“El que més va agradar als alumnes alemanys va ser Barcelona”

Escrita per Gemma Carbonell i Denisa Zegrean

Entrevista a Pep Artigas, a Maria Garcia i a Bruna Sala

Els alumnes alemanys, quan van arribar al nostre institut, a l'INS Baix a Mar

Quina impressió creieu que han tingut de Vilanova els alumnes de l’institut Margarette Steiff, de la població Giengen an der Brenz?

Pep

Al principi, es van espantar quan van veure cotxes de policia, guàrdies de seguretat a les botigues, alarma a la roba, les bicicletes lligades,… En definitiva, creien que era una ciutat ,molt criminal ja que a la seva població no veuen aquesta sèrie de coses.

També ens van comentar que veien Vilanova molt gran en comparació amb Giengen, i també que hi havia molt de soroll al carrer.

Maria

Opino el mateix que el Pep. Des del meu punt de vista crec que els ha agradat Vilanova, perquè a la seva ciutat està tot molt ‘’mort’’, i quan van ser aquí i van veure aquest ambient d’una ciutat amb molta vida, van al·lucinar.

Com a punt negatiu ens van dir que hi havia molts cartells en català i castellà i que creien que hi hauria d’haver cartells en anglès o en altres idiomes, perquè els turistes ho entenguessin.

Bruna

Hi estic d’acord. A mi em van dir que els agradava Vilanova, perquè hi havia molta gent i, per tant, es podia passejar tranquil·lament sense por d’estar sol. L’única cosa que no ens va anar bé va ser el temps, que no ens va acompanyar.

Els alumnes de l'INS Baix a Mar en la seva visita a Alemanya

On heu portat els vostres companys alemanys?

Pep

Al meu company el vaig portar a la platja Ribes-Roges, on hi ha la Pasifae i també a veure el passeig Martítim. També vam veure el centre de Vilanova, ens vam reunir tots per anar una tarda a Sitges i una nit a veure el futbol al Pòsit. Per últim, vam organitzar una festa en un local.

Maria

A part dels lloc que ha dit el Pep, jo vaig portar la meva companya alemanya a visitar la Geltrú perquè veiés el nucli antic. També vam anar un dia al salting, i un altre a Port Aventura junt amb la Bruna i la seva noia d’intercanvi alemanya.

Què us va semblar a vosaltres l’allotjament i la vida a Alemanya?

Pep

La veritat és que estic molt content, vaig trobar un allotjament molt bo, on em van tractar súper bé en tot moment i la família va ser molt agradable amb mi. Els podia demanar tot el que necessités sense cap problema i si el menjar no m’agradava, me’l canviaven.

Maria

Quan vaig arribar, estava una mica espantada perquè eren quatre germans i comptant-me a mi, cinc, més els pares, en total set en una casa. Ara bé, quan vaig adonar-me que no hi havia cap problema d’espai,  perquè tenien una casa molt gran, ja vaig estar més tranquil·la. En general, va estar tot súper bé, em va tocar una família simpàtica i em van tractar molt bé. Cada dia em feien una cosa diferent per menjar i m’explicaven els orígens d’aquell plat típic.

Bruna

A Alemanya, la vida és totalment diferent a la que portem aquí. Els horaris, els àpats que menjàvem en hores que no teníem gana, i d’altres maneres de fer ens van portar a adaptar-nos-hi. En canvi, ells no es van adaptar als nostres horaris ni al nostre ritme de vida, perquè volien continuar com si fossin a Alemanya.

Què vau visitar?

Pep i Maria

Uns quants vam anar a la piscina i després ens vam ajuntar tots per anar a patinar i jugar a bitlles. Alguns vam anar a visitar el Grup Catòlic de Scouts, que sincerament no ens va fer molta gràcia perquè ho veiem molt exagerat. Un dia ens van  portar al castell més famós d’Alemanya, que es diu Schloss Neuschwanstein, que traduït significa “El Nou Cigne de Pedra”.

Què creieu que és el que més els va agradar de Vilanova i de Catalunya?

Pep, Maria i Bruna

El que més els va agradar va ser la ciutat de Barcelona i sobretot la platja, tot i que ens va ploure.

En quins idioma parlàveu amb ells?

Pep

Principalment parlàvem en anglès, tot i que a vegades li deia alguna paraula en castellà i en alemany, quan em sortien les paraules.

Maria

Jo havia anat allà amb la idea d’aprendre una mica d’alemany i reforçar el meu anglès, però vaig acabar parlant espanyol.

Bruna

Em vaig comunicar en anglès, tot i que la majoria d’alemanys parlaven força bé l’espanyol.