{"id":1794,"date":"2020-02-28T16:44:06","date_gmt":"2020-02-28T15:44:06","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/?page_id=1794"},"modified":"2023-10-11T07:59:35","modified_gmt":"2023-10-11T05:59:35","slug":"plastica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/plastica\/","title":{"rendered":"pl\u00e0stica"},"content":{"rendered":"

L\u2019EQUIP D’ART\u00cdSTICA<\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

D’esquerra a dreta: Eva Pecharroman (m\u00fasica) i \u00c0ngels Rivas (pl\u00e0stica)<\/em><\/p>\n

PER QU\u00c8 ENS FA TANTA POR DIBUIXAR ?<\/p>\n

Us proposo un joc senzill: voleu veure la m\u00e0xima expressi\u00f3 facial de p\u00e0nic espontani?\u00a0 Demaneu a qualsevol que dibuixi. Observareu com, en q\u00fcesti\u00f3 de segons, tots els muscles de la seva cara es contrauen alhora i de cop, els ulls s\u2019obriran molt per damunt les seves possibilitats.De forma gaireb\u00e9 autom\u00e0tica, aquella persona us mirar\u00e0 presa d\u2019un p\u00e0nic total i us dir\u00e0:<\/p>\n

\u201cJo???? \u2026.Per\u00f2 si no s\u00e9 dibuixar !!!!!<\/p>\n

No \u00e9s estrany que ens costi dibuixar. Podr\u00edem justificar-ho de cinquanta mil maneres diferents per\u00f2 us proposo que en pensem nom\u00e9s una: fem un petit salt en el temps i mirem de recordar el nostre horari lectiu dels 6 anys fins finalitzar els nostres estudis. Quantes hores van dedicar els nostres mestres, pares, germans, a ensenyar-nos a llegir, escriure i comptar? Que jo recordi, aquestes activitats les vaig fer cada dia del m\u00f3n i m\u00e9s d\u2019una vegada.\u00a0 A dibuixar, nom\u00e9s una hora a la setmana. Dos com a molt si tenim el compte el Dibuix T\u00e8cnic que s\u2019inicia al Cicle Superior. A casa, acostuma a ser un bon recurs quan volem que els nens s\u2019entretingui sols.<\/p>\n

Anem m\u00e9s endarrere; analitzem qu\u00e8 passa abans d\u2019aquests 6 anys. Els beb\u00e8s experimenten i gaudeixen manipulant qualsevol material, observant-lo, escoltant el so que produeix, les sensacions que els desvetllen, \u2026 guixen amb aut\u00e8ntic delit tot all\u00f2 que tenen al seu abast, sigui paper, taules, terra o paret. D\u00f3na-li un guix a un nen de 2 \u00f3 3 anys i no el perdis de vista !! Veur\u00e0s de qu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 !!!\u00a0 Dels 3 als 6 anys aproximadament, quan proposes de fer un dibuix no hi ha nen que s\u2019hi resisteixi i tots hi participen encantats. Lliures i sense prejudicis es llencen a CREAR en el sentit m\u00e9s ampli de la paraula.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest entusiasme dels primers anys va disminuint de mica en mica. Dels 6 als 12 anys aproximadament arriba un per\u00edode cr\u00edtic. Ens trobem en aquella etapa de la vida en que els nois i noies comencen a valoren la seva producci\u00f3, s\u00f3n autocr\u00edtics i dels m\u00e9s exigents !!!. \u00c9s un moment delicat en que hem de saber animar-los a continuar perqu\u00e8 nom\u00e9s si s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019investigar diferents formes d\u2019 expressi\u00f3 arribaran a polir el seu estil perqu\u00e8 aquest esdevingui \u00fanic i personal. Malauradament, en moltes ocasions aquest moment de crisi coincideix\u00a0 amb \u00a0comentaris de la gent que els envolta sobre la qualitat dels seus treballs. Opinions donades per adults que, amb bona intenci\u00f3, han conf\u00f3s\u00a0 \u201ccompet\u00e8ncia art\u00edstica\u201d amb el fet de ser capa\u00e7os de plasmar amb exactitud<\/em>\u00a0aquell objecte, persona o paisatge que es pret\u00e9n representar. Gaireb\u00e9 de forma imperceptible el vailet va entenent que nom\u00e9s s\u2019\u00e9s competent en aquest camp si dibuixes com Miquel \u00c0ngel o Leonardo da Vinci. Se sent cada cop m\u00e9s temer\u00f3s a l\u2019hora de fer un tra\u00e7, dubte a l\u2019hora de triar color, a mig dibuix et pregunta si ho est\u00e0 fent b\u00e9, veus vailets que a mig treball, es miren el que han fet \u2026 i ho esborren tot !!\u00a0\u00a0 Fins que arriba el temut dia en que et mira i, del tot conven\u00e7ut, et diu:<\/p>\n

