Entrevista a Nadia i Fiorella Migliónico

Per: Robyn Craig, Aida Neras, Lia Pujals i Raquel Roca (3r d’ESO)

<<Quan parlem amb la nostra família per telèfon ens posem a plorar.>>

Nadia i Fiorella Migliónico, bessones de 13 anys i estudiants de secundària a l’institut de Tossa de Mar, Espanya. Nascudes a Montevideo, Uruguai. Fa aproximadament dos anys van marxar del seu país per venir a viure a Tossa, ja que el seu pare vivia aquí. Com moltes famílies arreu del món van emigrar per tenir una vida millor.img_20170328_110932993_hdr

Després de passar tota la vostra infància a Uruguai, com us ha afectat el canvi?
Ens ha sobtat, perquè la gent és bastant diferent. A l’institut alguns companys ens van acollir bé, però d’altres, en canvi no ens parlaven. Ens portàvem més bé amb els companys d’allà ja que els coneixíem des de petites. Tot i així ens agrada molt viure aquí.

Com és per vosaltres ser bessones?
Ens agrada molt i no ho canviaríem per res del món. Tot i que la gent ens veu iguals, som completament diferents. Una anècdota divertida és que quan estàvem a Uruguai ens canviàvem de classe per confondre els professors.
Sempre ens ha fet gràcia que els nostres pares ens deien que quan érem més petites, quan ens deien de dibuixar-nos a nosaltres mateixes, dibuixàvem una persona amb dos caps. Ens van portar al psicòleg.

Què feu en en el vostre temps lliure? Teniu hobbies?
Ens agrada quedar amb les nostres amigues i jugar amb la nostra gata.
Nadia: A totes dues ens agrada molt jugar a futbol, però jo, a més entreno amb l’equip de futbol femení de Tossa.

Fiorella: A mi m’agrada jugar a la “Xbox”.

Us costa estudiar les matèries que feu a l’institut a causa de l’idioma?
Abans sí, però ara ja no. Entenem el català però no ens agrada parlar-lo. Els professors ens aconsellen que parlem amb ells en català però amb els amics parlem en castellà perquè ens sentim més còmodes parlant-lo.

Com és l’aula d’acollida? Us agrada?
L’aula d’acollida ens ha ajudat a aprendre l’idioma i la cultura catalana. Aquest any l’aula d’acollida ha canviat una mica ja que l’any passat jugàvem a jocs i aquest any tenim un dossier. A vegades fem converses en català i algun cop en Ramon, el nostre professor, ens ha portat a mercat a comprar xurros però encara així ens agradaria fer algun canvi. Ens agrada anar-hi perquè ens ho passem bé i això ens ajudarà en el nostre futur.

Com era la vostra vida d’estudiants a Uruguai?
Uruguai és molt diferent a Espanya. Quan feia molt de vent o els professors no venien a alguna hora no era obligatori assistir a la classe. També ens va sorprendre que aquí fan quatre anys de secundària obligatòria i en canvi a Uruguai només en fan tres.

Trobeu a faltar la vostra família?
Moltíssim. Aquí només estem nosaltres dues, la nostra mare i el nostre padrastre.
És molt dur, perquè quan parlem amb la nostra família per telèfon ens posem a plorar.
Nadia: Escolto la veu de la meva àvia i no puc…

img_20170328_110902910

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>