Avui volem retre homenatge a les dones. En especial a les dones músic.
Artistes en ocasions ignorades per la història i que demostren la capacitat de lluitar contra el context històric i social on han viscut i expressar-se musicalment amb un talent digne d’admiració.
En ocasions, com Sophie Carmen Eckhardt, Alicia de Larrocha …. han estat reconegudes al llarg del món i hem vist com el seu treball i talent anaven molt més enllà del que mai haguessin imaginat.
L’alumnat de tercer curs ha estat treballant sobre la vida i la obra d’algunes d’aquestes artistes i avui en publiquem el seu treball.
MARIA LEJÁRRAGA
Per Paula Tura
“Qui s’ha retirat, a l’hora del triomf, per deixar-te a tu tota la vanaglòria?
Qui ha fet el silenci entorn teu, per què no se sentís res més que la teva veu?”
La gran escriptora Maria Lejárraga, va néixer a la Rioja al 1874 i va morir al 1974 a Buenos Aires.
María Lejárraga va néixer en una família acomodada i va rebre una educació que li va permetre exercir de mestra. No obstant això, no li va ser fàcil amb la societat en què va crèixer, tancada per a les dones. Al 1899, es van casar l’escriptor Gregorio Martínez Sierra i María Lejarrga. Es per aquest motiu el fet que moltes de les seves obres, d’ella, estiguessin a nom del seu home. Encare que tambè era per el fet que quan María Lejárraga va ensenyar-los la seva primera obra “opera prima” als seus pares, en canvi de felicitar-la i estar orgullosos d’ella, la van rebre amb fredor i indiferència. Tot hi això, es rumorejava qui era la veritable autora de totes aquelles obres.
Al 1953, es va publicar “Gregorio y yo: medio siglo de colaboración”, Lejárraga va fer públic que era ella, l’autora veritable de la majoria de les obres atribuïdes al seu marit. La parella Martínez Sierra, van promoure i impulsarà l’iniciativa de fundar una revista literària com “Vida moderna”, ”Helios”, ”Renacimiento”…També van traduïr obres de Santiago Rusinyol i William Shakespeare. Cap al 1922, es van separar però la col·laboració entre ells encare continuá. María li seguia enviant les seves obres i ell hi posava el seu nom. L’aportació de María Lejárraga a la música tambè va ser molt rellevant per els llibrets que va crear ella. Va compondre grans obres amb Amadeu Vives, Conrado del Campo, Vicent Lleó i d’entre altres el compositor més important de la vida de l’escriptora, Manuel de Falla.
Més tard, al 1933 María Lejárrga es va unir al grup PSOE on va dedicar completament a la vuida política i social. I per aixó va arribar a ser “diputada a cortes“. María Lejárraga, va participar activament en la propaganda electoral, juntament amb els demés candidats però sobretot amb Fernando de los Ríos. Aquesta intrigant i potent història està escrita en el seu llibre “Una mujer por caminos de España” o “El defensor de Granada”, on ens explica els enfronataments dels propietaris contra els socialistes.
SOPHIE CARMEN ECKHARDT-GRAMATTÉ
Per Adrià Veganzones i Alexis Pérez
Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté, va néixer al 6 de gener del 1899 en Moscú, Rússia i va morir el 2 de desembre del 1974 en Stuttgart, Alemania. Quan va començar a estudiar música primer va ser amb la seva mare com a professora i més tard al conservatori. Amb només 11 anys ja va pujar per primera vegada als escenaris i en aquell concert va tocar el piano i el violi. Poc abans ja va començar a escriure les seves primeres composicions musicals. En el any 1914,va marxar amb la seva mare a Berlín (on moriria uns anys després), allà a Berlín va continuar estudiant i també actuava encara que sabia que la seva veritable passió era la composició. L’any 1920 es va casar amb Walter Gramatté, un pintor expressionista alemany. Amb ell va viure a Berlín i Espanya (on va rebre classes del gran artista Pau Casals). Sophie va viatjar amb Edwin Fischer. Per aquells moments Sophie ja era coneguda per tot el mon i el seu art era demanat a les principals sales de concert. La Orquestra de Philadelphia li va demanar que toqués, però Sophie va haver de rebutjar la oferta degut a la infermetat de Tuberculosi que patia el seu marit. Poc després Walter (el seu marit) moria al 1929. Després de la mort del seu marit Walter Gramatté, va continuar rebent lliçons de composició amb Max Trapp a Berlín. Per aquell moment Sophie va decidir marxar d’ Europa i acceptar la invitació dels Estats Units on només va tocar una temporada a la Orquestra de Philadelphia. Va prendre la decisió de deixar la seva carrera de interpretació i dedicar-se per complet a la seva carrera de composició (la seva veritable passió). Al 1934 es va tornar a casar amb Ferdinand Eckhardt, un historiador d’art Austríac amb el que es va mudar a viure de nou a Berlín i poc després a Viena. Sophie va recollir molts èxits musicals i va rebre diversos i prestigiosos premis per la seva obra. Al 1953i per raons laborals del seu marit es va tornar que mudar aquest cop a Canada on Ferdinand (el seu marit) hauria acceptat el càrrec de Director de la Galeria d’ Art de Winnipeg. Allà a sobre de composar i convertir la seva llar en un centre de reunions dels amants de la música, Sophie va exercir com a professora. En aquells anys com a professora, va ensenyar a diversos estudiants de violí inclosa la gran violinista Gwen Thopmson.
