Com cada any per aquestes dates els alumnes de 3r d’ESO realitzen a la matèria de Biologia i Geologia l’Itinerari Geològic a Puiggraciós – Figaró.
El dia que començo a introduir el treball a l’aula es produeix de seguida una mica de rebombori, i és que els companys de 4t d’ESO els han advertit que ja es poden preparar, que és un treball molt i molt llarg, que caminarem molts quilòmetres durant tot el dia, que hi ha molta feina a fer… En part tenen raó, i en part no.
És cert que és un treball llarg, o més aviat ho és el dossier, que té 47 pàgines, però és que es tracta d’un dossier molt pautat per facilitar-los la feina, per que puguin aprendre i realitzar totes les activitats d’una manera ordenada i guiada. En realitat, no cal més que estar molt atents durant la sortida, prendre anotacions de les explicacions i del que es pot observar al camp, fer dibuixos i fotografies dels afloraments, i no gaire més. A casa, si s’ha treballat al camp de forma responsable, només caldrà passar-ho a net i fer la història geològica a mode de conclusions.
És cert, també, que treballarem moltes hores, des de ben bé les nou del matí fins a quarts de cinc de la tarda, amb pocs descansos, per a esmorzar i per dinar. No sortim cada dia, i quan ho fem s’ha d’aprofitar. Els alumnes de 3r d’ESO ja són grans i han d’entendre que, tot i que les activitats que organitza el centre puguin ser més o menys lúdiques, són eminentment pedagògiques, amb una orientació acadèmica clara, i s’ha de treballar tant o més com ho faríem a l’aula.
Des de l’àrea de Biologia i Geologia valorem la importància d’anar més enllà d’ensenyar unes simples mostres de roca al laboratori. Volem portar a l’alumnat al coneixement in situ de les roques, i ensenyar-los a interpretar-les per ser capaços de determinar quina ha estat la història geològica, ser capaços de llegir la història que hi tenen escrita.
Els alumnes de 3r estudiaran la sèrie estratigràfica dels Cingles de Bertí, el relleu més significatiu immediatament més proper a casa seva, entre l’Ametlla del Vallès i el Figaró. Quan pugin a dalt del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós observaran la panoràmica dels cingles. Veuran muntanyes i valls, roques grises, vermelles i blanques, tot plegat salpicat de vegetació i de masies… Els podrà agradar o no el paisatge, però veuran només això, el paisatge actual.
Després de realitzar l’itinerari hauran après a interpretar les roques tot aplicant els coneixements assolits a la matèria. Si algun dia tornen a pujar a dalt de Puiggraciós i miren de nou el paisatge, ja no només veuran el que hi ha davant dels seus ulls, sinó que seran capaços de contemplar, succeint-se un darrera els altres, una serralada de plegament tan alta com els Alps actuals, un riu imponent com ho és ara l’Amazones, una platja tropical com qualsevol platja paradisíaca del Carib, una albufera com la de València, un mar interior enfangat i ple de vida…
Més enllà del coneixement propi de la geologia, els alumnes adquireixen consciència d’una dimensió més real del nostre planeta, on els fenòmens i el temps no estan fets ni a la nostra escala espacial ni a la nostra escala temporal.
Essent una mica menys antropocentristes i veient-nos una mica més insignificants aprendrem a respectar i estimar el planeta que ens dóna vida!
.
.
