Ahir, quan va acabar l’entrevista amb els doctors, la professora va posar-nos a la cadira, un tros de fusta a tots, i despr\u00e9s ens hi vam seure a sobre.<\/p>\n
Va ser una experi\u00e8ncia \u00fanica perqu\u00e8, la idea era que f\u00e9ssim les mateixes coses de sempre per\u00f2 sentint moltes mol\u00e8sties . La professora ens va dir que hi ha molts nens i nenes que tenen dolors cr\u00f2nics, que vol dir que tenen i tindran un dolor per tota la vida per\u00f2 que han de conviere amb aix\u00f2.<\/p>\n
Van ser aproximadament uns 30 minuts intensos…<\/p>\n
Mentre aix\u00f2 passava, la profe, ens va dir que dibuix\u00e9ssim en un paper el dolor que sent\u00edem, o com nosaltres el represent\u00e0vem. Per a mi va ser dif\u00edcil per\u00f2 em va obligar a pensar i expressar, cosa que no es f\u00e0cil. Vaig dibuixar tots els n\u00fameros de 1 al 10, i vaig marcar el numero 7, que ja era bastant dolor\u00f3s.<\/p>\n
Aqu\u00ed podeu veure unes quantes imatges i tamb\u00e9 escoltar com expliquem els dibuixos que hem fet mentre viviem aquesta experi\u00e8ncia. Va ser molt interessant.<\/p>\n
Mar Bigas (13a)<\/p>\n
<\/p>\n