Qui som

Ensenyar vol dir comunicar a algú coneixements teòrics o pràctics d’una ciència, d’un art, etc.., donant-li’n lliçons i explicacions. Però avui dia, es prefereix parlar d’educació, un terme més ampli que es defineix com una activitat humana i comunicativa entre persones per mitjà de la qual les unes envers les altres es transmeten estímul, motivació, orientació, ajuda, pensaments, sabers, habilitats, normes i pautes de coneixement i de conducta, que afavoreixen el seu creixement i desenvolupament com a persones.

Curs 2009 – 2010

L’escola és el marc d’aprenentatge i aquí el mestre o educador és el transmissor de les ensenyances amb la finalitat fonamental d’aconseguir la formació dels nens i nenes que consisteix en el desenvolupament de totes les seves capacitats i facultats per aprendre.

L’escola antiga

En un article que tracta de l’ensenyament, Josep Mª Marquès va escriure: “ Les primeres escoles conegudes són les parròquies, i tenen com a alumnes els escolans, és a dir els nens que serveixen els cultes D’aquest fet deriva el nom a casa nostra i el prengueren per la raó de rebre escola”.
El nivell del clergat era relativament alt i per això gairebé tots els mestres eren sacerdots. El bisbe concedia les llicències per ensenyar a llegir, a escriure i catecisme i entre els anys 1598 i 1638 es van donar 213 llicències d’ensenyar.

La primera referència a l’ensenyament a Maçanet és de l’any 1612, quan el bisbe de Girona dóna llicència al clergue Antoni Mas per fer escola i ensenyar a la seva vila. El 1624 s’assigna el càrrec a mossèn Antoni Cantenys. Els mestres s’anomenaven mestres de minyons, mestres de primeres lletres o mestres de gramàtica. Hi havia dos nivells d’ensenyament, el primari o de primeres lletres, on s’ensenyava bàsicament a llegir seguint uns quadernets anomenats beceroles i els rudiments del catecisme i d’aquí es passava a l’escriptura més simple. A l’ensenyament secundari s’ensenyava gramàtica i l’aritmètica més bàsica i les jornades escolars duraven de 4 a 6 hores. Les nenes completament marginades, el seu destí era com a mestresses de casa, per això només anaven a costura.

Per ser mestre s’havia de tenir més de 25 anys; gairebé sempre eren clergues que cobraven alguna mesada als nois excepte als més pobres , però no vivien només dels pocs diners que guanyaven ensenyant, perquè solien rebre les rendes.

                                                                                                                                   

En les famílies benestants hi havia un gran interès, per a que els hereus dels masos aprenguessin de lletra per tal de defensar-se en l’administració de la hisenda i acostumaven a tenir algun estudiant de capellà o algun mestre privat que els ensenyava a la pròpia casa. Per això els llinatges d’economia sòlida fundaren moltes causes pies destinades a dotar donzelles quan contreien matrimoni i per finançar els estudis dels fills.

Cap el 1670 el rector dels Horts, ensenyava gramàtica i el 1680 ho feien els clergues Miquel Blancat i Josep Saguer. El 1689  es produeix un fet prou important; els marmessors del maçanetenc Antoni Roca, canonge penitencier de la Seu d’Urgell, seguint la seva voluntat dipositada en testament, funden el benefici de la Mare de Déu de la Consolació, amb el càrrec d’ensenyar lletra i catecisme a tos els nens, dotat amb 1898 lliures. Els patrons del benefici eren el rector, el batlle i els regidors que van escollir a Miquel Blancat; aquest el va mantenir fins el 1701 que el permutà amb Josep Cortada. El 1724 s’encomana a mossèn Joan Lagrifa i el 1730 el traspassa al seu germà Pere.

Des de principis del segle XVIII , les autoritats municipals es començaren a preocupar per l’ensenyament i van llogar un mestre. Sabem que del 1710 al 1740 el consistori pagava al mestre de minyons 15 lliures l’any i el seu local servia alhora d’estudi i d’ajuntament. Però l’ofici de mestre era mal pagat i de poc prestigi, patien un inamovibilitat de sous durant llargs períodes de temps. D’aquesta època ve la dita popular “ passar més gana que un mestre d’escola”. Malgrat tot sembla que els mestres treballaven bé, perquè a Maçanet d’ençà mitjans del segle XVIII, gairebé tots els artesans; gent d’ofici (fusters, negociants, ferrers, clavetaires etc.) i pagesos propietaris sabien firmar i comptar. Els historiadors han considerat que el que  tenia capacitat per signar els protocols notarials, tenia si més no uns coneixements mínims de lectura i escriptura. El 1755 s’estableix a Catalunya el requisit notarial de signar les actes i així es pot deduir el nivell d’alfabetització que hi havia. L’ensenyament elemental des del segle XVII, es feia en català i continuà així fins el primer terç del segle XIX, que el govern va imposar el castellà definitivament.

v

Els mestres Maria Puig, Pilar Puig, Josep Sabà i Maria Giralt

En els documents municipals quan es parla dels mestres ben poques vegades hi posen el nom. El primer mestre públic que coneixem és Bonaventura Artús (1739) i alhora hi havia el de la parròquia Pere Lagrifa; el 1760 era Mariano Perích, fill de Palafrugell, casat amb la maçanetenca Llúcia Coderch.
El 1765, s’adjudica la plaça de mestre a Felip Badia i Fargas amb un sou de 75 lliures l’any, estava casat amb Margarida Estarriol i el 1769 van tenir un fill, Pere, que també seria mestre. El 1788, l’ajuntament demana que es pugui augmentar el sou del mestre de minyons fins a 250 lliures perquè no hi ha ningú que pugui viure amb el sou de 75 lliures i manifesta que hi ha molts alumnes. És ben cert que la població s’havia triplicat des del 1718 i el poble comptava amb 1410 habitants sense comptar els 74 del veïnat dels Vilars, que aleshores era municipi independent.

El mestre Josep Sabà i els seus alumnes el 1967.

El 4 de novembre de 1806, agafa el càrrec Anton Roca i Bosch, fill d’Oix que fins aleshores era mestre de Darnius on s’havia casat amb Rosa Juan i Cusí ; a Maçanet van tenir tres fills. En aquest temps el poble tenia 1700 habitants i una matrícula de 100 alumnes,però només uns 40 anaven a classe; Anton Roca va ensenyar primeres lletres fins el setembre de 1842 que va morir d’un atac de feridura als 70 anys. El seu sou era de 750 rals l’any i per fer-se un sobresou menava el rellotge de la vila i per això li pagaven 150 rals.

No tenim notícia de cap mestre fins el gener de 1848 que la plaça recau a Josep Batlle i Vinyas i amb ell comença una nissaga de mestres que regiran l’escola durant 75 anys.

La mestra Maria Giralt i les seves alumnes.

Locals d’ensenyament

Els primers locals emprats per a l’ensenyament foren la mateixa església o alguna dependència parroquial com la sagristia. D’ençà el segle XVIII, l’estudi de minyons era una casa llogada per l’ajuntament on també s’hi feien les juntes municipals. Segons els inventaris, només hi havia una taula grossa amb calaixos, un banc i una dotzena de cadires de balca. Sabem que si més no durant cent anys l’estudi fou emplaçat al primer pis de la casa número 5 de la plaça major.

