Els clauers que acompanyen les teves claus parlen de tu?

Trinitat Gilbert

Opino que sí. Els clauers que acompanyen les meves claus parlen de mi. I m’explico. Hi porto un clauer de Lego, que vaig comprar a Dinamarca després de visitar una botiga enorme sobre aquesta joguina, que té els orígens en aquesta ciutat nord-europea.

Contemplar el clauer de la princesa Leia em recorda l’estada a una de les ciutats més boniques que mai he vist. I justifico l’afirmació: els carrers estaven trufats de bicicletes, i, com a gran defensora d’aquest mitjà de transport, ho vaig trobar meravellós.

Continuo amb el clauer. El segon que porto és una casa de disseny. Té tres plantes, i cada una té un color diferent. A més, s’encaixen una amb l’altra tal com si es tractés d’un tangram. El porto des que em vaig canviar de casa. Justament des que vaig deixar la casa familiar per viure pel meu compte. Per tant, per a mi és un clauer que significa un projecte nou!

I, per acabar, el tercer clauer és una mare mico que porta a la seva espatlla un cadell petit. És de la marca Kípling, d’aquells que van a la cremallera de les bosses o motxilles de la mateixa marca. Ara bé, jo el porto en el clauer, sense la motxilla (que no en tinc), i per a mi és una mostra del que som: mamífers, que sempre hem de tenir cura els uns dels altres.

Miriam Jiménez

És clar que els clauers parlen de nosaltres! Jo en porto molts, amb les meves claus. Primer de tot, explico que porte les claus enganxades a una corda penjant, perquè em sembla molt pràctic per portar-les al coll quan surto de casa. Com que no porto bossa, sempre porto les claus a les butxaques o penjades al coll.

Quan veig els meus clauers em venen un món de records al cap.

Porto el xumet que em va donar el meu germà, l’Izan. És un xumet d’aquests que porten les llaminadures i és de color vermell. Vaig pensar que podria posar-me un xumet de veritat. En vaig buscar per casa i en vaig trobar un de l’Izan, de quan ell era petit, és de color blau. És un objecte que fa que pensi en ell. Per tant, ja en porto 3.

Després porto una polsera de color lila. Me la va regalar una amiga, la Clara. El seu significat va lligat amb la pesca, perquè el seu pare és pescador i quan anàvem a l’escola, ella me’n va regalar una.

També porto un clauer amb el meu nom. És de fusta i me’l va regalar el meu pare, que el va comprar quan va anar a treballar a Galícia. Ell va pensar en mi mentre estava fora de casa, i portar aquest clauer a les meves claus em fa recordar en com l’estimo.

Quan la gent se’n va de viatge compra un clauer amb el nom de la ciutat o algun personatge o objecte molt típic d’allà. Doncs, en el meu cas, l’any passat, al gener, vaig anar de creuer amb els meus pares. Com que vam anar a molts llocs, vaig decidir comprar-me dos clauers. Només 2. Un el vaig comprar a Roma, és una clau (tipu de les cases antigues) i porta un forat amb un cor. També vaig comprar-ne un a Florència, que són com unes rodones i a cada una en porta una lletra formant la paraula ‘Firenze’.

Un dels altres clauers és una casa molt simple. Me la va donar la meva àvia quan vaig tenir per primer cop les claus de casa meva.

Continuo explicant el significat del clauer de la lletra R. Quan anava a 4t d’ESO, els de l’optativa de Tecnologia vam anar a un autobús de la Repsol i, com a agraïment, ens van donar aquell clauer.

Molta gent no se’l posava a les claus i unes altres persones sí. Jo el vaig col·locar amb les claus, perquè des de 2n d’ESO la meva professora de català em diu Miriam Rocio. Per tant, vaig donar a la R el singificat del meu segon nom.

També tinc un clauer amb la lletra M, que fa referència a la primera lletra del meu nom, Miriam. La vaig comprar a Castelldefels quan vaig anar amb la meva millor amiga a la Fira Medieval. És de color rosa pastís i l’acompanya una corda de color marró fusta.

