Activitats individuals de cada escola de la ZER

COMPARTINT IL·LUSIONS

El passat dimarts dia 18 de maig a l’escola de Lladurs hem dut a terme l’activitat del mercat de les il·lusions, una activitat que realitzem totes les escoles de la ZER dins el projecte d’emocions.

Aquest cop ens ha tocat treballar la il·lusió, aquesta emoció que hom experimenta amb la realització d’alguna cosa agradable.

Amb aquesta intenció els nens i nenes de l’escola que volguessin havien de portar de casa un o dos objectes que ja no fessin servir, que estiguessin en bon estat i que volguessin intercanviar amb els seus companys.

El mercat va ser d’allò més bonic, van arribar llibres, jocs de taula, pel·lícules, còmics de l’Astèrix, jocs de fusta, peluixos, cotxes…, i moltes coses més. Tots aquests objectes van ser valorats pels mestres, i cada alumne en va rebre el valor amb il•lusions, una moneda que havíem creat per fer aquesta activitat.

Després, es va fer un sorteig i els alumnes anaven sortint a comprar una cosa del mercat segons les il·lusions que havien aconseguit.

Va ser una matí molt rodó on els alumnes van gaudir molt, van jugar amb els jocs que havien aconseguit, i es van endur a casa un objecte que allà on estava potser ja havia perdut el seu valor…

“Fes que cada dia t’aixequis amb una nova il·lusió”

Jèss

L’entorn, el privilegi d’una escola rural

Segons apunta el currículum  “l’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.”

Les nostres escoles tenen un avantatge important a l’hora de perseguir aquesta finalitat ja que l’escola rural està enmig d’un entorn natural, cultural i social notablement accessible i proper. Els micropobles eduquen i ofereixen totes les seves possibilitats de manera amable a la seva escola.

Les sortides a l’entorn, formen part imprescindible del dia a dia de l’Escola de Llobera. No passa un sol mes que no rebem la visita d’un veí o veïna que ens ve a explicar alguna cosa. I si no venen ells, hi anem nosaltres. L’escola surt a l’entorn o l’entorn entra a l’escola. Visitem la Torre de Peracamps, la masia de Secanella, el Dolmen de la Vila o sortim a l’entorn natural per descobrir les plantes, els animals, la geologia de l’entorn o les característiques del paisatge. Rebem la visita del Joma, de les remeieres o de la Maria, que en sap molt de geologia. I ho fem convençuts de que el poble i l’entorn educa.

Llegir més»

Preguntes i curiositats sobre els primers habitants del Solsonès

Dimecres passat els infants de l’escola de Llobera vam sortir del nostre municipi per anar a visitar espais històrics de la nostra comarca. La visita ens va permetre crear-nos interrogants, formular-nos preguntes i iniciar sabers que ens condueixin a aprendre coses sobre els nostres avantpassats. Conèixer el passat ens ajuda a entendre el present, ens ajuda a construir els nostres propis referents temporals i cronològics per organitzar la noció del temps i ens permet descobrir maneres de viure en el passat del nostre entorn immediat.

La visita ens va dur al Castellvell d’Olius per explorar el poblat ibèric dels antics lacetans que van ocupar les nostres contrades. I després, vam visitar el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per conèixer el Solsonià i la tasca arqueològica que ha permès descobrir aquesta part de la història del Solsonès. L’objectiu de tot plegat era despertar la curiositat dels infants sobre la història i, sobretot, obrir la porta a desenes i desenes de preguntes. Llegir més»

GRAFITIS, KEITH HARING I ELS AMICS

 

 

Quan la cultura del graffiti estava en el seu punt més alt, cap als 80, Keith Haring va començar a dibuixar, amb guix, als espais reservats a la publicitat del metro de nova York. Omplia les parets amb línies netes en forma de caricatures que denunciaven i parlaven de temes polítics i socials.   Aquestes caricatures van esdevenir la seva marca. Els viatgers s’aturaven i gaudien de la seva obra fins que arribaven els policies a multar-lo.