Mestre Salvador Fàbregas i alumnes (1948)

El desembre de 1861, l’inspector de primera ensenyança feia constar la trista situació escolar d’aquella època. Servia d’escola un local de l’ajuntament situat sobre la sagristia (la catequística), que no tenia ni comuna. Hi havia quatre escriptoris rudimentaris pels alumnes més avantatjats, uns bancs de fusta per a la resta i una taula i cadira pel mestre; d’un pany de paret penjaven una pissarra, un mapa d’Espanya i unes beceroles de cartró. L’escola de noies tenia lloc en una casa petita (can Donés), en dues habitacions petites on amb prou feines hi cabien. L’ajuntament manifestava que no disposava de mitjans per fer una escola i que no hi havia cap casa per arrendar que reunís les condicions. El 1874, s’acorda fer una comuna al capdamunt de l’escala a l’estudi de nens. Fins el 1875 l’escola de nenes i casa de la mestra era can Donés, però les faccions carlistes se’n havien apoderat i servia de duana i quarter; per això s’havia traslladat tot el mobiliari a la casa quarter de la guàrdia civil, però com aquests hi volen tornar, l’ajuntament arrenda la casa nº 6 del carrer de la Plaça a Josep Sot; on s’hi quedaren 30 anys.

A la primícia del 1900, el millorament del nivell de vida afavoria l’interès dels pares per l’escolarització dels seus fills, per això l’ajuntament es va veure obligat a engrandir el local de l’escola de nens. L’aula es va engrandir de 30 metres quadrats, carregant la solera damunt una arcada que encara avui podem veure. Francesc Sot i Olivet, deixà 1.500 pessetes al consistori per fer les obres, però les males relacions entre l’ajuntament anticlerical i el rector intransigent van fer que a l’agost del 1903 el governador suspengués les obres durant uns mesos, per manca de permís de l’autoritat eclesiàstica, però el 1904 s’estrenà l’ampliació.

         Mestra Pilar Puig i alumnes (1948)

El 1906, s’ofereix per escola de nenes la casa de Josep Rufet Serra, al carrer de les Dòmines 16 i s’hi quedaren fins el 1913. Aquest any l’ajuntament arrenda l’edifici de l’horta d’en Roger destinat a escoles nacionals, fins el gener de 1926 que la societat de la Unió que havia comprat el local s’hi va voler instal·lar. Llavors els nens anaren a can Rufet al carrer de les Dòmines i les nenes a can Torlit a la plaça; això comportà moltes crítiques. També del 1907 al l914, a can Molar ensenyaren les monges franceses i les franciscanes al carrer de les Dòmines  nº 7, del 1923 al 1936.

L’any 1926, l’ajuntament encapçalat per l’alcalde Albert Pujulà es va proposar acabar amb la insalubritat que oferien els habitatges rònecs i foscos llogats per a l’ensenyament. Per això van buscar un terreny per a construir-hi les escoles municipals. Després d’uns mesos d’exposició pública, se’ls oferí un camp a la Grevoleda, conegut com el camp d’en Castells propietat d’Anna Reinal Delclòs ; i el 26 de gener del 1927, el compraren pel preu de 5.000 pessetes. L’ajuntament en aquell moment disposava de diners provinents de la venda de la “Muntanya del Comú”, i així tenia prou habilior per encarar l’obra. El 29 de desembre de 1928, per Reial Ordre d’Instrucció Pública s’aprova la construcció d’un edifici per a dues escoles unitàries, una de nens i l’altra per a nenes amb un pressupost de 48.865 pessetes amb el pacte que el consistori en pagui 16.000 a la caixa general de dipòsits. El juny de 1930 es van començar a fer els fonaments i parets de poca alçada; però una forta protesta promoguda pels contraris a l’ajuntament, escampava arreu que el pressupost quedava curt, que d’edifici era petit i poc consistent, poc assolellat i que hi mancaven obertures. S’arribà al punt que el que feien de dia els paletes, els opositors ho desmuntaven de nits i desapareixia material.

Mestre Serra i alumnes (1942)

Davant d’això el 15 de novembre del 1930, l’alcalde i una comissió de forces vives de Maçanet va a trobar el governador civil perquè aturi les obres. I el que va succeir és que s’aturaren per sempre; les posteriors reclamacions no van servir de res, s’havia perdut una oportunitat d’or i a més tenint en compte que gairebé tots els pobles veïns ja disposaven d’edifici escolar en propietat.

Durant la República un projecte més ambiciós proposava un edifici amb quatre aules però tampoc va reeixir. Un cop acabada la guerra, les escoles es situaren al carrer de les Dòmines, els nens van continuar a Can Rufet i les nenes i els pàrvuls ocuparen el local deixat per les monges. El consistori presidit per Josep Sabà va tornar a insistir en la necessitat de locals per a les escoles i el maig de 1952 el Ministeri d’Educació aprovà l’expedient d’obres per la construcció de tres escoles unitàries, una de nens, l’altra de nenes i una de pàrvuls.

Es va subhastar l’obra per un preu de 430.680 pessetes i l’aportació de l’ajuntament va ser del 15 per cent o sigui 64.602 pessetes. L’obra grossa la va fer el contractista Jaume Quera d’Agullana, però també  d’altres hi van intervenir. El febrer de 1954 es fa el trasllat a la nova escola, però encara hi faltava la tanca i els arbres, fins que el 5 d’abril s’entreguen oficialment les escoles i comencen les classes.

Senyoreta Conxita i pàrvuls (1941)

El maig de 1966, la Junta Provincial de Construccions Escolars, va aprovar la reforma de les aules i la construcció de dos pisos per als mestres que es van acabar el 1968. De fa dos anys s’ha parlat de construir un nou centre i enderrocar  l’edifici actual , però com estem en temps de penúries sembla que l’assumpte pot anar per llarg.

L’escola de nens i els mestres

 

Antigament només els nens tenien accés a l’ensenyament, des del primer terç del segle XIX, servia d’escola el local situat damunt la sagristia i és des d’aquesta època que he pogut llistar els mestres successius. Tot seguit farem una relació dels mestres i una petita biografia de cadascun i també hi afegirem els principals esdeveniments a l’escola.

Josep Batlle i Vinyas.  Nascut a Agullana, al mas Mallol de l’Estepa el 15 d’octubre de 1809, va obtenir el títol de mestre elemental i el 1832 començà a ensenyar a Vidreres, després exercirà a La Jonquera,St. Llorenç de la Muga, La Vajol i Crespià fins el gener de 1848 que tenia 38 anys quan es presenta com a únic aspirant al concurs per la provisió de mestre a Maçanet. Així el 9 d’abril de 1848 se li cedeix la plaça amb la dotació de 2.000 rals de velló a l’any.

A Maçanet hi arrelà, i als quatre anys d’estada al poble es casà el 22 de setembre de 1852 amb Maria París Cantalosella, filla del notari Francesc París, 17 anys més jove que ell. Van tenir sis fills: Carme, Josep, Joan, Enric, Dolors i Matilde. Els tres nois van estudiar el magisteri i van obtenir el títol de mestre superior però només en Josep i en Joan exerciren la carrera. L’Enric va actuar com a comptable i directiu d’empreses a Barcelona. Sense l’ajut econòmic de l’àvia i l’oncle que eren amos d’una farga, amb el petit sou de mestre, no s’hauria pas arribat a pagar la carrera dels fills.

Escola de noies l’any 1932

Josep Batlle només tenia el títol de mestre elemental i com la majoria dels mestres d’aquell temps, bàsicament ensenyava a llegir, a escriure i comptar. Però tenia una gran vocació com ho demostra el fet que es mantingués en actiu fins els 81 anys. Suplia amb els anys d’experiència i molta voluntat el que li mancava de coneixements tècnics.