Anys després, durant un viatge a Stuttgart, Sophie va caure a la sortida d’un autobús i va morir més tard en el hospital on la van operar, el 2 de desembre del 1974. Els seu cos va ser enterrat amb el seu primer marit i la seva mare a Berlín. El seu llegat artístic inclou 175 composicions. Totes aquestes obres d’art creades per la gran artista Sophie-Carmen Eckhardt-Gramatté estan totes custodiades per la Fundació Eckhardt-Gramatté. Entre les seves composicions trobem: dues Simfonies, un Concert per Orquestra, un Triple Concert per Trompeta, Clarinet, Fagot, Cordes i Timbals, tres Concerts per a piano, dos Concerts per a Violí, una peça per a Dos pianos i Orquestra, un concert de Fagot i diversos treballs de cambra, així com nombroses peces per a solista de piano i violí. La majoria de les seves composicions continuen intactes.
ANNA MAGDALENA BACH
Per Sonia Oliva i Victor Galván
Anna Magdalena Bach va ser una soprano, nascuda a Zeitz, Alemanya, el 22 de desembre de 1701. 59 anys després va morir el 22 de febrer de 1760.
Anna com era filla d’un trompetista, coneixia a la família Bach (una família de la cort d’aquella època). La família la va contractar com soprano. Quan la van contractar va ser quan va conèixer Johann Sebastian Bach, es van enamorar. Un príncep li va donar permís perquè és casessin, així que el 3 de desembre de 1721 és van casar. Dos anys després de que l’antiga parella de Bach hagués mort , Maria Bàrbara Bach. Amb ella havia tingut 13 fills. Dels 13 fills van morir 7 quan eren petits. Entre els 6 fills que quedaven, estaven els compositors Johann Christian Bach i Johann Christoph Friedrich Bach.
Amb aquest matrimoni, Anna Magdalena renunciava a la seva vida professional com a cantant i a una independència econòmica per passar a casar-se amb un home 16 anys més gran, vidu i amb 6 fills.
Anna i Johann van tenir 12 fills, alguns d’ells van ser grans compositors.
Anna Magdalena Bach “ajudava” moltes vegades al seu marit a compondre, ja que ella era músic. Fins que va arribar un punt que la lletra de Anna i la de Johann era molt semblant.
El 28 de juliol de 1750 va morir el seu marit (Johann Sebastian Bach). Al morir sense testament només li correspon un terç de les seves possessions, quedant la resta pels seus fills.Una vegada mort el seu marit, no tenia cap sentit que la família continues a l’escola de Santo Tomás. Com la mudança era molt cara (el consell tenia presa per desallotjar-los), se li va concedir una ajuda per traslladar-se a un altre lloc. Va trobar una caseta en la Haynstrasse i va marxar a viure amb els seus cinc fills.
Els darrers anys depenia exclusivament dels donatius dels veïns i ciutadans. Com que els seus fillastres grans no van aprovar el seu matrimoni, no van ajudar mai a la vídua tot i estar ben situats econòmicament.