I encara més. Encara guardo el número de la taquilla que em va tocar a 1r d’ESO. Mai no l’he tret de les calus, i ara sé donar-li un significat lògic. Vol dir el començament d’una nova etapa, en què vaig conèixer gent nova i el canvi cabdal que hi ha de la Primària a la Secundària. El meu número de taquilla era el 162.

I, per acabar, fa poc vaig anar a Palma de Mallorca, on tinc amics que els conec des de sempre. La mare de la meva amiga em va dir que triés un clauer. En vaig triar un on que diu ‘No hay nada imposible’, acompanyat d’un unicorn i un Arc de Sant Martí.

Aquesta frase per a mi significa molt.

Vol dir que, per molta distància que em separi dels amics, mai no serà impossible tornar-me a trobar amb ells.

La distància només separa persones, no sentiments.

Marta Martín

Afirmo que sí, que els clauers que acompanyen les meves claus “parlen” de mi.

Encara que us sembli estrany, el meu clauer són simplement les claus que utilitzo a diari: les dues claus de casa i les claus del cadenat de la bicicleta.

No porto cap clauer d’un viatge, regal o fet significatiu per a mi, bàsicament perquè prefereixo una cosa simple, que no pesi ni ocupi per poder desar-les on sigui.

Per tant, evidentment, el meu clauer em defineix: sóc una noia molt pràctica i senzilla, i sovint dono més importància a la comoditat que no pas a l’estètica.

Júlia López

El meu clauer explica poc sobre mi, ja que els acostumo a perdre o em cauen de les claus. És a dir, podem dir que sóc una mica despistada; ara mateix, només porto una polsera lligada al clauer, que me la va regalar una nena petita, que és molt especial per a mi i expressa en part com d’important que és per a mi les persones del meu entorn.

També penja de les meves claus una tanca d’un collaret, que també el vaig perdre.

Per distingir la clau de la porta de baix a la porta de dalt, tinc una altra rodona, que era d’un amulet que portava i vaig perdre.

Així doncs, no ser com és que no he perdut les claus després d’haver perdut tants clauers!

No és que sigui despistada, és que a vegades jugo amb les claus i em cauen sense adonar-me’n.

Quan veig que ja no els tinc, ja és molt tard.

En resum, el meu clauer és mol senzill: només tinc tres claus i una polsera.

Dana Vallés

En aquest moment de la meva vida no sento que el meu clauer em representi, ja que ara mateix ni es pot dir que tingui clauer, perquè només tinc una clau. Sí, una clau sense cap gràcia.

Això és pel fet que el meu anterior clauer el vaig deixar a casa d’una amiga, i no l’he recuperat. En aquell clauer només tenia les claus i un clauer que em va portar una amiga dels Estats Units. Com que és de les persones més importants a la meva vida i aquell viatge sé que va ser important per ella, l’hi vaig posar.

En el clauer només tenia aquell perquè després de mudar-me (una altra vegada, per variar) vaig decidir tenir el meu clauer senzill, ja que l’anterior tenia tants que es va arribar a trencar, i a vegades no en suportava el pes.

Tenia un munt de clauers, ja que vaig decidir comprar-ne un a cada viatge que fes aquell any 2016-2017, i ja a finals de l’any vaig reunir clauers de Suïssa, Itàlia, Mònaco, França, Gran Bretanya, Alemanya, Ciutat del Batica, i també clauers d’algunes ciutats d’Espanya a les quals vaig anar de pas, com Alacant, Castelló, i ciutats al voltant.

I això només parlant de viatges, perquè també vaig incorporar clauers que amics em van donar en altres ocasions.

Ara mateix no els recordo tots, però un que sí que recordo amb molt amor és un àlien, que em va donar una amiga quan va anar a Alemanya com a senyal de la nostra amistat.

De les últimes incorporacions a la família de clauers, hi ha clauers de viatges d’amics i de la família: en tenia dos de Qatar, que em va portar el meu pare; un dels Estats Units de la meva mare,i molts més, que encara que el meu cap ara no els recorda tots, en el fons del meu cor sempre hi seran.

Els clauers, per a mi, són especials perquè em recorden les persones que estimo i els moments viscuts.

Gemma Carbonell

Crec que les meves claus em descriuen de manera molt simple però a l’hora molt completa, ja que hi ha diversos clauers de diferents moments importants de la meva vida.

