Edició d'articles per part d'usuari "Professor"

Edició d'articles per part d'usuari "Professor"

per Joan Font Ribera -
Nombre de respostes: 4

Hola,


a l'escola els mestres tenen associat l'usuari "Professor". Ells escriuen els articles i després l'administrador els valida. Ens trobem amb el problema que un cop els articles han estat validats i publicats, els mestres no els poden editar.

Això abans no passava, oi? Ho podem canviar d'alguna manera?

Gràcies!

En resposta a Joan Font Ribera

Re: Edició d'articles per part d'usuari "Professor"

per MONICA GRAU PRIETO -

Hola Joan,

El rol professor és en realitat un rol col·laborador al que se li ha afegit el permís necessari per crear i editar reserves, la resta de permisos són idèntics al rol col·laborador.  Vam veure que hi havia un error en el comportament del rol Professor, tot i que s'havia de validar a l'inici després quan es feien modificacions a l'article aquestes es publicaven directament. Això es va revisar i ara el rol professor es comporta igual que el rol col·laborador pel que fa a l'edició d'articles.

Si voleu que el professorat pugui crear i editar articles amb més llibertat li podeu donar un rol autor.

Fins ara,

Mònica

En resposta a MONICA GRAU PRIETO

Re: Edició d'articles per part d'usuari "Professor"

per Joan Font Ribera -

Gràcies Mònica.

Entenc que si vull que puguin escriure i publicar, els he de donar el rol d'autor. El què a mi m'agradaria, però, és que ells escriguin i ser jo que sigui l'administrador que publiqui, però que després puguin editar els articles i enviar-los a revisió perquè altra vegada sigui l'administrador qui els publiqui.

Això es pot fer?

En resposta a Joan Font Ribera

Re: Edició d'articles per part d'usuari "Professor"

per MONICA GRAU PRIETO -

Hola Joan,

aquest és el comportament per defecte del Wordpress, si vols validar-los ho hauran de fer com a Col·laborador o Professor. En cas que vulguis que tornin a editar-lo els haurà de marcar tu mateix com a "Pendents de revisió" de nou perquè els pugin editar.

Fins ara,

Mònica