El 1860, el poble va arribar a 1876 habitants però només 287 homes i 47 dones sabien llegir i escriure. Hi Havia 200 nens i 150 nenes, compresos en edat escolar de 6 a 12 anys, encara que només 56 acudien a classe; per a les nenes aquest any no hi havia mestra. El 1877,els mestres de Maçanet van acordar amb l’ajuntament que des d’aleshores l’ensenyament fos totalment gratuït i com a compensació el consistori li pagava 720 pessetes anuals. El mateix any en Josep havia fet oposicions i li tocà l’escola de nens de Viladrau. Però el pare estava disposat a tot pel bé dels seus fills i amb la intenció de reunir-se més endavant a Maçanet,el 1879 pare i fill van permutar la plaça i el pare que tenia 69 anys es sacrificà i se’n anà cap a Viladrau. A Maçanet hi havia exercit 31 anys i per distingir-lo del fill li deien el mestre vell.

A Viladrau i estigué 4 anys,1 any a St. Esteve de Bas i 3 a Agullana. Encara el 1889, va permutar amb el seu fill Joan Agullana per St. Esteve de Bas fins el 1891 que es va retirar a Maçanet amb la seva dona a la casa pairal del carrer de les Dòmines on  vivien el fill gran i les germanes solteres. Va morir el 1895 a 85 anys i 59 anys de docència.

Josep Batlle i París. Va néixer a Maçanet el 9 de novembre de 1855, fill del ,mestre Josep Batlle i Vinyas i de Maria París Cantalosella. Va estudiar a la Normal de Girona on obtingué el títol de mestre superior el 1877 i va aprovar les oposicions amb el número dos. El 12 d’abril de 1877 començà a exercir a Viladrau, però al inici del curs de 1877 va permutar la plaça amb el seu pare que des de feia 31 anys era mestre de Maçanet. També va arribar a un acord amb l’ajuntament perquè l’ensenyança fos gratuïta i en compensació rebre una quantitat fixa a càrrec del pressupost municipal, en total 1.545 pessetes.

Mestra Maria Puig amb els pàrvuls

El febrer de 1888, una terrible epidèmia de diftèria i xarampió va obligar a tancar les escoles durant 2 mesos i així frenar el contagi; aquest any van morir 100 persones, la mortalitat infantil fou esgarrifosa, 75 infants de fins a 14 anys.

Josep Batlle aviat es va guanyar una gran estima per les seves qualitats pedagògiques i humanes, i això va comportar un considerable augment de la matrícula escolar fins a 100 alumnes.
Així el 1903, l’ajuntament es va veure obligat a engrandir el local, però com les obres no es van acabar fins el 1904, durant uns mesos es va haver de fer dos torns de classes, la meitat d’alumnes al matí i la resta a la tarda.

El 1908, per concurs d’ascens se li adjudicà l’escola d’Arbúcies amb un millor sou, llavors els maçanetencs no el volien deixar marxar i van moure mans i mànigues per retenir-lo. Però estava obligat com a mínim a prendre possessió de la nova escola. El 22 de gener de 1908, se li va fer un sentit homenatge i comiat, amb una llarga comitiva que l’acompanyà fins al carruatge que l’esperava a Can Viola, allà Pràxedes Roger, com a vocal de la junta local d’instrucció  li va fer un discurs molt emotiu.

L’ajuntament li proposà de pagar-li de més l’augment que li suposava la nova plaça i així va renunciar. Però mentre es tramitava l’expedient de renúncia, va haver de passar vuit mesos a Arbúcies. Mentrestant el va substituir interinament, el maçanetenc Pere Figa i Erra.

Això demostra el reconeixement públic de la seva vàlua i de com l’estimaven a Maçanet, era un home d’un caràcter molt senzill, entusiasta de la natura i de la pesca, i un treballador incansable que atenia prop d’un centenar d’alumnes, costa de creure com podia fer-ho, però els mestres d’aquella època es valien dels alumnes més grans i llestos, sota la seva supervisió per ensenyar als més petits. Amb 50 anys s’havia doblat la gent que sabia llegir i escriure i el 1910 eren 666, llavors hi havia 1.600 habitants.

El 1914 hi havia 98 alumnes matriculats, el 1918 eren 107, 53 de 6 a 8 anys; 34 de 8 a 10 anys i 20 de 10 a 12 anys. La mitjana d’assistència a classe era de 80 alumnes però encara hi havia les classes nocturnes d’adults de 12 a 19 anys amb 24 alumnes matriculats; aleshores el sou era de 2497  pessetes anuals.

Mestra Pilar Puig amb les noies

Josep Batlle s’havia casat el 1894 amb Anna Sagué i Mas i no tingueren fills, el 1895 va publicar un llibre de text “ La geografia por cursos cíclico-concéntricos”.La consideració que li tenien els maçanetencs el van portar a fer de pare pedaç, en les èpoques més crítiques i en dues ocasions fou nomenat alcalde accidental. El 1924 es va jubilar voluntàriament, després de 45 anys de servei a l’escola i va morir a Maçanet el 31 de juliol de 1947, a l’edat de 91 anys.

Pere Figa i Erra. Fill de Maçanet va obtenir el títol de mestre superior a la Normal de Barcelona 1l 5 de juliol de 1907. El 27 de gener de 1908 va ser nomenat mestre interí de Maçanet durant 8 mesos. Després fou traslladat a Tarragona. El 1915 es casa amb la mestra Sofia Recio Ramos que era mestra de Maçanet. Exercí també a St. Boi de Lluçanès, St. Pere de Torelló i Barcelona on va morir el 2 de maig de 1958.

Salvador Collelldevall. El 1921 obté el títol de mestre a Girona, se’l nomena mestre interí de Maçanet i pren possessió el 12 de gener de 1924 fins el 23 de setembre de 1925 amb un sou de 2.000 pessetes.

Joan Ramiro i Buscató. Mestre interí del 24 de novembre de 1925 al 7 de febrer de 1926.

Salvador Cueto i Bosch. Obté el títol de mestre el 24 de juny de 1921 a Tarragona. El febrer de 1926 agafa la plaça a Maçanet en propietat fins el 13 d’abril de 1932 que és destinat a Aguilar de Segarra (Barcelona). El 1933 és a Barcelona. Fou un mestre molt exigent, amant de la disciplina que sabia ensenyar molt bé les matemàtiques i comptabilitat.

Enric Riera i Batlle. Fill de Castelló d’Empúries ve d’interí el novembre de 1931 fins el setembre de 1933 (en temps de la República hi havia dos mestres de nens).

Jaume Masachs i Sala Fill d’Amer va ser nomenat mestre interí de l’abril de 1932 fins al juliol de 1934. El 19 d’octubre de 1935 va fer oposicions i passa a Cubelles (Barcelona). Es va casar amb la maçanetenca Pepita Malé i es va jubilar el 1966 cap a Maçanet.

Mestra Pilar Puig i alumnes (1957)

Miquel Farré i Solé. Pren la plaça en propietat el setembre de 1933, militant del moviment de renovació pedagògica de l’Escola Moderna aplicarà el mètode Freinet. La República va canviar tots els esquemes de l’ensenyament i s’estengué el català a l’escola. Tenien una petita impremta  i feien una revista “ l’Escolar”. Més que formar nois, formava homes, els ensenyava lleis i a redactar instàncies per poder defensar-se a la vida adulta. El maig de 1935, se li dóna permís per poder donar classes particulars de comerç i comptabilitat. Va viure les misèries de tirar endavant una escola durant la guerra civil i amb el càrrec de més de 50 nens refugiats. L’ajuntament el va nomenar secretari habilitat per necessitats de guerra,cosa que va exercir durant 3 mesos conjuntament amb l’altre mestre. El setembre de 1938 és enviat al front de guerra i el desembre del 1939, és depurat pel nou règim i traslladat per sanció a Cervià de Ter. Era un home molt catalanista, i va tenir sempre el reconeixement dels seus alumnes.

