Quatre anys més que s’han fos, aules endins passadissos enllà… Any rere any són molts els que van passant però, en realitat, és cada quatre anys que en celebrem comiats i graduacions. Com el temps que hi ha dedicat qui ara us parla, quatre anys… “I que n’aprenen?” “I que maduren, en aquests anys?” Ens pregunten.
Un bon dia els arriba l’hora de començar a l’institut. Noves normes d’inici, canvi d’horaris, nervis d’entrada; passadissos i més aules, ara hi entren ara en surten, llibres amunt llibres avall, l’expectació dels deures i els exàmens; compte que sou els petits però ja més grans, i van passant i un altre curs i ara les pendents, tot aprovat; excursions, jocs, rialles i conflictes… L’espai de les relacions socials, construcció del jo, aïllament, formar part del grup i ser-hi admès, la diferència o la indiferència… N’aprenem dels conflictes?
En l’obra de teatre que es representa en la festa de comiat, aquest any el grup de teatre d’alumnes de l’institut dirigit per Cristina Pozo ens hi escenificaven Què ha passat a l’hora del pati?, una situació pròpia de les relacions socials: relacions de poder, agressions, menystenir l’altre com a mesura de supervivència d’un mateix… l’assetjament. Tanmateix, les situacions que apareixien a escena l’altre dia eren una ficció o una simulació: teatre de l’oprimit o teatre social. Per fer-nos obrir els ulls, per fer-nos entendre l’altre, l’oprimit i les pròpies reaccions de cadascú davant del conflicte, davant de la por. Però les viuen. Que ells mateixos siguin els responsables de fer-les visibles per emmirallar-s’hi i analitzar-les, pot ser un acte positiu. Prendre consciència de com n’estem d’implicats tots plegats en la resolució dels conflictes. Potser caldrà situar-los a l’escenari més sovint.
Però la festa d’una graduació i d’un comiat després de quatre anys d’escola continua amb altres activitats, altres mostres. Les imatges del que hem estat, el temps que no s’atura i que ens empeny endavant; tot enregistrat i gravat en minuts de filmació en moviment o d’imatges estàtiques. Un recull de quatre cursos (el primer, del 2014 – 2015) i les rialles del públic al·ludit. La narració visual del que ha estat el viatge de 4 d’ESO, tan esperat com a final d’etapa. Sortida del centre, portes enllà cap a Munic. Dies complets de convivència per acabar de deixar l’empremta.
I l’acte que estava a punt d’arribar al seu punt final amb l’entrega individualitzada d’algun detall de les mans de cada tutor, dalt l’escenari…, i les fotos de grup, les salutacions; ara amb quatre anys més. Doncs abans de tot això, una última mostra de la seva presència en format d’entrevista en petits grups que responien a les següents preguntes que els havia formulat la professora Marta Savalls: «Quin record teniu del primer any d‘institut?», «Teniu alguna anècdota d’aquests últims quatre anys?» «Hi ha algun professor del qual us emporteu un record especial?» «Què o qui trobareu a faltar de l’institut?» «Què us emporteu d’aquesta etapa?»
Amb això ens quedem, amb això us acomiadeu… I us escoltem, públic atent i emocionat. Satisfets de comprovar que s’ha arribat a un dels aforaments més nombrosos dels últims anys en les festes de graduació de quart (familiars, companys, amics i professorat).
Felicitats a tots i a totes, i que tingueu sort en la nova etapa que encareu.