\u201cJo no s\u00e9 dibuixar<\/em>.\u201d<\/p>\n

El desencant est\u00e0 plenament justificat. Per desgr\u00e0cia, frases com: \u201cEl dibuix no \u00e9s lo teu\u201d, \u201cFas dibuixos de nen petit\u201d o simplement \u201cTu no saps dibuixar\u201d, es graben en l\u2019\u00e0nima dels nostres nois i noies de tal manera que queden estigmatitzats per sempre m\u00e9s, essent ells mateixos els primers en auto avaluar els seus treballs de llastimosos. Aquests nois, amb el temps, seran aquells adults que davant una obra moderna seran capa\u00e7os de desprestigiar-la posant-se ells mateixos com a referent dient \u201caix\u00f2 ho se fer fins i tot jo ! \u201d o sigui, \u201d Fixeu-vos si est\u00e0 mal fet que fins i tot jo (que s\u00f3c in\u00fatil en aquest camp) la podria imitar !\u201d\u2026..<\/p>\n

Quant sento aquests comentaris, creieu-me que sento una enorme tristesa…..<\/p>\n

Tots tenim una \u00e0nima viva i creativa a la que li encanta provar, experimentar i aprendre, per\u00f2 \u00e9s fr\u00e0gil i cal protegir-la perqu\u00e8 \u00e9s una part molt important de la nostra personalitat.<\/p>\n

En la nostra escola em trobo davant un fet curi\u00f3s: sovint aquells vailets m\u00e9s afectats son els m\u00e9s creatius, els que tenen un dibuix amb m\u00e9s personalitat i for\u00e7a. En canvi, aquells que pateixen patologies m\u00e9s lleus o \u201cborderlines\u201d son els que tenen reaccions m\u00e9s semblants a la dels vailets d\u2019escola ordin\u00e0ria.<\/p>\n

Sabeu per qu\u00e8?<\/p>\n

Doncs perqu\u00e8 al nen m\u00e9s greument afectat se li lloa qualsevol petita adquisici\u00f3 d\u2019una manera gaireb\u00e9 superlativa. En canvi, al vailet amb m\u00e9s nivell, no tant afectat, se li exigeix la mateixa \u201ccompet\u00e8ncia art\u00edstica\u201d que al nen d\u2019ordin\u00e0ria i si els resultats no son els desitjats, entre la cr\u00edtica externa i la seva pr\u00f2pia i sever\u00edssima autocr\u00edtica, aconseguirem la mateixa inhibici\u00f3.<\/p>\n

Ja no parlem dels preadolescents i joves en general !\u00a0 A partir dels 12 anys en endavant, el sentit del rid\u00edcul, quedar en evid\u00e8ncia, \u2026 \u00a0seran sensacions que cada cop es procurar\u00e0 evitar amb m\u00e9s efici\u00e8ncia i per aconseguir-ho es tracta, senzillament, de no posar-se en situaci\u00f3 de risc. Dibuixar \u00e9s una d\u2019aquestes \u201csituacions de risc\u201d que cal evitar. Ser\u00e0 dif\u00edcil trobar vailets que entomin amb ganes la proposta. Nom\u00e9s aquells que per naturalesa han estat dotats d\u2019aquella especial i rara habilitat de saber plasmar amb fidelitat fotogr\u00e0fica el model que se\u2019ls dona i que han rebut el reconeixement del seu entorn amb paraules d\u2019\u00e0nim o frases del tipus \u201ctu s\u00ed que dibuixes b\u00e9 !!\u201d, s\u2019hi posaran amb ganes.<\/p>\n