Josep Güell i Brunet. El juliol del 1934 pren possessió en propietat però cessa a l’octubre del mateix i només va exercir 1 mes a l’escola.

Lluís Vigué i Puig. Nascut el 1911 a Girona, obté el títol de mestre de primera ensenyança el juliol de 1931. Va exercir d’interí a Olot, Bassegoda i Agullana fins el 15 de novembre de 1934 que ve de mestre a Maçanet amb un  sou de 3.000 pessetes anuals. Com el mestre Farré, també aplicava els mètodes de renovació pedagògica i es repartien els alumnes, donava classes particular de comerç i va fer funcions de secretari durant la guerra. Mentre vivien a Maçanet va tenir un fill, Lluís que també seria mestre. En aquest període també va ensenyar als nens refugiats que el poble havia acollit. Pel fet de ser un republicà convençut, va ser depurat el 31 d’octubre de 1939, traslladat a Sils i suspès de càrrec i sou durant un any. A Sils hi va estar fins el 30 de juny de 1943 i llavors amb caràcter forçós a l’Estartit fins al setembre de 1946. Des d’aleshores serà mestre de Bescanó durant 35 anys, va ser declarat fill adoptiu d’aquest poble i va morir el 1988 a 76 anys.

Josep Serra i Trepat. Acaba la carrera el 1916, el 1926 va de mestre a Portbou on serà el director i el novembre del 1939 ve sancionat a Maçanet fins el juny de 1943. Un que fou alumne seu explica “ el senyor Serra es va haver d’armar de paciència i voluntat, per imposar la disciplina a la seva escola, perquè molts dels seus alumnes per causa de la guerra, feia més de 2 anys que no anaven a classe”. La seva dona Concepció Ramírez de Cartagena, era la mestra de pàrvuls. Vivien a ca les monges.

Mestre Serret i alumnes

Salvador Fàbregas i Sau. Nascut a Hostalric el 1911, va acabar la carrera de magisteri a Barcelona el 1930. La primera plaça com a interí fou Cadaquès on hi va estar fins el setembre de 1931 que va a Prats del Lluçanès, després a Badalona. El 15 de novembre de 1934 és nomenat mestre de Maçanet de la Selva, el 1937 deixa l’ensenyament i el destinen al front d’Aragó. Acabada la guerra la comissió depuradora, l’acusava d’esquerrà i antireligiós, però els bons informes de l’alcalde i l’ajuntament van fer reduir la sanció, i el trasllat forçós només seria dintre de la mateixa província, fou a Maçanet de Cabrenys. El primer de juliol de 1943 arriba a Maçanet amb un sou de 6.000 pessetes.

A Maçanet viurà a ca les monges amb la seva dona Maria Corts i la seva filla Elena, llavors el poble tenia 1.139 habitants. L’escola de nens era un local poc condicionat del carrer de les Dòmines 16 i el pati la placeta. Malgrat les normes estrictes imposades pel règim, els seus alumnes en guarden molt bon record del mestre Fàbregas i el defineixen com molt humà, que ensenyava molt, amb vocació i animava a continuar estudiant, quan s’arribava als 14 anys. Fora les hores de feina donava classes de comptabilitat, comerç i batxillerat i la seva dona que era professora de música ensenyava a tocar el piano i a cantar. El 1948 va néixer el seu fill Joan i a l’agost de 1950 va de mestre a Sta. Maria de Palautordera fins el 1960 i tot seguit a l’ Hospitalet de Llobregat fins a la jubilació el 1980, que va a viure a Barcelona fins a la seva mort el 1995. Per saber-ne més cal llegir el llibre-homenatge “Ensenyar-los a pensar” de Salomó Marquès i que han patrocinat els ajuntaments dels pobles on va exercir.

Alfons de Batlle i Molar. Fill de Figueres, mestre el 1940 va exercir com a interí del setembre de 1950 fins a l’agost de 1951, amb un sou de 7.000 pessetes. Jugava a futbol amb el Maçanet i era un bon reforç´. Es va jubilar el 1983, quan era mestre del col·legi St.Pau de Figueres.

Froilan Serret i Tena. Era un militar de carrera que després de la guerra li van adjudicar el càrrec de mestre de nens. El setembre de 1951 pren possessió fins a l’agost de 1959. Durant la seva estada es va estrenar la nova escola, els que van ser alumnes seus coincideixen que ensenyava, però que era una escola rígida basada en la disciplina i l’obediència. Vivia a ca les monges.

Josep Sabà i Juanola. Nascut a Maçanet el 7 de juny de 1934, obté el títol de mestre el 31 d’octubre de 1956. La primera plaça va ser el 1957 a l’escola Eduardo Aunós de Barcelona. El setembre de 1959 ve a Maçanet d’interí  fins a l’agost de 1960 que va a Malgrat de Mar. A l’octubre de 1962 retorna a Maçanet on en serà el director i es casarà amb la mestra Maria Giralt i tindran dues filles Pilar i Maria Teresa.

L’escola de la República del mestre Vigué. Els alumnes amb el mestre substitut Martí Saguer

El 1968 el matrimoni va acordar amb  el inspector Calsina de repartir-se l’ensenyament conjunt de nens i nenes per cursos i així guanyar eficiència, també es va crear el menjador escolar .Recordo que insistia molt en el càlcul, les ciències, la llengua i la geografia; molt aficionat a l’electrònica  i a la modernitat se les enginyava totes per treure´n profit; per exemple els mapes amb circuits integrats que marcaven  amb llumetes o un timbre si la resposta era correcta. També les caminades cada any a St. Andreu, a St. Isidre, les berenades als Quintanells, la festa de St. Enric a ca l’Amador on l’Enric Moulines convidava tota l’escola, la castanyada i les vetllades culturals a la Societat i les excursions organitzades per l’escola i la parròquia. També durant molts anys es va portar un registre de dades metereològiques.

El sr. Sabà ha participat en diferents entitats del poble i fins a l’agost de 1990, que es va jubilar per malaltia ha exercit de forma incansable la seva professió. Amb ell molts vam poder estudiar tècniques mercantils i el batxillerat elemental, en una època que no era fàcil anar a estudiar a Figueres per la situació del nostre poble i amb el seu guiatge ha contribuït a la formació de dues generacions de maçanetencs.

 

Joan Auquer i Masdevall. Nascut a Darnius el 17 de març de 1936, va obtenir el títol de mestre el 31 de gener de 1957.Va exercir a Maçanet amb contracte temporal del setembre de 1960 fins a l’octubre de 1962 que va agafar l’excedència per a treballar en una entitat bancària. Fou un bon mestre que volia els treballs ben presentats i exigia cura en les formes, com a mostra al final del dia quan marxàvem li teníem que xocar la mà.

Escola de les monges (any ?)

Pere Cortada i Diudé. Exerceix del setembre de 1985 a l’agost de 1986.

L’escola de nenes i les mestres.

La primera referència  a l’escola de nenes és del juny de 1854, quan la comissió  d’instrucció primària, convoca oposicions per cobrir la plaça de mestra amb una dotació de 2.000 rals l’any i casa franca. L’escola en aquesta època era la mateixa casa de la mestra i pagava el lloguer l’ajuntament. No sabem els noms de les primeres mestres però el 1860, 46 dones sabien llegir i escriure, el que demostra que havien rebut instrucció. Tot seguit farem una relació de les mestres amb algunes dades biogràfiques i els principals esdeveniments de l’escola.

