77,27% de l’alumnat del centre.

  • Famílies ateses per CSS /districte

  •  Agrupaments

La diversitat en el perfil dels alumnes no ens permet fer agrupaments en forma  lineal com a les escoles ordinàries  i actualment estem organitzats en 19 tutories.

Els grups estan formats per una mitjana de 6 alumnes per aula, agrupats en funció de l’edat cronològica i el nivell maduratiu i de competències.

Actualment estem organitzats en les tres etapes obligatòries més una específica: Educació Infantil adaptada, Educació Primària adaptada, ESO-PTVA i l’específica denominada CREA (“Comunicació-relació-estimulació-autonomia personal i social”).

En algunes classes es treballa organitzant grups flexibles entre alumnes de tutories diferents, subgrups dins la mateixa aula i en sessions de  treball individual en un espai diferenciat.

Cal destacar que amb els alumnes d’edats compreses entre els 13 i 21 anys que les seves capacitats ho permeten, a més de tractar les àrees curriculars establertes pel Departament d’Ensenyament s’incideix de forma important en els diversos “tallers” que ajudaran a desenvolupar l’autonomia personal i social (taller de cuina, de paper i bricolatge, de jardineria, de secretaria, repartiment material fungible-higiènic…activitat de bar-cafeteria…), que es realitzen a l’escola encarats al món prelaboral i al treball d’autonomia personal i social.

 

  • Els nostres itineraris                  

Enguany hem categoritzat uns itineraris per nivells, on hem definit cada nivell valorant el retard cognitiu i trastorns associats (TGD amb I sense TM…). Així hem establert un color per a cada nivell que permet visualitzar l’itinerari que es preveu pot fer l’alumne en funció del seu perfil.

S’han establert les característiques de cada nivell per etapes a partir del grau d’autonomia, comunicació,i relació, i treball d’aprenentatges.

La finalitat d’aquest treball en quant a l’alumnat, és facilitar la organització dels grups classe una vegada tinguem categoritzat l’alumnat en el seu nivell corresponent, poder aplicar aquests criteris de cara a la promoció de l’alumne així com programar amb més rigor els continguts a treballar. De cara a la finalització de l’escolaritat de l’alumne pot ser un referent que orienti  la previsió de tipologia de sortida (altres formacions, diversos tipus tallers –laboral- i/o centre residencial).

De cara als professionals, ens permetrà millorar l’acollida dels professionals que s’incorporen al centre així com a l’hora de canvis de tutoria, en oferir una informació que pot suposar un full de ruta. Així mateix s’hi incorporen uns criteris de reforç i mesures per l’atenció a la diversitat que pot facilitar la distribució dels recursos humans i materials.

De cara a les famílies també ens pot ajudar per a situar els seus fills a partir d’espectatives reals i valorar millor la seva evolució i les possibles millores.

 

4.- LLENGUA DE LES FAMÍLIES

Majoritàriament la llengua vehicular de les famílies és la castellana, encara que algunes d’elles són bilingües. En els últims anys ha augmentat significativament el nombre d’alumnes dels quals es parla alguna llengua estrangera en el nucli familiar.

Per aquest motiu, molts dels alumnes només es comuniquen amb la llengua castellana al centre escolar, donat que la seva limitació cognitiva i l’entorn personal  no afavoreix l’ús de la llengua catalana. Així mateix una gran quantitat d’alumnes no tenen llengua oral i són usuaris de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC).

 

5.- OBJECTIUS DEL CENTRE EN RELACIÓ A LA LLENGUA

– Afavorir i potenciar l’ús del català com a llengua vehicular en tots els àmbits del centre escolar

– Fer un tractament del català com a primera llengua sobre la qual es reflexioni, s’analitzi l’estructura i s’imparteixin tots els aprenentatges, excepte aquells que corresponen a la llengua castellana.

– Concretar en el pla anual de centre els aprenentatges corresponents a la llengua castellana per aquells alumnes pels quals pogués estar indicat, segons la capacitat cognitiva que ho permeti.

– Aplicar els aspectes relacionats amb la llengua que consten el en Pla d’acollida.

Per a la planificació, revisió de les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la línia d’escola cada curs es crea un grup de treball de professionals que destinen espais de l’horari de permanència a aquesta tasca. Les MALL del centre participen en aquesta comissió.

6.- EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA A L’ESCOLA

En totes les etapes es dóna prioritat a la comprensió per part de l’alumne, s’intenta donar prioritat a l’ús de la llengua catalana però sempre respectant les produccions lingüístiques de l’alumne. Estimulem sempre a l’alumne a fer-ho en català, aplicant estratègies per afavorir la comprensió i expressió, si és el cas i es valora adient en funció del potencial cognitiu i possibilitats.

La comunicació és un dels elements més importants a l’hora de planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

 

7.- OBJECTIUS

Al finalitzar l’escolaritat, si és el cas, l’alumne haurà de ser capaç de:

  • Tenir competència comunicativa
  • Comprendre i/o expressar-se amb adequació en llengua catalana tenint en compte les seves competències lingüístiques i cognitives.
  • Comprendre i/o expressar-se amb adequació en llengua castellana tenint en compte les seves competències lingüístiques i cognitives.
  • Conèixer les produccions populars pròpies de la llengua en el nivell corresponent (contes, cançons, rodolins, etc.), ja sigui de forma oral o escrita.
  • Mostrar interès pel text escrit
  • Adquirir una lectura funcional
  • Conèixer la llengua catalana de manera que pugui utilitzar-la, al marge que la seva llengua familiar no sigui aquesta.
  • Conèixer la llengua castellana de manera que pugui utilitzar-la, al marge que la seva llengua familiar no sigui aquesta.
  • En el cas d’alumnes usuaris de sistemes alternatius/augmentatius de comunicació, tenir competència per al seu ús d’acord a les seves competències i possibilitats.