De Barberà al Tibidabo, passant per Barcelona

Els alumnes del quart d’ESO E ens hem anat d’excursió. A un quart de nou en tren fins a Cerdanyola i després caminar, caminar, caminar…

“Jorronya” són les 7:55 i no hi ha ningú a l’estació.

Anem arribant, alguns fins i tot corrent. No venen dues malaltes i tres mandrosos.

Una vegada a Cerdanyola, agafem camí cap al barri de Canaletes, creuem la riera de Sant Cugat i ens endinsem a Collserola pel camí de Can Catà. A mà dreta agafem el camí de Can Coll. A mig camí alguns valents s’endinsen a les profunditats d’una perillosa cova.

Cap a les 9:30 arribem a l’àrea de lleure de Can Coll, no ens aturem i agafem el camí de Can Cerdà per agafar després un corriol que ens porta al camí de Can Borrell. Aquí aprofitem per menjar un entrepà  i recuperar forces.

Continuem camí i ens enfrontem a la part més costeruda del camí. Hem d’aconseguir pujar fins als 500 metres del Tibidabo. Arribem al turó i mirador de La Magarola (429 metres d’alçada) cap a les 11:20. El mirador està ocupat per quatre biòlegs del Parc Natural de Collserola, armats de prismàtics per fer recompte d’aus migratòries. Han començat al setembre i avui és el darrer dia de la campanya de control. Sobre Uns plafons apunten el nombre d’ocells que veuen passar. Els acompanya un Golden Retriever que vol amistat i agraeix els pals que li llancem, per anar a buscar-los.

Des d’aquí es pot veure el pla de Barcelona i també Sant Llorens del Munt i Montserrat, a més de Barberà i la resta de pobles del Vallès Occidental.

Vint minuts de parada i tornem a caminar, veient ja el Tibidabo.

Anem caminant i una bona anima ens informa que el que millor fem és anar cap a la Font Groga, a on bevem les seves aigües que algú troba amargues, i cap a la carretera de l’Arrabassada per ascendir els últims centenars de metres.

Uns baixem amb el Funicular i els altres continuem caminant fins al Mirablau per trobar-nos i tornar a caminar junts fins a l’estació de l’Avinguda Tibidabo del Ferrocarrils de la Generalitat.

Ara el que ens queda és transport públic.

De camí hem anat veient un quants bolets, una mica eixuts, alguns d’ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>