El 2010 es va crear l’Institut de Maçanet, fruit d’una prolongada demanda ciutadana. Des d’aleshores fins al 2014, cada any es va impartir un curs més d’ESO. El 2014 ja s’hi impartien els 4 cursos. Això no obstant, el fracàs del model pedagògic que s’hi va voler implantar –per causes que ara no venen al cas– va ser la causa d’una profunda crisi que només es va superar amb un canvi de rumb i d’orientació pedagògica del centre. L’1 de juliol del 2014, doncs, vam afrontar el repte de superar aquesta crisi per a poder mirar al futur amb optimisme. Han passat 4 anys des de llavors i és un bon moment per fer balanç.
Estructura, organització, equipaments
El primer problema greu que vam haver d’afrontar va ser un dèficit estructural crònic (es gastaven més diners cada mes dels que entraven). Es van sol·licitar ajudes d’emergència als Serveis Territorials i a l’Ajuntament i es va dur a terme una profunda reestructuració econòmica del centre, que anava des de les contractacions de béns i serveis a la instal·lació d’un sistema energètic més sostenible i eficient. A hores d’ara l’economia de l’Institut no tan sols és equilibrada, sinó que ha permès crear i dinamitzar la biblioteca (amb compra de llibres), crear dues aules d’Informàtica (una a l’Escola Nova) i dos carros d’ordinadors portàtils, crear i dotar un laboratori (amb ajuda de l’AMPA i de l’Ajuntament) i una aula de Tecnologia, dotar l’aula de Música d’instruments adequats, crear un hort i instal·lar-hi un hivernacle…
A més, s’ha produït la transformació digital de l’Institut, amb l’impuls dels Serveis Territorials d’Ensenyament, i simultàniament a tot això s’han anat redactant la pràctica totalitat de documents de centre (Pla d’Acollida, Pla Educatiu de Centre, Pla Lingüístic, Pla d’Acció Tutorial, Pla d’Atenció a la Diversitat, Pla TAC, Normes d’Organització i Funcionament, Pla de Convivència, etc.).
Atenció a la diversitat
Des del primer dia que vam accedir a la direcció de l’Institut, la nostra obsessió va ser atendre la nombrosa diversitat de l’alumnat. Això s’ha abordat amb la creació de grups reduïts flexibles a tots els nivells, amb la derivació d’alumnes a UEC (Unitat d’Escolarització compartida), i fins i tot impulsant la creació d’una UEC municipal. A més, s’ha consolidat el Projecte Singular per a 3r i 4t d’ESO, tot això per atendre uns alumnes que necessiten una atenció diferent i/o dedicar-se a activitats més manipulatives.
A part d’això, s’ha creat un Pla d’Integració, amb la figura d’un TIS (treballador/a d’integració social). Per altra banda, des del mateix Institut –en ocasions amb ajuda municipal– s’ha posat en marxa el suport extraescolar per a alumnes amb algun tipus de necessitat educativa (NESE) i, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) que s’ha posat en marxa al municipi i en el qual també participem, es donen diversos tipus de suport: dossiers de recuperació, tècniques d’estudi, immersió lingüística…
Finalment, cal remarcar la importància del projecte Medis, un projecte europeu molt ambiciós, Erasmus+ (l’únic a tot Catalunya), que lideren Institut i Ajuntament i que s’orienta a la inclusió social, i que a mig termini representarà una injecció econòmica considerable, que pot permetre la figura d’un educador de carrer.
