El nom de l’Institut té el seu origen en el cognom d’una família de moliners del segle XVII que vivien a Vila Amara. Part d’aquesta família es va traslladar posteriorment a Manresa on començaren a treballar a la indústria de la seda. Descendents d’aquesta família varen construir dues fàbriques, una a Cornellà i l’altra a l´Hospitalet de Llobregat. La fàbrica de L’Hospitalet va ser construïda per Francesc Vilumara i va començar la seva activitat a principis del segle XX, concretament a l’any 1907. Els edificis, i el seu simbolisme, són resultat de moltes generacions de dissenyadors de teixits de seda.
En els darrers anys de la dècada dels setanta i a principis de la dels vuitanta van haver grups polítics que mostraren el desig d’enderrocar la fàbrica per convertir-la en un espai verd, però es van trobar amb la voluntat de molta gent que no volia eliminar aquesta referència cultural que suposava l’edifici. Després d’una llarga confrontació es va aconseguir salvar l’edifici i més tard fer l’institut. La transformació de la fàbrica en institut ha estat un procés llarg i no exempt de problemes.
Al principi l’Institut no era independent, sinó que era una extensió de l’IB Mercè Rodoreda. Més tard, aquesta secció va esdevenir un institut independent, l’IB Vilumara, que juntament amb l’Institut de Formació Professional l’Hospitalet III ocupaven les instal·lacions de l’antiga fàbrica.
Al principi els edificis d’aquests dos instituts estaven units. L’entrada de l’Institut era on ara està situada la separació dels dos edificis principals; a l’entrada hi havia un “hall” amb una escala molt gran que permetia l’accés al segon pis on es trobava l’Aula Magna, una gran sala on es realitzaven les reunions i molts exàmens. Actualment aquesta entrada ja no existeix. Al tercer any de funcionament es posa en marxa l’edifici nou, molt més modern i més ben preparat per satisfer les necessitats escolars del centre.
En 1995, comença una nova etapa en la història de l’Institut; el motiu d’aquesta nova etapa no és altre que posar en funcionament la nova llei d’ensenyament i adaptar el Centre a la LOGSE. A partir del curs 1995-1996 els dos centres van passar a ser gestionats per un únic equip directiu, designat per l’Administració amb l’encàrrec abans esmentat. Els dos centres es fusionen creant l’actual IES Can Vilumara.
Durant el curs 1995-1996 el professorat dels dos centres es va veure obligat a enfocar els seus esforços cap a l’elaboració dels programes de les noves assignatures i distribuir els continguts de les matèries al llarg de tots els cursos. El nou centre fusionat passa a tenir més de 90 professors i s’imparteix la nova ESO, BUP, COU, FP de 1r i 2n grau.
Finalment a l’inici del curs 96-97 el treball i la voluntat de consens demostrada durant l’any 1996 va permetre l’IES de tenir un projecte adequat amb una distribució curricular clara i coherent, perfectament definida des del primer curs fins l’últim.
Actualment els ensenyaments d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius conformen el nou centre.