Dolors Valls i Casas. Nascuda el 1849 a La Bisbal, el 29 d’agost de 1874 se li concedeix la plaça a Maçanet, per el preu de casa franca i 550 pessetes anuals, vivia a can Donés,que també era l’escola. La situació d’aquesta casa al costat del cementiri, era molt criticada perquè era un focus de contagi en els casos d’epidèmia. Així l’ajuntament va llogar el 1875 una altra casa-escola al carrer de la plaça nº6.

El novembre de 1875, es va casar amb Andreu Quintà i Forniol, propietari i fill de l’alcalde. El 1879 tenia una matrícula de 54 nenes i un sou de 600 pessetes i el 1883 de 1.150 pessetes.
L’anomenaven la senyoreta Dolores, i els ensenyava a llegir i comptar i labors; però com era de casa bona, les nenes aprenien molta urbanitat i anar arreglades en el vestir. El 24 de novembre de 1905 va de mestra a Amer, havent exercit 31 anys a Maçanet.

Escola de monges (1931)

Narcisa Romans i Cot. Nomenada interina el 5 d’abril de 1906, va estar-hi fins el setembre de 1908.

Dolores Peña i Domingo.  A l’octubre de 1908 obté la propietat fins el setembre de 1914 que permuta la plaça amb la mestra de Mieres.

Sofia Recio i Ramos. Nascuda a Benavente (Zamora), fins el 1913 va ser mestra d’Oliana. El setembre de 1914 permuta amb Dolores Peña la plaça de Mieres per la de Maçanet. El 1915 es casa amb el mestre Pere Figa, al poble exercirà fins el maig de 1917 que se’n va a reunir-se amb el seu home a Barcelona per consort. Va morir a Maçanet el 4 de juliol de 1968.

Concepció Borràs i Llauradó.  Interina del juny de 1917 fins a l’agost de 1918 perquè la propietària vol ocupar la plaça.

Mariàngela Riera i Planas. Filla de Girona, fins el juny era mestra de Sallent, pren possessió el setembre de 1918 i va exercir 10 anys al poble .Fou una mestra molt estimada, dirigia a les nenes i pàrvuls en la representació nadalenca dels Pastorets. La de 1927 va ser molt lluïda, i la nena Neus Quintana, va fer un paperàs i va ser molt aplaudida. El 30 de juny de 1928 va de mestra a St. Celoni i la plaça queda vacant.

Pilar Brugués. Mestra interina de l’octubre de 1928 fins a l’abril de 1929.

Pilar Puig i Teixidor. Nascuda el 1904 a l’Armentera, a l’abril de 1929 agafa la plaça en propietat fins el 31 d’agost de 1933 que va a Portbou . A Maçanet coneix a Josep Giralt i Bosch, secretari de l’ajuntament, amb qui es casarà i tindran dos fills, Maria i Salvador. El febrer de 1942 torna a Maçanet per consort, però sembla que durant uns anys va tenir la plaça de pàrvuls en propietat. L’octubre del 1946 recupera la plaça de les nenes, fins a l’agost de 1961, que amb el seu home van a Centelles on s’hi jubilarà.

Rotllana de noies amb la mestra, a l’horta (1915)

A Maçanet hi va ensenyar 24 anys,una alumna seva remarca: “ donya Pilar va ensenyar a vàries generacions de noies del poble, mares i filles l’havien tingut; tothom coincidia que era humana i recta alhora. Lluitava per a que aprenguéssim a fer la feina ben feta, amb rigor i per a que tinguéssim un comportament responsable .Les matèries bàsiques que ens va ensenyar ens van servir de molt. Ens insistia en la presentació del treball i l’ortografia, aleshores la llengua castellana per descomptat. No es pot negar que el seu model era important i ens va fer comprendre el sentit d’anar-se superant cada dia”.

Pilar Puig va morir a Maçanet el mes de febrer de 1991, tenia 87 anys.

Montserrat Martí i Tarré. Acaba el magisteri el 1932, interina a Maçanet del setembre de 1933 fins el gener de 1940.Acudia a molts cursets a Girona i el 1934 obté la plaça en propietat el 1940 se’n va a Cervià de ter.

Gabriela Sabater i Casellas. El 1935 era la directora de Ribes de Freser. El gener de 1944 agafa la propietat provisional fins al juny del mateix any que agafa l’excedència. El 1962 era mestre a Sardanyola.

Lucrecia Manudan i Perez. Interina el setembre de 1944.

Consòl  Juncà i Ferrerfàbrega. Interina de l’octubre del 1944 fins el març de 1946.

Angeles Rodríguez i Mata. Propietat provisional del març de 1946 al setembre de 1946.

Hermínia Sallent i Barcons. Mestre en propietat de l’octubre de 1946 al desembre de 1946 que passa a pàrvuls.

Catalina Vidal i Coris. Interina del desembre de 1946 al febrer de 1947.

Maria Giralt i Puig. Va néixer a Maçanet el 6 de març de 1935, filla de Josep Giralt, secretari de l’ajuntament i la mestra Maria Puig, va estudiar magisteri a Girona. Exerceix com a interina a Maçanet els mesos de setembre i octubre de 1955; llavors va a Casserres (Barcelona) fins el 31 d’agost de 1957. Del setembre de 1957 fins a l’agost de 1958 a Reminyó (Fogars de Tordera). El setembre del 1958 va a Palau Saverdera fins a l’agost de 1961. El setembre de 1961, relleva la seva mare com a mestre de nenes de Maçanet. Els temps anaven canviant i la senyoreta Maria Giralt va portar mètodes pedagògics nous, una alumne seva m’explica: “ treballava de forma pragmàtica i la seva filosofia era inculcar als alumnes els coneixements bàsics i l’esforç. Tenia molt de gust en ensenyar manualitats i labors, recordo les sessions culturals a la sala de La Unió que organitzaven escola i catequesi impartida per Mn. Andreu. Em venen al cap les cançons del més petits com La caseta; la dansa El Faldallí amb acompanyament de l’Anna Pagès al piano, per l’ocasió les nostres mares ens van fer unes faldilles amb llençols i així lluíem un bonic vestuari; l’obra de teatre La Casa dels Sorolls, el recital de poesia de Jacint Verdaguer. No faltaven les passejades per el terme, berenades a les fonts, caminades a St. Andreu…Ah! i la primera excursió que recordo va ser a Montserrat. El viatge, el quedar-nos a dormir en unes cel·les de l’hostatgeria, tota una experiència!.”

L’escola de monges, davant de ca l’Amador (1907)

Es va jubilar l’agost de 1995, amb 40 anys de servei i 34 d’ensenyament a Maçanet, amb el seu home havien format un tàndem que ha marcat època en la història de l’educació local, i encara més comptant els anys d’exercici de la seva mare, que entre una i altra sumen 58 anys de mestratge al nostre poble.

Valentina Escudero i Morillas. Interina del setembre de 1977 a l’agost de 1978.

Montserrat Imbert i Tarragó. De Figueres,exerceix del setembre de 1983 a l’agost de 1984.

 El col·legi públic Les Salines

El centre es va batejar amb el nom de “ Les Salines”, el 1987 es va crear l’A.P.A. i aquesta associació va reactivar el menjador escolar i altres activitats de lleure i culturals. A l’octubre de 1990 s’aprova la L.O.G.S.E. que entre altres coses deia que els centres de primària només podien acollir els alumnes de 3 a 12 anys. La llei s’anà aplicant els anys següents i el 1995 quan s’obrí el I.E.S. de la Jonquera, els alumnes de 13 i 14 anys anaren cap aquest institut. Això comportà una davallada de la matrícula escolar fins a una vintena d’alumnes i  feia témer el tancament de l’escola. Des d’aleshores l’escola s’anomenà C.E.I.P. Les Salines, amb 4 mestres fixos.