Aquest segon trimestre a l’escola de La Coma vam decidir seguir la carrera artística d’aquest gafiter. També vam  voler saber què era un gafiti i per què van sorgir. Vam parlar de què implicava pintar un espai públic o privat i que, evidentment ,això no agradava ni  a les administracions ni a molta gent. Vam cercar informació sobre la vida del Keith i sobre les seves obres que, malgrat ser un artista de carrer, va exposar en museus internacionals i té obres repartides per tot el món.

La senzillesa de les seves figures és molt propera, s’assembla molt a la dels dibuixos animats. Igual que en Haring vam dibuixar gossos bordant, figures amb forats al melic, piràmides, cors i nadons que són un símbol d’energia i ganes d’aprendre. Com que estàvem treballant la prehistòria, tot el tema del grafiti ens recordava molt a l’art rupestre i les pintures que feien els primers humans a les roques o als sostres i parets de les coves. A la prehistòria també tenen grafitis!.

Amb guix vam resseguir el contorn dels nostres cossos i vam ajudar-nos de les ombres per crear figures. Vam imitar amb el nostre cos la ballaruga d’algunes obres. Vam treballar les línies de moviment que s’assemblen tant a les dels còmics. També vam fer jocs en anglès i vam escoltar i visionar reportatges en aquest idioma.

Finalment, després de demanar permís a l’Ajuntament, vam reproduir una de les darreres obres de Haring “Millors amics”. Ens va semblar que el pati de l’escola era el millor lloc per lluir-la. Al costat en vam dibuixar  una altra de  creació pròpia, inspirada en la seva iconografia, el cor ens agradava molt i també el volíem representar.

Havíeu vist aquestes figures  oi que sí? Us presentem una mostra del nostre treball en aquestes fotos i, si passeu per La Coma, us animem a visitar-les.

vídeoMAT 2021: L’ESCOLA DE LLADURS PRESENTA DOS NOUS PROJECTES

Presentem dos nous treballs al vídeoMAT 2021.
Per una banda els Ximes, i per l’altra els Detectius, enllesteixen dos nous projectes de matemàtiques per participar en l’edició d’aquest any.
A continuació us en fem una descripció:

  • PROJECTE DELS XIMES: Quin menjar agrada més als ocells de Lladurs?
    “Hi havia una vegada una escola amb una menjadora plena de menjar pels ocells, però pocs ocells s’hi acostaven. Els més petits de l’escola es preguntaven el perquè i no trobaven resposta. Però no es van quedar de braços plegats, amb una mica d’ajuda inicial i posant en marxa tots els seus coneixements matemàtics, van buscar una possible solució. La tribu Xima s’ha endinsat en el món de l’estadística. Han après a fer una taula de recompte per obtenir dades, a representar els resultats i a fer un bon anàlisi i interpretació d’aquests resultats. A més a més, han après de quantitats i de mides. I han comprovat que per fer ciència cal tenir molta paciència.”
  • PROJECTE DELS DETECTIUS: On seus a taula?
    “Sovint la informació passa amb excessiva velocitat i no aconseguim tractar-la adequadament ni té el ressò que mereix . En aquest sentit, el nostre treball s’atura detingudament en el tractament d’aquesta informació, concretament en l’informe Oxfam de gener de 2017. La utilització de taules de valors, la representació en gràfics diversos i la utilització de símils propers als infants, fan visibles els números que apareixen, fan palpable el concepte del % i en definitiva donen sentit a les dades que es publiquen. N’hem fet un anàlisi exhaustiu i el resultat ens ha remenat l’interior: Les dades són aclaparadores. No podem restar immòbils!”
Hem treballat de valent, hem gaudit del procés i hem resolt dubtes. Tot plegat, un camí per les matemàtiques que novament ens obren la porta de la ciència.
“El més important és no deixar de fer-se preguntes”
Albert Eiesntein