Millora del rendiment acadèmic
Si una obsessió del nou equip directiu era atendre la diversitat, una altra no menys important era la millora del rendiment acadèmic. En aquest terreny, hem dedicat el màxim d’esforços a millorar els punts febles, especialment en les matèries instrumentals: Català, Castellà, Matemàtiques, Anglès. Heus ací, telegràficament, algunes de les mesures adoptades: s’han redistribuït les hores de matèria optativa per tal de millorar les competències bàsiques; s’han implantat grups reduïts flexibles a tots els nivells; es fan desdoblaments d’Anglès i Matemàtiques a tots els cursos; es fan reforços (dos professors a l’aula com a mínim 1 hora setmanal) a Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques; s’ha implantat un pla lector a 1r i 2n d’ESO, per afavorir la comprensió lectora; s’ha engegat un pla d’escriptura en llengua catalana i castellana (1 h setmanal); es fomenta la participació en concursos de narrativa, lectura en veu alta, gust per la lectura (cosa que ha permès que alguns dels nostres alumnes hi hagin destacat i hi hagin estat premiats); es participa en colònies d’immersió lingüística en anglès i en colònies orientadores a la Vall d’Aran.
Com a conseqüència de tot això ja es comencen a notar certes millores, especialment en aquelles matèries on el rendiment del nostre alumnat era més deficient.
La cohesió social
Pel que fa a l’alumnat, s’ha instaurat la mediació. Aquesta figura, unida al Pla d’Integració del centre (TIS) ha disminuït enormement la conflictivitat.
Pel que fa a les famílies, des del centre s’ha ajudat a reconstituir l’AMPA, que el 2014 va haver de començar de nou des de zero. A més, s’ha implantat la socialització dels llibres de text i de lectura obligatòria (aquests últims, a vegades amb la col·laboració de l’AMPA), així com de l’agenda escolar. Igualment, des del centre oferim la gratuïtat en una de les tres sortides anuals de cada nivell, i gestionem la demanda de subvencions per a les altres.
Finalment, també s’han millorat els canals de comunicació amb la comunitat educativa, mitjançant una app de mòbil (Tokapp) i l’ús de les xarxes socials (Web, Instagram, etc.).
Encara cal afegir que des de l’inici ens ha preocupat l’inseriment de l’Institut en el teixit del municipi i fins i tot de tot Girona. És per això que participem anualment en la Cantata per la pau de 2n d’ESO, impulsem la instauració de la Rueta de Carnestoltes (per a infants de 2 anys fins a nois de 16). Igualment, cal emmarcar en aquest apartat moltes de les activitats que duen a terme els nostres alumnes en diversos llocs del poble (activitats “reparadores”, Projecte Singular, treballs d’alumnes de la UEC, pintures murals, etc.). A més, l’Institut ve col·laborant habitualment amb les associacions i activitats maçanetenques: Taller d’Història, Macor, Setmana sense fum…
I això, sense deixar de banda l’Erasmus+ que just ara s’està encetant i els fruits del qual es veuran en els anys vinents.
L’hora del rellançament
Arribats en aquest punt, qui signa aquestes línies fa un pas al costat –per motius de salut– i deixa que els altres membres de l’equip directiu, encapçalats per l’actual cap d’estudis, Maria Castanyer, prenguin la direcció del centre i donin continuïtat al camí iniciat i hi aprofundeixin. Pot afirmar-se, sense por de ser exagerat, que l’Institut a hores d’ara està consolidat. Però els propers 4 o 5 anys marcaran, sens dubte, un salt qualitatiu: un nou edifici que ha d’acabar amb la provisionalitat de les instal·lacions actuals, una evolució de la línia pedagògica –que forçosament s’ha d’adaptar, també, a les noves orientacions d’Ensenyament– i que, sens dubte, consolidarà aquelles coses que ja funcionen i millorarà les que no; i, sobretot, la fixació d’objectius estratègics que ara tot just s’entreveuen, però que poden –i han de– vincular els punts forts del municipi (música i esport) a l’Institut. Aquest serà, sens dubte, un dels reptes més importants del centre: convertir aquests punts forts municipals en valor afegit per a l’Institut. I en això, a hores d’ara, ja s’hi està pensant i treballant. Confiem-hi. La bona feina, feta amb passió, és tot una garantia de futur.
Enric Ribes i Marí
Director de l’Institut de Maçanet de la Selva 2014-2018
