Durant la setmana del 14 al 19 de maig sis alumnes i dues professores del centre van participar de l’última trobada del projecte Erasmus+ ECLIPSE. En aquest projecte europeu sobre alfabetització cultural hi participen cinc països més: Turquia, Itàlia, Gran Bretanya, Eslovènia i Noruega. Els alumnes van ser acollits per les famílies dels estudiants noruecs de Vikesa.
El dilluns ens van donar la benvinguda a totes les delegacions participants i ens van explicar els mètodes d’aprenentatge. Tot seguit vam fer un recorregut pels diferents espais de l’escola: aules, tallers, biblioteca,… Els nostres alumnes van tenir l’oportunitat d’assistir a una classe i fer una petita presentació d’ells mateixos.
El dimarts vam anar a Stavenger, on vam visitar l’Oilmuseum (el museu del petroli), la catedral i vam fer una passejada pels seus voltants.
El dimecres 17 de maig vam celebrar i viure de primera mà el dia Nacional de Noruega, on totes les escoles i totes les entitats fan una desfilada. Aquest any la desfilada es va fer a Bjerkreim. Tot seguit, es va fer un dinar al pati de l’escola de Bjerkreim i per finalitzar hi va haver música, jocs i danses tradicionals.
El dijous, el temps i la pluja ens van impedir fer les activitats programades a l’aire lliure. Per la tarda, cada delegació va cuinar un plat típic de cada país que a la cloenda compartiríem i degustaríem amb la resta de les delegacions i amb les famílies acollidores.
Aquest va ser el programa oficial, però el més interessant són les experiències que els nostres alumnes van viure i que comparteixen tot seguit.
Carme Flores i Àngels Sendra
“Les emocions i màgia comencen en el moment en què et diuen que podràs participar i gaudir d’una magnífica experiència. Poc a poc, vas fent el compte enrere, mentre coneixes a la persona que t’acollirà a casa seva, qui t’obre les portes de les experiències.
Arriba el dia, la nit abans estàs inquiet i neguitós. Arribes a l’aeroport, voles, cada cop més a prop del teu destí, de la teva casa durant 5 dies. Arribem a Noruega, a menys d’una hora per començar l’aventura amb els nostres acollidors. Per fi hem arribat, baixem de l’autocar, en aquell moment coneixem a persones magnífiques que recordarem tota la vida.
La setmana va començar i poc a poc va anar passant. Cada cop més junts, com una família. En aquell moment, ens adonem que és dijous, l’últim dia amb tots els altres països, passa el dia, i ens trobem per la nit, després del sopar. Era l’hora de marxar, l’hora de dir adéu, molta tristesa en les nostres cares, ja que marxava part de la família, part del nostre cor, gent espectacular. Gent que possiblement no tornem a veure més. Però aquesta teoria no és cent per cent segura.
Som divendres, les últimes hores a Noruega. Mai pensàvem que aquesta aventura passaria tan ràpid, mesos esperant aquest viatge perquè acabes en unes hores. No volíem marxar, però l’hora va arribar, l’hora de marxar. Allà vam haver de despedir-nos un altre cop de part de la família. En el moment d’entrar a l’aeroport vam sentir una tristesa impressionant.
Vam pujar a l’avió. En el moment que va accelerar, ja no hi havia marxa enrere.
Gràcies a aquest viatge he pogut conèixer gent magnífica, amable, gent que recordaré tota la vida. El més important d’aquest viatge ha estat la convivència, amb gent que no coneixies de res, però al final et sents part de la seva família. Des del meu punt de vista, recomano aquesta experiència, ja que és un record més que tens a la vida.”
Gerard Lozano Serrano
“No sé quina paraula pot ser la que millor defineixi aquesta setmana, he viscut tantes coses! He conegut a tanta gent nova, he sentit tantes coses, que definir-ho tot en una paraula és pràcticament impossible.