El curs 1994-1995, també neix la Z.E.R. Les Salines ( zona escolar rural) formada per les escoles d’Agullana, Biure, Boadella, La Vajol i Maçanet. Aquesta agrupació és la unió d’escoles que tenen un projecte educatiu comú, el mateix règim intern i la mateixa programació anual. Això reporta molts beneficis perquè comparteixen els mestres especialistes (educació física, llengües estrangeres, música, educació especial, etc..) que reben el nom de mestres itinerants perquè es desplacen per les diferents escoles de la Z.E.R. Avui l’escola de Maçanet té 50 alumnes. Aquí continuarem la llista de mestres, però ara només per ordre d’antiguitat.

Maria Teresa Saez i Martin. Del setembre de 1985 a l’agost de 1996. Molt activa i reconeguda, feia conferència fora de les hores lectives, era la directora i va haver d’afrontar els canvis que comportava la nova Z.E.R. En els 11 anys d’estada al poble amb el seu marit es van integrar a la vida social del poble i van participar en diferents entitats,el 1996 va anar a exercir al nou institut de  La Jonquera.

Pere Díaz i Laguarda. Arriba d’interí el setembre de 1990 fins a l’agost del 2001. Especialitzat en primària, en els 11 anys que va estar al poble es va integrar plenament i fou un dels principals impulsors de la reaparició de la revista local “Fraussa”, com era un expert en informàtica en feia l’edició. Actualment exerceix a Capmany.

Elisabet Casas i Periz. Del setembre de 1992 al 30 de juny de 1994 especialitat música.

Maria Carme Rieradevall i Tulsà. Del setembre de 1992 a l’agost de 1992.Especialització preescolar.

Mercè Balsa i Mallol. Substituta del setembre de 1994 al juny de 1995.

Maria Teresa Gironès i Soler. Del setembre de 1995 a l’agost de 1996.

Neus Vidal i Planas.  Nascuda a Maçanet el 1958, acaba el magisteri a Girona el 1981. Fa el curs pont de psicologia i va a treballar en un despatx d’una psicòloga fins que comença a fer substitucions pel departament d’ensenyament. Després va  a l’escola de Garriguella, Salvador Dalí, Figueres. El 1991 aprova les oposicions i va d’interina a Darnius, després participa en el Programa Educatiu d’Educació Compensatòria (escoles amb alumnes amb risc de marginació social). S’oferí una plaça d’educació infantil i demanà el trasllat per poder ensenyar al seu poble. El setembre de 1996 s’incorpora a l’escola de Maçanet, on n’esdevindrà la directora i més endavant directora de la Z.E.R , durant aquests 14 anys la Neus amb molta vocació ha treballat de valent per tirar endavant aquesta escola.

Maria Carme Brugué i Martín. Del setembre de 1996 a l’agost de 1997.

Rosa Maria Morraja i Aragonés. Del setembre de 1997 a l’agost de 1998.

Lluís Ramon Vilà i Rodríguez. Del setembre de 1998 fins a l’agost de 2003 i retorna el 2005 fins al 2013.

Antoni Miret i Puig. Del setembre de 2001 a l’agost de 2005, especialització primària.

Edith Ninou i Garcia. Del 2001 a l’agost de 2003, especialitat de religió.

Gemma Casanova i Aguilar. Del setembre de 2003 a l’agost de 2005, especialitat en infantil.

Elena Jimenez i Moreno. Del setembre de 2003 a l’agost de 2004 especialització, religió.

Josefina Figueras i Vilà. Primària del setembre de 2005 a l’agost de 2006.

Maria Neus Sanmiguel i Castelló. Del març de 2005 a l’agost de 2006

Maria Pilar Herrer i Pastor. Del setembre de 2005 a l’agost de 2006, primària.

Isabel Escaich i Vicheto. Especialització en religió, del novembre de 2006, mestra actual.

Montserrat Cordero i Rodríguez. Primària del setembre de 2006 a l’agost de 2007.

Pilar Blesa i Abad- Primària del setembre de 2007 a l’agost de 2009.

Maria Rosa Astor i Arbat. Primària del setembre de 2008 al juny de 2009.

Isabel Sais i Bohé. Del setembre de 2006, mestra d’infantil actual.

Montserrat Alonso i Martín. Del setembre de 2009 al 2010.

Sembla que els pàrvuls, és a dir els infants fins a 7 anys es repartien amb els mestres de nens i de nenes, molts però anaven amb les monges. No és fins el 1939 que hi ha pròpiament una escola per a pàrvuls a ca les Monges i que va continuar el 1954 en una aula de les escoles noves.

Concepció Ramírez de Cartagena.  Mestra interina el 1933, arriba a Maçanet el setembre de 1939 fins el setembre de 1943. Era la dona del mestre de nens Josep Serra, li deien la senyoreta Conxita i donava classes a ca les Monges on vivia.

Pilar Puig i Teixidor. Va exercir de pàrvuls alguns anys perquè era la plaça que aleshores tenia en propietat fins el 1946.

Herminia Sallent i Barcons. Obté el títol de mestra el 1935, exerceix a Maçanet de l’octubre de 1946 fins el febrer de 1948 que agafa  l’excedència.

Trinitat Simon i Serra. Mestra el 1934 va exercir del gener de 1950 fins l’agost de 1953.

Maria Puig i Courveiran. Nascuda el 1917 a Cabanes, obté el títol el 1942, va de mestra interina a St. Ferriol, Parlavà, St. Climent de Peralta, Biure i Figueres. El setembre de 1953 ve d’interina fins l’agost de 1955, que va a Arenys d’Empordà, aquí hi estarà fins el 1967, que  torna a Maçanet fins a la jubilació el 1984. Una alumna seva em diu: “ es va dedicar amb cos i ànima inculcant ja de ben petits l’ordre i el treball per tal de poder anar ben preparats a primària. Sabia bé de la importància de crear hàbits en els primers anys de vida”. Es va casar amb Joan Arbat i va morir el febrer del 2000 a 83 anys.

Maria Rosa Masseguer i Figuerola. Mestra del novembre de 1955 fins al setembre de 1958.

Maria Lluïsa Pujol i Tarrés. Obté el títol el 1951,el novembre de 1958 ve a Maçanet fins l’agost de 1960, vivia a can Xacó.

Carme Riuró i Tarrés. Nascuda a Mieres el 1937, el 1939 el seu pare Jaume Riuró obté la plaça de metge i s’instal·len a Maçanet .El 1959 acaba la carrera de magisteri i entra d’interina a Maçanet del setembre de 1960 a l’agost del 1961. Després aprova les oposicions amb el número 3 i li toca Masarac, però hi renuncia. Retorna a Maçanet del setembre de 1963 a l’agost del 1964. Es casa amb Joan Moradell i tindran dos fills Gemma i Jaume. Els que vam ser alumnes seus en guardem molt bon record, l’escola era com una segona llar i ensenyava amb molta tendresa. Més tard el matrimoni va a viure a Barcelona i allà es dedicarà 7 anys més a l’ensenyament, a l’escola Patronat de la Trinitat i a l’escola Pere Vila. Llavors aquestes barriades de Barcelona, es trobaven amb unes condicions miserables, atenia 80 alumnes en unes classes sense taules i cadires, però amb molta voluntat i sacrifici van tirar endavant i van aixecar l’escola.

Luzdivina Fernández i Garcia. Interina del setembre de 1962 a l’agost de 1963 i del setembre de 1964 a l’agost de 1967, estava casada amb el sergent de la guàrdia civil. El 1962 va fer una suplència de 3 mesos de mestre de nenes i també durant dos anys va fer de mestra a Tapis.

