Projecte educatiu

  1. Punt de partida

Qui som?

L’Institut Sunsi Móra va obrir per primera vegada les seves portes a l’alumnat el 13 de setembre del 2013. Aquest projecte va néixer de l’esforç i de la il·lusió d’un grup de pares que, encapçalant la Comissió de seguiment del segon institut, el van fer possible. En l’actualitat el centre disposa de 8 mòduls amb 15 aules.

D’on venim?

L’any 2013, la població de Canet de Mar va veure com la seva oferta educativa pública es va veure incrementada amb la creació d’un segon centre de Secundària (la Secció d’Institut de Canet de Mar) per tal de fer front a la creixent demanda de places a Educació Secundària, atenent que l’evolució demogràfica de la comunitat i de la comarca apuntava a una prolongació en el temps d’aquesta situació.

D’on partíem? Què ens vam trobar?

Vam prendre consciència del repte, viscut per nosaltres com una oportunitat per desenvolupar el nostre projecte. Vam analitzar què podíem oferir com a equip humà, sent coherents amb la necessitat de trobar un model que donés resposta als requeriments de la societat actual, ja que pensem que cal avançar el rol estratègic de l’alumnat, perquè aquest se’l faci seu abans d’entrar al món laboral. Ens vam formar en estratègies de lideratge, de metodologies que fomenten la metacognició i, des d’un enfocament basat en la pràctica reflexiva, hem estudiat la manera de fer arribar els coneixements tradicionals al mateix temps que desenvolupem en l’alumnat estratègies. El nostre dia a dia passa a ser l’entrenament d’aquestes estratègies per aconseguir el perfil d’alumnat holístic, eficaç i adaptable a cada situació prevista o no prevista, tant a curt termini (tria acadèmica) com a llarg termini, quan estigui sota les ordres d’un superior o quan hagi de tenir iniciativa pròpia en cas de ser autònom.

  1. Problema a resoldre

Hem detectat que l’alumnat en començar l’ESO ha perdut curiositat i ganes d’aprendre i d’emprendre. Hem notat que la por a equivocar-se els paralitza i els mata la iniciativa.

En aquest cas, havíem de fer front a dues grans preguntes:

2.1. Com volem que sigui el professorat del segle XXI per impartir un ensenyament més vivencial sense deixar de banda els coneixements?

2.2. Quines habilitats necessitarà el nostre alumnat per fer front als reptes personals, laborals i acadèmics de la societat del segle XXI?

Per tal d’arribar amb èxit a assolir aquests reptes, vam dissenyar el següent pla d’acció:

PLA D’ACCIÓ PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ ( 2013-17)

PLA DE SENSIBILITZACIÓ

PLA DE SEGUIMENT

PLA DE CONSOLIDACIÓ

PLA DE SOSTENIBILITAT

Fase I

Fase II

Fase III

Fase IV

Curs 2013-14

Recerca de la Educació Holística

Curs 2014/15

Visió Internacional

Curs 2015/6

Gestió del talent: atenció a la diversitat significativa

Curs 2016/17

Actuacions:

Actuacions:

Actuacions:

Actuacions:

-Implementació del sistema d’avaluació formativa i dinàmica, consensuat i aplicat per tot el professorat

-Implementació de metodologies actives i integrades en l’àmbit lingüístic.

-Treball de les Intel·ligències múltiples.

-Seguiment de les metodologies actives i integrades

-Implementació de metodologies actives des de les matemàtiques

-Creació del treball per àmbits específics en el centre per potenciar les intel·ligències múltiples.

-Participació en l’ERASMUS +

-Estudi viabilitat BI

-Consolidació de metodologies integrades i actives.

-FIC de tercer any (A100330500 Com gestionar el nostre temps i recursos per atendre amb eficàcia els diferents ritmes d’aprenentatges) per graduar i monitoritzar els aprenentatges.

-Avaluació del projecte: Sostenibilitat de les metodologies integrades.

-Anàlisis de les evidències i de la transferència al centre.

-Memòria final del projecte de Direcció (2013-17)

3.Objectius del projecte educatiu

Objectiu 1: Esdevenir motor de canvi social. Possible aportació de la nostra experiència per a contribuir a una millora en la pràctica educativa.

Objectiu 2: Aplicar i adaptar estratègies de lideratge empresarials tant al client intern (professorat) com a l’extern (l’alumnat) per tal d’enriquir-los com a professionals.

Objectiu 3: Crear un perfil d’alumnat sortint, d’acord a les necessitats actuals: emprenedor, amb pensament crític i conscient del seu entorn proper però amb visió globalitzadora.