Aquest ha sigut un viatge que m’ha canviat, m’ha fet créixer internament, ha sigut una explosió de sentiments enorme que ha canviat molt la meva forma de veure el món. Crec que una bona paraula que podria definir aquesta setmana és «FELICITAT» , perquè, en resum, és el que he sentit durant tots aquests dies que he estat allà, una felicitat enorme cada cop que posàvem una cançó i la ballàvem, cada cop que fèiem bromes i tots rèiem… Els somriures de la gent no els podré oblidar mai. La gent allà és tan oberta de ment, tan intel·lectual, la majoria és tan simpàtica i amable… Conèixer a aquella gent ha sigut una de les millors experiències de la meva vida, he après una infinitat de coses amb ells i no canviaria les experiències viscudes amb ells ni aquest viatge per res del món. Poder conèixer tot allò, conviure amb les famílies i haver pogut fer totes aquelles excursions i activitats són coses que m’han marcat i mai oblidaré.
La família m’ha ajudat a sentir-me totalment immers en aquesta experiència, els agraeixo eternament haver-me tractat com a un fill més i haver-me obert les portes de casa seva sense quasi conèixer-me. I saben que si algun dia venen a Espanya, també tindran les portes obertes de casa meva.
Un dels dies en què més coses vaig sentir va ser el dimecres 17 de Maig, on vaig poder sentir una estimació especial cap a aquell lloc, al veure com la gent li tenia tant de respecte i li mostrava tant d’amor al seu país, aquell dia em vaig enamorar totalment de Noruega.
El que més trobo a faltar d’allà és la gent, crec que és el millor que m’he emportat d’aquest viatge. Poder seguir en contacte amb totes aquelles persones que he conegut i que han sigut la part més important d’aquest viatge i que sense elles, res hagués sigut el mateix.
Els estic eternament agraït d’haver fet d’aquest viatge. En un futur, ens tornarem a veure? Probablement. El món és molt petit si ho penses bé, i estic segur que algun dia tornarem a riure tots junts fins i tot més que en aquesta última setmana.”
Jabir Fekkak
Aquí podeu veure una fotografia, una simple fotografia amb uns nens rient, però el que no podreu entendre és que darrera aquesta imatge hi ha mil records, mil moments i mil persones que mai oblidarem.
No podria arribar a imaginar com amb unes persones desconegudes podria tenir tanta complicitat en pocs dies.
No puc explicar realment tot el que he viscut en aquest viatge, ja que hi ha emocions que només podran entendre les persones que han participat en el projecte, les que s’han obert realment i han compartit la seva vida una setmana amb uns quants desconeguts que a dia d’avui podem anomenar amics. Amics que potser no tornarem a veure mai més, però al cap i a la fi seran sempre amics.
Sensacions impressionants, són les que he viscut amb ells i l’únic que puc arribar a plasmar amb paraules en aquest text.
Aquesta experiència m’ha obert la ment per poder conèixer tots els camins que hi ha al món. Durant molt temps pensem que som el centre del món, que no podem sortir de la nostra zona de confort i ens oblidem de tota la gent magnifica que hi ha fora.
Gràcies a aquest projecte, he pogut conèixer unes persones increïbles, he pogut conèixer un camí diferent, un camí únic, un camí que només podrem entendre nosaltres.
Minerva Graells
“Anar a Noruega amb el projecte ECC i Erasmus+ ha sigut una gran experiència per mi i els meus companys.
A Noruega hi ha tres coses que em van enamorar. La primera és el paisatge, la natura, els llacs d’aigua gelada però cristal.lina a la vegada, aquelles cascades que veies al matí quan et llevaves i miraves per la finestra, que et feien aixecar-te amb ganes de viure, descobrir i disfrutar. Els boscos foscos on la llum entrava entre els arbres, era com entrar al paradís, viatjar a un altre món. Caminar per aquells corriols… no sé perquè però em sentia feliç, animat i esperançat.
La segona cosa que voldria destacar que em va impressionar va ser l’escola. Allà la gent es comporta molt bé a les classes, tenen un respecte impressionant pel professor/a. La gent seu a sobre els armaris, pilotes de pilates, però tot i així, es segueixen comportant de meravella. Un altre punt que m’agradaria destacar sobre l’escola són les normes, allà és molt diferent d’aquí, a Espanya només es té en compte aprovar i aprendre, en canvi allà, tenen unes normes que et fan canviar la manera de veure les coses. Les normes són les següents: “Well being, be safety allways be kind” i després la norma que sempre recordaré “do your best not be the best“ i després de tot això aprendre.