A l’acta de defunció pot llegir-se: “Dona pobra de 59 anys, Anna Magdalena, nascuda Wilkin, vídua de J. S. Bach, cantor de l’escola de Sant Tomàs en la Haynstrasse, 8”. I també, “era una dona pobra”.
CONSTANZE MOZART
Per Irene Luna
Constanze Mozart, de nom de soltera Constanze Weber, era una noia que va néixer el 5 de Gener de 1762 a Zell im Wiesental, i va morir el 6 de Març de 1842 a Salzburg. Els seus pares eren Fridolin Weber i Marie Cäcilia Stamm.
Ella es dedicava a la música, més concretament a cantar. Cantava de veu soprano.
Al 1777 va conèixer a Wolfang Amadeus Mozart, d’allà el seu cognom i gran part de la seva fama, ja que en aquells temps les dones eren molt poc reconegudes en aquest àmbit i només servien per netejar i criar als seus fills, Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfang Mozart, ja que els altres 4 no van sobreviure a la infància. Degut a que Constanza quedava embarassada en tan poc temps, ella es trobava habitualment dèbil i al llit.
No va ser fins el 1781 quan Wolfang i Constanze celebraren el casament a la catedral de San Esteban de Viena.
Després de la mort de Mozart, va tenir dificultats econòmiques per mantenir els seus fills, i per sobreviure va haver de vendre les obres del seu marit.
MELANIE BONIS
Per Noèlia Nadal i Eva Gorina
Va néixer el 21 de gener de 1858 a París, França i va morir en Sarcelles el 18 de març de 1937.
Bonis va néixer en una família parisenca de classe mitjana baixa i va ser educada d’acord amb les estrictes normes de la moral catòlica de l’època. De gran talent i sensibilitat musical, va aprendre a si mateixa el piano. A l’edat de setze anys va començar els seus estudis en el prestigiós Conservatori, i va assistir a les classes d’acompanyament, harmonia i composició, on va compartir els bancs amb Claude Debussy i Gabriel Pierné.
Dona i compositora;
Mel Bonis, el seu nom de soltera Melanie Bonis, d’una modesta família de la petita burgesia parisenca, va rebre una educació religiosa molt estricta. Res la va predisposar a una destinació musical.
En 1883, la família va organitzar el seu casament, es va casar amb Albert Domange, un dinàmic industrial, vídua dues vegades, pare de cinc fills i 25 anys més gran. Ella viu, totalment dedicada als seus deures familiars durant gairebé deu anys. Ella cria als seus bells fills i li dóna tres fills més al seu espòs.
Tot i així la seva obra és molt extensa. Inclou una vintena de peces de música de cambra, nou volums dedicats a composicions per a piano, cinc àlbums dedicats a la música per a infants, una trentena de peces per a orgue, diversos motets i peces de música vocal religiosa, cinc peces per orquestra (tres d’elles suites) i diverses peces per a orquestra infantil.
ANA VALLER
Per Lia Jordi
Ana Valler fou un cas més de dona que ha estat poc valorada i gens coneguda, tant a la seva època com en temps posteriors. Va néixer a Utrera l’any 1859, i va morir molt jove, amb només 20 anys, a les darreries de S. XIX.
Va destacar com a virtuosa de la guitarra, arribant a ser professora de les dames de la Cort d’Isabel II a l’Alcàzar de Sevilla, en una època en que la música, tant en la seva composició com en la seva interpretació, estaven reconegudes només quan la protagonitzaven homes.
La seva formació musical no va ser de caràcter reglat, ja que no va anar a cap escola ni centre on l’ensenyessin a tocar la guitarra, sinó que va ser el seu propi pare, Juan Valler, qui li va fer de mestre a la seva pròpia casa. I no es va limitar a aprendre com tocar l’instrument, sinó que va adquirir una vasta formació cultural.
El fet que Ana Valler no hagi passat amb nom propi a la història de la música s’afegeix al de tantes altres dones que no han estat reconegudes com a músiques. Cal recordar que el 1686 el Papa Innocenci IX va declarar un edicte on prohibia a les dones aprendre música i tocar un instrument. I no és fins al segle XIX que apareixen mencions a compositores femenines, però només pel fet de ser filles, germanes, esposes o amants d’algun home conegut. Són les més afortunades. Altres van estar obligades a deixar de compondre en casar-se. Les compositores sense parents masculins famosos per regla general han estat menyspreades i oblidades, i la seva obra perduda.