Joana Vila i Bret. Té la plaça en propietat del setembre de 1963 a l’agost de 1964.

Lidia Sánchez i Abellaned. Interina del gener de 1984 fins a l’agost de 1984.

Josep Plana i Bossacoma. Fill de Salt, interí del setembre de1984 fins a l’agost de 1985 que se’n va a St. Feliu de Guíxols.

Mestre Josep Batlle i Paris amb els seos alumnes (1897)

Maria Carme Prats i Lloberas. Va exercir del setembre de 1985 a l’agost de 1986.

Margarita Turró i Mallol. Del setembre de 1986 a l’agost de 1987.

Catalina Collgros i Roger. Del setembre de 1987 a l’agost de 1988.

Angelina Forcada i Puig. Del setembre de 1988 a l’agost de 1989.

Maria Àngels Pradas i Mateo. Del setembre de 1989 a l’agost de 1990.

Maria Dolors Martí i Corominas. Ve el setembre de 1990 fins a l’agost de 1992.

L’escola de Tapis

El 1908, l’ajuntament es felicitava d’haver creat l’escola de Tapis, però no serà un fet real fins el 1915 quan se li assigna una mestra nacional per a l’ensenyament de nens i nenes del veïnat, en aquesta data hi havia 80 habitants.

El local era als baixos d’una casa de la família Mach, que no reunia  prou condicions per a l’ensenyament, però tampoc n’hi havia cap altre, la mestra vivia a dalt. El 1919 l’ajuntament es queixa a la inspecció de primera ensenyança del mal estat d’aquesta escola. Als seus inicis la matrícula escolar havia estat de 30 alumnes, però amb els anys per causa del despoblament del veïnat i la pagesia s’anà reduint aquesta xifra fins als anys 60 que es va tancar l’escola.

Fins fa 50 anys, només s’accedia a Tapis a peu, per això l’aïllament del veïnat, era una raó de prou pes perquè els mestres procuressin estar-hi poc. No he trobat totes les mestres que hi van ensenyar, però si bona part.

Concepció Moret i Bastons. Agafa la plaça en propietat el maig de 1916 fins a l’agost de 1918, amb un sou de 1.000 pessetes l’any. Després se’n va a Castellar del Riu,el 1934 a St. Joan de Palamós i es va jubilar el 1958.

Maria Bosch i Miró. Se li dóna el càrrec de mestre interina el setembre de 1918 fins el gener de 1919.

Rosa Godall i Fontanilles. Pren possessió el gener de 1919 en propietat per el juny del mateix any agafa l’excedència.

Bautista Notario i Monescillo. Del setembre de 1919 fins el gener de 1920.

Carme Bernaus i Simó. Pren possessió en propietat el gener de 1920 i s’hi quedarà fins l’octubre de 1925 que plega per excedència.

Clara Deulonder i Salvatella. Interina de l’octubre de 1925 fins el març de 1927.

Isabel Gil i Gonzalez. Mestra en propietat del març de 1927 fins el gener de 1931 que se’n va a Carbajo (Càceres). Sabem que va ser molt bona mestra, molt estimada per la gent. El gener de 1928 va ser felicitada per la junta local d’ensenyament per la seva feina; es va fer una exposició de treballs manuals a l’escola i va aconseguir que els nens
dels masos anessin a escola.

Maria Pujolar i Colomer. El març de 1931 entra com a interina fins el desembre del mateix any,

Juana Suarez. El 31 de desembre de 1931 agafa la plaça en propietat fins el novembre de 1933.

Joana Maria Lorés i Sapena. De l’agost de 1934 al desembre d’aquest any.

Maria Dolors Juventench. Pren possessió el desembre del 1934.

Anna Poch i Hugas. És interina del 13 de novembre de 1940 al setembre de 1941.

Francesca Segarra i Gumà. Del desembre de 1941 al desembre de 1943.

Perseveranda Maestro i Díaz. Té la plaça en  propietat del gener de 1944 a l’octubre de 1946.

Maria Garcia i Menció. Interina del setembre de 1948 a l’agost de 1949.

José Fernández i Hernández. Té en propietat del setembre de 1948 a l’agost de 1951.

Montserrat Pons. Pren possessió el febre de 1952.

Luzdivina Fernández i Garcia. Mestre de Tapis fins el 1962, després va ser mestre de pàrvuls de Maçanet per consort, el seu marit era el sergent de la guàrdia civil, fou una bona mestra i es tancà l’escola per manca de mainada, després van anar a l’escola a Maçanet.

Les Monges

 

El 1905 la Cambra francesa acordà la llei de separació de l’Estat francès i l’Església i poc després la dissolució de convents. Això va afavorir l’arribada a Catalunya de congregacions religioses dedicades a l’ensenyament; germans i germanes emigrats es van establir prop de la frontera per a poder atendre en terra hospitalària la seva pròpia clientela i obrir-se a la catalana.

A Maçanet van arribar el 1907 les monges de la congregació de St. Josep de Cluny que tenien la casa mare a París .Des de feia més d’un any ja feien tràmits per trobar un local i la família Molar els oferí el primer pis de la seva casa a la plaça, i tot seguit hi van establir una residència-escola, el mateix que havien fet a Agullana el 1903.

Les monges importaren recursos pedagògics europeus, encara que era una escola femenina, també acceptaven els nens fins als 6 anys. Eren quatre germanes que es repartien les matèries d’ensenyament primari i alhora ensenyaven llatí, francès, solfeig,labors i molta religió i formació moral.

Moltes famílies portaven els fills a “ca les monges” per propi convenciment, però també perquè semblava que això augmentava el seu prestigi social. Era una escola de pagament, i per això semblaria que estava destinada només a les famílies benestants però la realitat era que n’hi havia la meitat que eren fills de treballadors.

La matrícula mitjana era de 40 a 50 alumnes i acceptaven les noies fins als 18 anys. Hi ha molt poca informació de les monges, perquè en aquesta època a Maçanet hi havia un ajuntament anticlerical i les relacions eren mínimes. Sembla que van tancar l’escola el 1914, quan es van abolir les lleis restrictives a França.

El 1923 de la mà de Dolors Saguer i Olivet, arriben a Maçanet 4 monges de l’ordre “Instituto de Religiosas Terciarias  Franciscanas de los Solos Corazones de Jesús y Maria”, amb casa matriu a Antequera (Màlaga) dedicades a l’ensenyança primària. Es van establir al carrer de les Dòmines nº 7, i van fundar el col·legi “Verge dels Dolors”. Ensenyaven a les nenes fins als 14 anys i acceptaven nens de pàrvuls. L’ensenyament anava dirigit a aquelles famílies que volien pels seus fills sobretot una formació moral i religiosa.

El juny de 1930, van fer una excursió a Girona, gairebé cap nena hi havia estat mai i van tornar encantades, a la ciutat no van passar desapercebudes i van sortir als diaris. El 30 de juliol de 1936 , el president del comitè antifeixista, Joaquim Bassó, va informar de la situació adversa a les monges, i aquestes vestides de paisà decidiren marxar cap a Barcelona, tot seguit el comitè va ocupar la casa. Un cop acabada la guerra ja no van tornar, i la casa propietat de Montserrat Saguer es va arrendar a l’ajuntament per a escola i estada dels mestres. Aquestes monges van ensenyar a Maçanet durant 13 anys i encara aquesta casa és coneguda com a “ca les monges”.

Mestres fills de Maçanet

Tractant d’ensenyament crec que no podia faltar una llista de mestres nascuts a Maçanet, encara que alguns no hagin exercit. Es tracta d’un petit recull de dades de cadascun.