L’última cosa i per a mi la més important és la gent. No hi ha paraules per explicar com són aquelles persones, els moments que ens van fer viure, tot els riures, les tardes menjant gofres, jugant unes bitlles noruegues, quan quedàvem tots a casa d’ algú, xerràvem… així em podria està tot el dia recordant moments que vam passar amb aquella gent meravellosa, aquella gent que va fer que no volguéssim marxar de Noruega, aquella gent que ens treia el somriure cada tarda, a cada moment del dia que estàvem amb ells era una experiència nova, un nou sentiment, una nova emoció. Però no només em refereixo als nois i noies de Noruega sinó també als meus companys de viatge; aquella tarda cuinant truita de patates va ser una de les millors de la meva vida, no ho oblidaré mai.”
Miquel Robert Vich
“Increïble, aquesta és la paraula que em ve a la ment quan penso en aquesta setmana, en aquestes hores, moments i persones, sobretot persones.
Fa menys de 5 hores que he deixat Noruega i persones que mai oblidaré, gent a la qual coneixia i altres als que vaig conèixer l’últim dia. Deixaré enrere una família que m’ha fet sentir com a casa, acollir-me amb els braços oberts i amb tantes ganes de viure aquesta experiència com les que tenia jo.
Tampoc em puc oblidar de les persones que m’he creuat a l’institut i m’he hagut de girar dues vegades o aquelles que amb un simple toc de dits ens enteníem i no podíem deixar de riure. També deixaré tots els moments que no es poden definir, com he dit abans, amb una paraula que no sigui “increïble”: tirar-se a un llac amb roba, escalar muntanyes amb l’única ajuda d’una corda per veure el millor paisatge que he vist mai, sentir-me tan noruega com ells, menjar tants gelats com pogués el 17 of Mai, haver conegut millor a persones que creia conèixer…
I ara aquí, asseguda a l’avió, escoltant una de les meves cançons preferides i mirant per la finestra, només puc agrair el poder viure això, encara que el moment de dir adéu és la cosa més horrible. He viscut coses tan increïbles i he estat amb persones tan meravelloses, que ara mateix, l’únic que sé, és que això no s’ha acabat.”
Aina Martin
“Com definiria aquest viatge? Un viatge que et fa tenir les teves emocions/sentiments a flor de pell durant tot el dia. Un viatge que després d’haver lluitat durant dos anys i haver passat hores i hores a l’ordinador fent treballs que no eren gens fàcils o poc comuns per poder anar a Noruega; creieu-me, aquestes hores que he passat han valgut la pena. En aquesta estada he après i he sentit moltes coses. M’he sentit una persona realment noruega, la família en què he estat m’han integrat super bé des del minut 1, he compartit el dia a dia i els sentiments de la gent d’allà, però sobretot he pogut sentir com estimen i la passió que tenen pel seu país el 17 de maig, el dia Nacional de Noruega. Vaig tenir molta sort de poder assistir-hi. Ha sigut un viatge ple d’emocions. Així que aniré descrivint mica a mica les emocions que he pogut sentir en aquesta petita estada.
Eufòria: L’eufòria que vaig sentir quan em van dir que aniria a Noruega, un viatge que portava esperant i lluitant durant 2 anys, i gràcies a això he pogut veure i aprendre que si t’esforces, poses ganes i il·lusió pel que vols ho pots aconseguir, que tot el que has lluitat i has passat ha valgut realment la pena, que si et rendeixes no serveix per a res. Així que gràcies a això sé que si lluito de veritat pel que vull ho podré aconseguir.