Feu-vos nom\u00e9s una pregunta:<\/p>\n

Qu\u00e8 hauria passat si a tots els nens se\u2019ls hagu\u00e9s animat d\u2019igual manera que als nascuts amb el \u201cdo\u201d del mimetisme?<\/p>\n

Treballant artistes contemporanis els nois s\u2019adonen que n\u2019hi ha molts, molt\u00edssims, que han rebut el reconeixement social sense haver de demostrar que \u201csaben dibuixar\u201d. \u00a0El dibuix, i encara m\u00e9s, el dibuix figuratiu, \u00a0\u00e9s un aspecte m\u00e9s dels molts que cont\u00e9 l\u2019Art. Ni millor ni pitjor que altres facetes art\u00edstiques.<\/p>\n

Les obres d\u2019aquests autors on no hi interv\u00e9 directament el dibuix son originals, amb car\u00e0cter, valentes, transmeten emocions i no deixen a ning\u00fa indiferent. La majoria son artistes vius, contemporanis dels propis nois i noies. Els pots convidar a l\u2019escola i \u00e9s provable que vinguin. Pots veure-ls, parlar amb ells !!<\/p>\n

Els seus treballs poden estar fets amb pintura per\u00f2 tamb\u00e9 amb altres materials amb menys \u201cpedigree\u201d que els olis o les aquarel\u00b7les per\u00f2 infinitament m\u00e9s propers als infants pel que tenen d\u2019habituals i quotidians com ara papers, cartr\u00f3, sorra, fusta, taps, suro, acer, filferro, sense oblidar-nos d\u2019objectes i materials reciclats com ara ampolles, robes o pl\u00e0stics. Serien els anomenats treballs mat\u00e8rics, que van trobar el seu m\u00e0xim exponent amb Antoni T\u00e0pies.<\/p>\n

Resulta divertit proposar als vailets que imitin les t\u00e8cniques art\u00edstiques de Mir\u00f3, T\u00e0pies, Pollock , Christo, Hundertwasser , Klee o Gainer, per\u00f2 el m\u00e9s al\u00b7lucinant \u00e9s veure la cara de sorpresa que fan quan observen el treball acabat i s\u2019adonen que el que han fet els agrada i que es veuen en cor de mostrar-ho al m\u00f3n amb seguretat i absolut entusiasme.<\/p>\n

En definitiva, la meva intenci\u00f3 \u00e9s augmentar l\u2019autoestima dels alumnes en tot all\u00f2 que tingui a veure amb l\u2019expressi\u00f3 creativa de cada un d\u2019ells. Que creure en les seves potencialitats art\u00edstiques no sigui un sentiment que es vagi perdent pel cam\u00ed a mida que es van fent grans sin\u00f3 que evolucioni amb seguretat, embolcallat amb el nostre \u00e0nim i recolzament infinits.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019EQUIP D’ART\u00cdSTICA D’esquerra a dreta: Eva Pecharroman (m\u00fasica) i \u00c0ngels Rivas (pl\u00e0stica) PER QU\u00c8 ENS FA TANTA POR DIBUIXAR ? Us proposo un joc senzill: voleu veure la m\u00e0xima expressi\u00f3 facial de p\u00e0nic espontani?\u00a0 Demaneu a qualsevol que dibuixi. Observareu com, en q\u00fcesti\u00f3 de segons, tots els muscles de la seva cara es contrauen alhora […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-1794","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1794"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7281,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1794\/revisions\/7281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceelesaigues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}