4.Recursos utilitzats

El recurs bàsic utilitzat per implantar el projecte ha sigut el capital humà. A nivell econòmic hem comptat amb el pressupost per a despeses de funcionament que atorga el Departament d’Ensenyament, el suport econòmic de l’AMPA i un ajut de la Unió Europea per a la concessió d’un projecte Erasmus +.

Quant al capital humà, hem potenciat el talent i les fortaleses del nostre Equip, tant del Directiu com del professorat. Creiem que part de l’èxit rau en la formació del professorat i hem establert un pla prioritari de línies d’assessorament.

A més, hem constituït una comissió que anomenem “Gabinet d’orientació i d’Innovació pedagògica”, format per tres membres de l’Equip Directiu que són els encarregats de fer extensiva la línia pedagògica assumint tutories individuals del professorat per assessorar-los en aquells temes en què mostraven dificultats.

A nivell organitzatiu, hem reorganitzat l’horari, per tal d’incloure dins les seves hores lectives i de guàrdia la modalitat de professorat de suport. Aquesta figura fa un paper similar a una formació contínua en una empresa on, gràcies a ser dos professors a l’aula, els permet observar, i mimetitzar tècniques que van descobrint de l’observació i el treball conjunt amb el professorat del Gabinet d’Orientació. Amb això aconseguim que les aules esdevinguin espais oberts, d’intercanvi d’experiències, de punts de vista diversos. Aquestes mesures d’observació heterogènia permeten que la filosofia arreli entre tots els membres per esdevenir tots agents de canvi.

Paral·lelament s’incentiva la participació del professorat en formació contínua fora del centre.

5.Processos endegats per resoldre els problemes educatius

Per una banda, amb el nostre projecte sabíem que havíem de ser coherents amb els trets comuns de qualsevol centre públic de Catalunya: equitat, cohesió i qualitat pedagògica al servei de l’èxit educatiu de tots els alumnes. En el nostre centre, l’aplicació d’aquests paràmetres configura la nostra particular idiosincràsia, que consisteix a:

  1. Fomentar la curiositat i ganes d’aprendre i d’emprendre potenciant la cultura de l’excel·lència.

  2. Establir una visió holística de l’educació.

  3. Potenciar la vocació internacional, global, a partir d’allò local (Stay Close, Get far)

Desenvolupament de l’experiència:

    1. Repte 1: Fomentar la cultura de l’Excel·lència

Per excel·lència entenem ser capaços de treure el millor dels alumnes. Hem de treballar per promoure talents, fer alumnes emprenedors, que se sentin veritables protagonistes. Això s’aconsegueix reconeixent i gestionant el talent. Per això ens cal treballar des de la seva potencialitat i ho aconseguim mesurant el seu punt de partida, graduant els diferents estadis d’aprenentatge per tal que l’alumne avanci i compartint el punt d’arribada (aprenentatge per objectiu).

Això ens porta a parlar de:

      1. Instauració del sistema d’avaluació dinàmica1 i formativa:

El sistema dóna molt de pes a tot el procés d’aprenentatge i als productes finals d’aquest, més que a les proves trimestrals. Monitoritzem el seu aprenentatge. L’alumnat construeix i consensua juntament amb el professorat els objectius d’aprenentatge, els identifica i se’ls apropia per tal de preparar-se les proves trimestrals finals. Entenem que l’avaluació és un procés lent que acaba al juny i que, en funció dels resultats del seu aprenentatge, es van autoregulant fins assolir els objectius marcats. Es facilita a l’alumnat un full amb els objectius i les tasques que ha de fer per assolir els objectius amb temps suficient perquè pugui preparar les proves. Amb aquestes mesures volem potenciar l’autonomia i iniciativa pròpia de l’alumnat i una avaluació basada en el futur. Un exemple:

Tot això ens porta a un examen únic trimestral2 per àmbit i d’aplicació contextualitzada amb un repte que han d’assolir en dues hores i on es gestiona el treball en equip. En aquest cas el professor només fa d’observador. Els grups són a l’atzar. Un exemple ha estat l’elaboració d’un model d’un cos celeste per justificar el mètode científic; una defensa oral en les llengües treballades al centre del tema d’organització dels diversos conjunts numèrics; una campanya publicitària per a l’ús de la competència plurilingüe en la baixa Edat Mitjana.

5.1.2.EL treball en equip

L’alumnat està en tot moment en grups de quatre o cinc membres per tal de facilitat l’apropiació del coneixement i contínuament exposat a una situació de repte cognitiu i de construcció pedagògica. Aprenen fent i verbalitzant l’experiència. Això ens obliga a treballar les fortaleses i debilitats a partir d’un treball de les intel·ligències múltiples3, que explicarem en l’apartat següent. L’alumne aprèn que per construir ha de contribuir amb una escolta activa, amb la interacció, amb el reconeixement i la valoració de la resta de grup, i amb la resolució de conflictes. Tot això facilita la creació d’un clima de confiança4 i de reconeixement del mestre com a autoritat. L’alumnat, en veure’s dins del grup, millora la seva acceptació i relació i desenvolupa un sentiment de pertinença que beneficia l’ambient del centre.