Antoni Mas. Clergue, el 1608 el bisbe li dóna llicència per fer escola a Maçanet.

Antoni Cantenys. Clergue, el 1624 relleva Antoni Mas en el càrrec.

Josep Saguer. Clergue, exercia de mestre de gramàtica el 1680.

Miquel Blancat. Clergue, mestre de gramàtica el 1686, des del 1689 al 1701, obté el benefici de Nostra Senyora de la Consolació amb càrrec d’ensenyar lletra i catecisme.

Josep Cortada. Clergue, mestre del 1701 al 1720, beneficiat de Nostra Senyora de la Consolació.

Joan Lagrifa. Clergue beneficiat del 1720 al 1730.

Pere Lagrifa. Clergue beneficiat de Nostra Senyora de la Consolació el 1730.

Pere Badia i Estarriol. Nascut el 1761, fill del mestre Felip Badia, va ser mestre de La Jonquera on s’hi va casar va morir el 1812 a Maçanet.

Francesc París i Torrà. Notari de Maçanet, va ensenyar, temporalment per manca de mestre el 1800 i 1801.

Josep Batlle i París. Mestre que va ensenyar 45 anys a Maçanet, vegeu més informació a l’apartat de mestres de nens.

Joan Batlle i París. Nascut a Maçanet el 1859. El 1879 obté el títol de mestre superior, amb la qualificació d’excel·lent. El 1886 li correspon l’escola de St. Esteve de Bas però permuta amb el seu pare amb Agullana, on exercí fins a la seva mort el 1920 a l’edat de 61 anys. Fou un mestre molt actiu, batallador, defensor de l’associacionisme  que va publicar molt article en diaris i revistes d’ensenyament, va ser molt estimat a Agullana.

Pau Delclòs i Dols. Nascut el 1865, amb la protecció del seu oncle Joan Delclòs i Puntunet, canonge de la seu gironina que li pagà els estudis va obtenir el títol de mestre el 1887. Ensenyà a La Pobla de Claramunt, Cardedeu i 44 anys a Tarragona. Poeta, mestre d’una capacitat admirable i catalanista va morir el 1942. En la seva tomba s’hi esculpí en llatí:” Aquí descansa aquell que mai descansava”. El 1951, l’ajuntament de Tarragona li va fer un homenatge.

Joan Delclòs i Dols. Nascut el 1874, fou protegit com el seu germà, pel seu oncle canonge. Mestre el 1896, exercí a La Vilella, Caldes, de president de l’associació provincial de mestres, a l’escola de Vic; el 1921 es trasllada a Barcelona quan ja era un mestre de molt prestigi, allà serà el director del grup escolar “Hermenegildo Giner de los Rios” Persona de gran cultura, defensor del català a l’escola, innovador que va rebre diversos homenatges. El 1939 va ser depurat, suspès de sou i separat definitivament del servei per ser acusat de gran propagandista de l’ensenyança en català. Va morir el 1946 a Barcelona i seguint la seva voluntat embolcallat amb la senyera.

Pere Figa i Erra.  Vegeu més informació a l’apartat de mestres de nens.

Rafel Delclòs i Saguer. Nascut el 1897 va estudiar magisteri del 1915 al 1919. Va exercir pocs anys i es dedicà al periodisme, fou director de la Hoja del Lunes del 1926 al 1965, delegat de l’agència EFE  i a la redacció del Diario de Barcelona. Va morir el 1967 a Barcelona.

Joan Batlle i Rosa. Va acabar el magisteri a Girona el 1918. La primera destinació fou Vilac (Lleida) i del setembre de 1934 a Santa Eulàlia de Ronçana fins a la jubilació. Aquí li van retre un homenatge i li van dedicar un carrer.

Josep Sot i Delclòs. Nascut el 1896, va acabar el magisteri el 1919, va exercir 6 anys a Castellar del Vallès. Però el 1926 va a Girona a treballar a la Diputació fins a la jubilació. Va morir el 1970 a Girona.

Anna Figa  i Pous. Acaba la carrera el 1933 i va exercir a Calella de Palafrugell.

Margarita Juanola i Rosa. Neix el 1915, el 1935 acaba la carrera de magisteri i es destinada a St. Jaume de Llierca fins el 1939, després a Pau, Palau i el 1946 a Agullana. El 1951 es casa amb Martí Delclòs amb qui tindrà un fill Tomàs, des d’aleshores deixa la docència.

Antoni Figa i Pous. Acaba la carrera de mestre el 1940.

Maria Juanola i Rosa. Nascuda el 1921, obté el títol de mestra el 10 de maig de 1952. Va d’interina a l’escola de Sta. Dorotea a Barcelona i a l’escola de La Salut de Badalona i després durant 25 anys a les escoles pies de Sant Antoni, a Barcelona.

Josep Sabà i Juanola.  Veure l’apartat de metres de nens.

Maria Giralt i Puig. Veure l’apartat de mestres de nenes.

Xavier Vigué Culllell. Nascut el 1934, fill del mestre Vigué, va acabar el magisteri el 1955.

Jaume Calabuig i Viñas. Nascut el 1938, mestre el 1958 va ensenyar a Llers, Peralada, Foixà i al col·legi Gaziel de St. Feliu de Guíxols durant 35 anys. Aquí va ser-ne el director i fou pioner en l’ensenyament del català i ja abans del 1975 a la seva escola es feien 2 hores de català a la setmana. Mestre molt apreciat i reconegut a les comarques gironines, va morir el 28 d’octubre de 2007 a 69 anys.

Josep Vicens i Quintana. Nascut el 1943, va acabar la carrera el 1962, fa les oposicions i va d’interí 5 anys en diferents pobles, Figueres, Garrigàs, Llívia fins que va tenir plaça fixa a Puigcerdà, durant 35 anys. En aquest període va compaginar la feina amb el càrrec d’alcalde de Llívia durant 12 anys. Avui jubilat viu a Llívia.

Andreu Vila i Quintana. Nascut el 1945, acaba la carrera el 1965. Llavors exercirà a l’Anexa de Girona, 1 any, a Granollers, Osor 3 anys i al col·legi St. Pau i al de la carretera de Llers,a Figueres. Els estius feia conferència a Maçanet. Casat amb Lluïsa Ruiz Dunés, tenen un noi i una noia. El 1973 deixa la docència per anar a treballar a la banca.

Pilar Planellas i Vila. Nascuda el 1947, acaba el magisteri el 1967, però no exercirà.

Dolors Roura i  Sabà. Nascuda el 24 d’agost de 1948, acaba el magisteri a Girona el 1968. Ha exercit a Molló, Espolla, Vilanant, al Pous i Pagès i al Salvador Dalí de Figueres durant 25 anys ensenyant als alumnes de cicle mitjà i als d’aula d’acollida. A l’estiu del 2008 es va jubilar.

Rosa Maria Moulines i Figa.  Va cursar la carrera de magisteri a Girona, però no ha exercit i s’ha dedicat al negoci familiar a Maçanet.

Neus Vidal i Planas.  Veure informació a l’apartat CEIP Les Salines.

Natàlia Roca i Martí. Llicenciada en Biologia, exerceix de professora de ciències a Salt.

Maria Teresa Riera i Cartañà. S’ha dedicat a l’educació infantil a Girona i actualment al CEIP Jacint Verdaguer de Castelldefels.

Alba Garcia i Garcia. Fa poc a acabat la carrera i exerceix a Figueres.

Eva Barragan i Blasi. Exerceix de mestre a l’escola Josep Pallach de Figueres.