Fins i tot, si fem una cerca per internet, poca informació podrem trobar que faci referència a Ana Valler, i lògicament encara menys sobre la seva obra, ja que en la seva època les gravacions de so, tal com les coneixem avui en dia, no eren ni imaginables,
Queda, doncs, com a últim record de la seva virtuositat, un institut a Utrera que recull el seu nom.
MARIA TERESA D’AGNESI
Per Lidia Luna i Berta Paris
Neix el 17 d’octubre de 1720 a Milà i va morir el 19 de gener de 1795.
No se sap gaire de Maria Teresa, ni de la seva educació ni quins foren els seus professors, i les dates de les seves composicions són en gran part desconegudes. Moltes se n’han perdut, malgrat haver-hi registre de la seva existència, però sabem que va ser clavicembalista, compositora, organitzadora de saló i pianista.
Un home dominant en la noblesa menor,va oferir educació tant per a Maria Teresa com per a la seva germana major més famosa, Maria Gaetana , un prodigi de les matemàtiques i el llenguatge que va donar conferències i va debatre en tota Europa, mentre que la seva germana es va presentar. Maria Teresa es va casar amb Pier Antonio Pinottini el 13 de juny de 1752, i es van establir en un districte poblat per intel·lectes i artistes, però finalment van patir una severa ruïna financera. Pinottini va morir no molt després.
Les seves óperes:
II Restauro di Arcadia
La Sofonisba
Ciro en ArmeniaIl re pastoreLa Insubria Consolata
Ulisse en Campania
BARBARA STROZZI
Per Laia Jiménez, Esther Oliva i Nerea Jiménez
Va néixer a Venècia el 6 d’agost de 1619 i va morir en Pàdua el 11 de novembre de 1677.
Va ser una cantant i compositora italiana del Barroc.
Tenia 15 anys i va ser invitada per el seu pare a participar a les tertúlies de l’ Academia de glòbuls Unísono, que ell mateix havia creat al 1637
Bàrbara va arribar a ser una important compositora i el seu gènere predilecta va ser la cantata.
PAULINE VIERDOT- GARCIA
Per Laia Jiménez, Esther Oliva i Nerea Jiménez
Va néixer a París el 18 de juliol de 1821 i va morir en Paris el 18 de maig de 1910.
Cantant francesa d’origen espanyol. Filla del cantant i compositor Manuel García. Tenia una gran extensió de veu i va cantar com soprano, mezzosoprano (el seu verdader registre) i contralt. De les seves interpretacions, que van abarcar la major part del repertori de la seva època, destaca la versió de “Il Profeta “(1849) de Meyerbeer, i “Orpheo”(1856), de Gluck. Es va retirar de l’escena en 1861, passant a exercir l’ensenyament. Va ser també pianista, compositora i autora de varies operetes.
ALOYSA WEBER
Per Anna Mendieta
Nascuda a Zell im Wiesental, Aloysia Weber era una de les quatre filles de la família Weber. Les seves tres germanes eren la soprano Josepha Weber , que va protagonitzar per primera vegada el paper de la Reina de la Nit en l’òpera de Mozart ” La Flauta Màgica”. Tenia dues germanes: Constanze Weber, l’esposa de Mozart i Sophie Weber. El seu cosí segon era el compositor Carl Maria von Weber.
Mozart es va trobar amb ella i es va enamorar, per això té algunes composicions dedicades a ella.
Poc després del seu naixement, la família es va traslladar a Mannheim, on Aloysia va créixer; es va traslladar a Munic en 1778, on va tenir lloc el seu debut operístic. El seu salari en el teatre de la cort era de 1000 florins l’any, mentre que el del seu pare era de 600. A l’any següent, va començar a cantar al National Singspiel a Viena, un projecte de l’emperador Josep II del Sacre Imperi Romà Germànic. La família al complet es va mudar a Viena al setembre, on el pare va treballar breument com a revisor de tiquets, però va morir sobtadament tan sols un mes després de la seva arribada.
Aloysia va prosseguir amb la seva carrera de forma mitjanament reeixida a Viena durant les següents dues dècades.
Finalment va morir el 8 de juny del 1839.
Gràcies per la vostra tasca i entusiasme a l’hora d’endinsar-vos en la vida d’aquestes grans artistes.