5.1.3. Gradació de les activitats5 i dels objectius en nivells

Els objectius s’esmicolen per tal d’afavorir aquest ascens en la construcció de coneixement. Així tothom identifica el seu punt de partida però sap que ha d’experimentar una millora, seguint i aplicant les indicacions del seu professor; per això, parlem d’atenció a la diversitat personalitzada. Registrem el seu punt de partida i realitzem activitats graduades agrupades, en el cas de primer de l’ESO, des del nivell 0 al 4 (curs superior de primària i tercer de l’ESO).

5.1.4. Atenció als diferents ritmes d’aprenentatge dins un mateix marc:

Evitem que l’alumnat hagi de sortir fora de l’aula. Diversifiquem les tècniques d’atenció a la diversitat significativa i, imitant el model de les escoles rurals, diversifiquem les instruccions, contemplant diferents punts de vista complementaris però respectuosos amb el seu punt de partida. També, i gràcies a tècniques col·laboratives i amb la presència de dos professors (l’impulsor i el mediador), es guia l’alumnat perquè assoleixi les seves fites, tot i combinant diferents moments de reflexió individual, construcció en parelles i posada en comú de tot el grup classe (28 alumnes a primer de l’ESO).

5.1.5. Les intel·ligències múltiples (IM): Importància de la identificació de la pròpia potencialitat i dels companys.

La primera setmana fan un crèdit d’introducció per tal de conèixer-les, identificar-les i saber aplicar-les. Es treballen principalment la interpersonal i la intrapersonal. Perseguim construir nens autoconscients, amb la capacitat de recórrer a l’estratègia més idònia segons el context en què es trobin i que desenvolupin un treball autònom. Poc a poc, i gràcies a aquestes tasques, l’alumnat aprèn a treballar cooperativament i en equip. Saben i aprenen a valorar-se i a valorar la feina dels altres. Desenvolupen actituds d’escolta activa i crítica, gestionant el temps i utilitzant el to assertiu.

    1. Repte 2: Establir/Promoure una Visió holística de l’educació

Com la visió holística ens suggereix, busquem aconseguir la profunditat enfront la linealitat i l’acumulació de continguts. Consolidar-la requereix “temps”. Per això, parlem del concepte “Escola lenta”, que actua en espiral i es construeix a partir d’una bastida en què l’alumne recull per avançar.

Com ho materialitzem al centre?:

5.2.1.Treball per àmbits i desenvolupament de seqüències formatives:

5.2.1.1.Què entenem per àmbits?

L’àmbit és la resposta que hem trobat a la necessitat de fusionar les diferents matèries per tal de garantir aquesta visió holística. Es promou la flexibilitat i versatilitat dels espais educatius, de les franges horàries i de les ràtios. D’aquesta forma s’aconsegueix integrar els conceptes. Els nostres àmbits específics són els següents:

Descobrim l’art

Intel·ligència lingüística, visual-espaial, musical i intrapersonal.

5.2.1.2. Per tot allò citat a l’apartat anterior, hem modificat les franges horàries (que són blocs de dues hores) i la dinàmica de les classes, amb la participació de dos professors: un impulsor de l’activitat i un mediador.

Els horaris al Sec Canet:

1st ESO A

Mo

Tu

We

Th

Fr

8:00-9:00

EXPERIMENTEM AMB LA MATÈRIA Cristina/ Joan

EXPERIMENTEM AMB LA MATÈRIA Cristina / Anna

DESXIFREM EL MÓN

Joan D.

DESCOBRIM L’ART

Montse M /Sandra

OPTATIVA

9:00-10:00

10:00-10:20

10:20-11:20

DESXIFREM EL MÓN

Anna / Carina

DESCOBRIM L’ART

Montse M/

Carina

EXPERIMENTEM AMB LA MATÈRIA Carina/Cristina

DESCOBRIM L’ART

Anna / Verònica

CONSTRUIM NOUS HORITZONS Jordi/ Sandra

11:20-12:20

12:20-12:40

12:40-13:40

CONSTRUIM NOUS HORITZONS

Jordi / Sandra

DESCOBRIM L’ART Aroa

DESCOMBRIM L’ART

PE Joan

CONSTRUIM NOUS HORITZONS Jordi/ Sandra

EXPERIMENTEM AMB LA MATÈRIA Verònica/Cristina.

