El passat dimecres 11 d’octubre, el grup Thau de Projecte Singular vam anar al GRA a conèixer l’experiència de sis persones de diferents oficis que ens van explicar el seu recorregut professional.
Hi havia una tècnica esportiva, un mecànic, un policia, una auxiliar d’infermeria, un fuster i una jardinera.
Fem un recull d’allò que més ens va impactar:
Algunes d’aquestes persones havien canviat diverses vegades d’estudis o àmbit professional fins a trobar el que els hi havia agradat. Això no semblava haver estat un fracàs a la seva vida; més aviat una riquesa.
Molta d’aquesta gent explicava que no havien estat alumnes brillants i, fins i tot, que no els hi agradava estudiar. Malgrat això, havien trobat un ofici que els hi agradava i en el qual eren bons professionals.
Tots destacaven la importància de fer una cosa que realment t’agradi.
També vam evidenciar que els oficis ja no estaven diferenciats en treballs de dones i treballs d’homes. Ara hi ha quasi igualtat home-dona en els estudis de tècnic esportiu; hi ha noies estudiant per ser mecànic o nois, per auxiliar d’infermeria; o una jardinera que
dirigeix un equip de jardiners…Depèn de les qualitats i les ganes de cadascú.
El policia i la infermera havien triat aquesta feina una mica per casualitat, sense saber massa on es ficaven. Més tard, amb la pràctica de l’ofici, van trobar la vocació i van anar creixent com a professionals i com a persones.
Del fuster destaquem l’accent en la intenció, en les ganes de voler fer bé una cosa. Per a ell, aquestes ganes de fer-ho bé eren l’ànima d’un bon professional (per damunt dels estudis).
Però, potser el que més ens va cridar l’atenció va ser el mecànic. Era un noi molt jove, gairebé com nosaltres. Estava molt content dels coneixements que el cicle formatiu li havia donat, però insistia en la necessitat de seguir formant-se contínuament. Ara tot canvia molt ràpidament i si no continues en formació, perds el fil. Els altres professionals també expressaven aquesta idea.
