Abans que a Mollet del Vallès hi hagués Institut de batxillerat la gent –poca- que volia o podia estudiar havia d’anar a Granollers o a Barcelona. A finals dels 60 es va fer l’Institut de Montcada.
A principis dels 70 els ànims dels alumnes que s’havien de desplaçar es van anar escalfant. Les reivindicacions, també, també. La primera vegada a la postguerra que sortí gent al carrer a Mollet, més o menys organitzada, a pesar de la por que imperava, va ser per demanar aigua, (1974). La situació de l’aigua potable al poble a l’estiu era deplorable. No donava l’abast per cobrir la necessitat del creixement ràpid i sense planificació que va tenir el poble durant els 50 i 60.
El mateix any 74 un grup de joves estudiants i treballadors es va començar a trobar en una casa llogada entre tots. Hi feien activitats culturals. Sempre s’hi trobava poca gent -5 o 6, màxim 10- perquè no fossin acusats d’associació il·lícita i els tanquessin el local. També els podien fer passar per la caserna de la Guàrdia Civil, interrogar-los i multar-los.
De les activitats del grup “Casa” i de les idees que s’hi plantejaven i discutien va sortir la de reivindicar l’institut.
Després de diverses trobades van fer una manifestació davant de l’Ajuntament, amb crides i parlaments. La Guàrdia Civil carregà contra les tres o quatre dotzenes de joves que hi havia.Llavors es van tancar a l’església.
Van ser advertits per representants de l’Ajuntament. I algun d’ells en van patir les conseqüències, d’aquelles manifestacions, quan van fer el servei militar.
Poc després, amb alguns llicenciats de Mollet i de Barcelona, va posar-se en funcionament el llavors dit “Instituto de Enseñanza Secundaria”, a l’edifici de Correus, a l’avinguda de Jaume I. Va ser l’origen de l’institut “Vicenç Plantada”.
Elaborat per Josep Masats
Poeta i professor de llengua i literatura catalana del nostre Institut