Admiració: Admiro els paisatges de Noruega, els pobles, cada racó que he vist d’aquest país, però sobretot admiro la seva gent. Els admiro per la passió que tenen pel seu país, el respecte que li donen als paisatges, no he vist cap bosc, camí, carrer, llac… en mal estat. Si veien una llauna la recollien, en canvi aquí a Espanya fan pena alguns boscos. També quan anàvem passant per paisatges i ens explicaven la història d’aquella muntanya parlaven amb molta passió o quan descrivien la tomba d’algun personatge històric de Noruega parlaven amb molt orgull d’aquella persona. Però sobretot els admiro per la seva manera de ser. Comencem per la família, des del minut 1, m’han tractat com la seva filla i mira que no em coneixien de res, doncs sí, m’han tractat com si fos de veritat la seva filla, m’han donat tot el que necessitava, em preguntaven si estava bé, m’han tractat super bé, la casa de la Malene semblava la meva casa. Els seus germans igual, he jugat, he rigut i hem parlat de moltes coses com si fóssim amics de tota la vida, han sigut com uns germanets petits que mai he tingut. I no parlem de la Malene, ha sigut com tenir una millor amiga noruega, si veia que em mullava per la pluja em donava el seu paraigua, m’ha cuidat molt bé. També quan anàvem a casa de la Frida, de la Dagne o la Solfrid tots els pares ens van cuidar i acollir molt bé i mira que no ens coneixien de res. Però a part de les famílies, allà la gent és molt respectuosa amb tot, els alumnes abans de cada classe s’aixecaven quan entrava el professor i li feien una reverència i li deien bon dia. Allà la gent encara que no et conegui et tracten molt bé, en canvi aquí a Espanya quan veiem un foraster ja li diem “guiri” o els menyspreem. Els nens de l’institut s’han portat molt bé amb nosaltres i ja s’han convertit en els nostres amics, tenim grups de Facebook, Snapchat i ens parlem cada dia.
Afecte: He agafat molt d’afecte a la gent d’allà, ja formen part de la meva vida. Però sobretot he agafat molt d’afecte a la família i als seus germanets petits i també a la seva natura.
Gratitud: Estic molt agraïda amb la gent que em va acollir, em van fer sentir part de la seva vida. No sé com donar les gràcies a la gent d’allà, per tot el que he après de les seves costums, de Noruega i sobretot de ells . També estic agraïda a tota la gent que ha fet possible aquest projecte, des de l’institut fins a tots els professors que s’han implicat.
Enyorança: Enyoro una mica que quan em despertava aixecava la cortina i veia un llac o aquelles muntanyes al mig de la boira. Enyoro els paisatges, les costums, la pluja o la temperatura d’allà i sobretot enyoro la gent d’allà. Enyoro la veu de la Malene quan em despertava i deia “good morning” cada matí i quan sortia de l’habitació veia els seus germanets i em deien “good morning” o “good night” cada nit quan anàvem a dormir. Enyoro els moments que vam passar tots el noruecs i catalans junts intercanviant coneixements o coses de cada país, els jocs que ens van ensenyar, els riures que vam passar, o el caminet que havíem de fer cada dia per anar a l’institut, passant pel mig de la muntanya,…
Afortunada: M’he sentit afortunada de poder participar en aquest projecte, perquè no tothom té oportunitats com aquesta a la vida. M’he sentit afortunada de poder aprendre de gent d’altres països, sobretot per aprendre de la gent noruega. M’he sentit afortunada aquests 6 dies de ser una noruega, perquè quan els turistes vénen a Noruega al·lucinen amb la natura i ja està, però al·lucinarien el triple si visquessin durant uns dies a una casa Noruega.
És una experiència que mai oblidaré, que et fa aprendre i madurar de cop, que t’ensenya a valorar les petites coses de la vida i que encara que el món estigui separat per fronteres aquestes no serveixen de res. En realitat tots som iguals, l’únic que ens diferencia són les costums i creences. No has de menysprear a ningú pel fet que sigui d’un altre país, perquè sempre pots aprendre de tothom encara que sigui estranger o encara que sigui un nen petit de 7 anys. En aquesta vida pots aprendre de tothom, no només dels teus pares i professors. Tothom té alguna cosa a aportar a la vida. I que en aquesta vida si et tanques amb tu mateix i no surts de casa no saps el que et perds.”
Ilènia Llamas