El primer clauer que hi vaig penjar amb les claus va ser el de la sargantana. És d’un viatge que vaig fer amb la meva família quan el meu germà i jo encara érem petits. Jo devia tenir 5 anys. Quan el vam comprar, jo encara no tenia claus de casa. De manera que quan el vaig trobar uns anys més tard, vaig pensar que mereixia estar penjat amb les meves claus, perquè em sorprenia que encara el tingués guardat a casa.

Per altra banda, en porto tres que van dedicats a la meva millor amiga: dues emoticones, que són un diable i una cara colorida, i un tercer clauer que hi diu  “Eres la mejor amiga del mundo”. Volíem tenir un clauer en comú i al final hem acabat tenint-ne tres.

També tinc penjant un núvol blau que em va regalar fa unes poques setmanes un amic. Darrere hi diu “Estoy en las nubes”, i crec que em defineix perquè molts cops estic pensant en el que no hauria de pensar.

Per continuar, en porto un del Micky i de la Minnie, que em van portar el meu germà gran i la seva dona del seu viatge de lluna de mel. Jo tinc el que diu “sister” i el meu altre germà es va quedar el que diu “brother”. Per tant, compartim un clauer que, per a mi, és un dels més significatius que porto.

En tinc un altre. El de la “O”, que és l’inicial d’una persona molt especial, que m’ha ajudat molt sempre i és una manera de recordar els bons moments que he passat amb ella i com l’estimo.

També tinc penjat un que hi diu “cocoa”. És el nom d’una discoteca de Mataró, a la qual vaig molt sovint i on m’ho passo molt bé amb les meves amigues. M’encanta la festa, i crec que no hi podia faltar amb les claus.

I, per últim, el que més m’agrada és una avarca de Menorca, que és la sabata típica de l’illa. Em fa recordar els bons moments que hi vaig passar amb una amiga l’estiu passat.

Totes dues vam passar-hi una setmana de vacances junt amb la meva família, i ens ho vam passar molt bé.

Així que sí, crec que les claus de cada persona són un món i que cada un dels clauers amaga molts sentiments de temps passats o actuals.

Denisa Zegrean

Personalment crec que els clauers que acompanyen les meves claus no parlen de mi.

Malgrat això, explico els clauers que porto. En tinc un de preferit per un motiu especial, que és un dibuix d’unes flors de lavandes, amb el meu nom escrit i al darrere una petita descripció, en romanès, de la persona que les Denisa, que diu així: un soci de discussió divertit, participa en converses llargues i profundes. Justament no em considero una persona que participi en converses llargues i profundes perquè prefereixo fer activitats més dinàmiques amb els meus amics abans d’estar un bon temps conversant.

A les meves claus hi porto també un cor 3D de color lila transparent, que porta escrit “suerte”. El porto pel simple fet de que té el mateix color que les flora de lavanda de l’altre clauer, i, per tant, vaig considerar que quedaria bonic. També porto un un conill de ferro de color lila a les claus, que és igual que el de l’antic cor descrit.

 L’altre clauer en forma de cor que acompanyen les meves claus és un que dins hi ha una cara somrient; aquest me’l vaig posar perquè és petit i no pesa ni molesta.

Per acabar, amb les meves claus porto el meu clauer preferit.

Està fet de pell de color marró, que hi diu “PENIEL 2017”.

La petita historieta de com aquest clauer ha acabat acompanyant les meves claus  és molt senzilla, però, especial per a mi.

L’estiu passat vaig anar de vacances al meu país natal, Romania, i durant el mes i mig que hi vaig ser vaig fer força activitats diferents.

Una va ser participar en un campament a l’aire lliure anomenat “PENIEL” durant 3 dies.

Allí vaig conèixer molts amics nous, amb els quals avui segueixo en contacte.

M’hi van fer sentir còmoda i confortable encara que érem a l’aire lliure i dormíem en tendes de campanya.

El fet de sentir-me tan bé em va fer anar a comprar un clauer que portés el nom del campament perquè sempre recordi aquesta experiència tan viscuda!

I ara, doncs, us pregunto: creieu que els meus clauers parlen de mi? Jo opino que no, com he escrit al principi d’aquest article d’opinió, però n’hi ha que em diuen que m’equivoco.