13:40-14:40

TUTORIA

Com es pot observar, l’alumnat no té 10 matèries isolades sinó 4 àmbits, objecte d’estudi, en els quals el centre ha fet l’esforç de reorganitzar els continguts i els objectius, vetllant per l’aplicació del currículum però amb una visió de canvi d’ensenyament més global, que hem aconseguit gràcies al treball per seqüències formatives interdisciplinàries.

5.2.1.3. Impartim els continguts curriculars amb seqüències formatives interdisciplinàries.

Tot seguit hi ha dos exemples d’SCOBA, que recullen el procés cognitiu que viu l’alumnat per als continguts curriculars impulsats des dels diferents àmbits (en el primer cas, el de Descobrim l’art i Experimentem amb la matèria, en el segon)

Quan dissenyem les seqüències apliquem dos paràmetres: la progressió i la recurrència. Es parteix d’una informació anterior reconeguda (recurrència), que genera contextos de confiança en l’alumnat, i que permet al professor introduir el nou concepte partint de l’estat real del que saben, que de vegades va més enllà d’allò establert en el currículum. Així també evitem repeticions i provoquem que el grau de rendibilitat de l’alumne arribi a ser l’òptim.

Arribat aquest moment i quan provoquem conscientment aquestes situacions de confrontament cognitiu és quan es produeix la materialització del talent a l’aula.

5.2.2. Gestió a nivell del professorat:

Apliquem les mateixes estratègies que s’empren amb l’alumnat, però des de la visió d’un lideratge moral de l’equip Directiu. Això ens ha fet pensar que és necessari fer aquest esforç de coordinació per esdevenir agents de canvi. Hem provocat en ells la motivació extrínseca perquè trobessin una raó per quedar-se al centre (fidelitat) per fer de transmissors d’aquesta filosofia.

Com ho hem aconseguit?

Un cop sensibilitzats cal un canvi de mirada, els hem ofert la possibilitat de dur-lo a terme des del centre, formant-los des d’aquí. Per tant, hem reorganitzat l’horari intern tot i respectant el que marca la llei, i part de les hores lectives i de guàrdies són al servei del centre i a favor de la seva projecció professional. Passen a ser professors de suport que assisteixen a classe juntament amb un altre professor de l’equip Directiu que és l’impulsor de la matèria d’una manera activa. Així adquireixen la metodologia assistint i contribuint a fer les classes. És com una formació en pràctiques dins del seu horari. Això ens permet tenir classes de 28 alumnes però atendre els diversos ritmes d’aprenentatge.

  1. Resultats obtinguts fins al moment

Implementant totes aquestes estratègies hem anat veient una evolució en el nostre alumnat i en el nostre professorat. Canvis que hem constatat:

A nivell d’alumnat: (objectius 2 i 3)

  1. S’ha fomentant el sentiment de pertinença al grup entre l’alumnat mitjançant el treball en grup.

  2. Expulsions zero: el treball de les intel·ligències múltiples, les emocions (com ara la por) i el bon ambient creat amb aquestes estratègies s’han traduït en no tenir cap expedient al llarg dels nostres tres anys de vida.

  3. Els alumnes han estat capaços d’afrontar reptes com la participació en projectes foranis com l’Erasmus + o la col·laboració amb universitats, anant a sessions on explicaven la seva experiència al centre. Vivint intercanvis i estades a Oxford i Alemanya. Cal destacar que uns quants alumnes del centre de 2n d’ESO van viatjar a Beijing el mes de Juliol a una estada sense acompanyament de la família, tot un repte que van viure com una gran experiència molt motivadora.

  4. Planificació, organització i posada en escena d’unes jornades “Olympic Games” conjuntament amb una escola de primària de Sant Iscle de Vallalta.

A nivell de professorat: (objectius 1 i 3)

  1. S’ha fomentant el sentiment de pertinença al grup entre el professorat mitjançant el lideratge distribuït de l’Equip Directiu.

  2. El professorat corrobora que la manera de treballar del centre els aporta professionalment un valor afegit.6

A nivell de la comunitat educativa: (objectiu 1)

  1. Intercanvi d’experiències amb altres centres: el contacte amb d’altres centres que tenen curiositat i inquietud per conèixer la nostra manera de treballar també ha estat un element motivador del professorat. Hem rebut diverses visites per veure com implementem el nostre projecte a l’aula i els propis alumnes han explicat com el viuen.

1 Consulteu exemple al document adjunt (recurs 1_Avaluació a la Secció) on trobareu el registre d’avaluació.

2 Consulteu exemple al document adjunt (recurs 2_Examen trimestral de l’àmbit Experimentem amb la matèria.

3 Íbidem (recurs 3_Fortaleses i debilitats)

4 Íbidem (recurs 4_clima de confiança)

5 Íbidem (recurs 5_gradació activitats)

6 Consultar annex (recurs6_valor afegit)