1r de BAT i “Scaramouche”

Per Judit Carrasco
El passat dimecres 1 de març els alumnes de primer de batxillerat vam anar al Teatre Victòria de Barcelona a veure Scaramouche, un musical que tracta sobre la revolució francesa. Té una durada de dos hores i mitja, aproximadament. Els actors que van actuar a l’obra en els papers principals van ser: com a Scaramouche, Toni Viñal; com a Olympia, Ana San Martín; com a Camila, Mireia Mambo; com a Marqués, Ivan Labanda. Si voleu conèixer les nostres opinions sobre l’experiència, més avall en trobareu un recull.

Alícia Roca: A mi en va agradar perquè m’encanta anar a veure teatres musicats. Va estar molt entretingut. Trobo que s’ho van treballar moltíssim i el resultat va ser l’ encertat.
L’últim acte de la primera part, quan va morir René el van allargar molt amb la cançó final.
La història era bastant masclista, però el paper d’ Olímpia intentava defensar els drets de les dones en aquella època. Però Camila per exemple, al principi utilitza “els poders” de la dona per aconseguir el que ella vol, fins que es dóna compte de que només les utilitzen a elles.
La millor escena va ser l’última, quan Loui li diu a Olímpia de casar-se i ella li diu que no, que no necessita cap títol o cap paperassa per estimar i passar la vida amb algú.

Marc Vila: L’obra Scaramouche em va provocar diferents sensacions, globalment bones, però també té la seva part que no em va acabar d’agradar.

En primer lloc, i crec que és el que més em va agradar, van ser les lluites d’espases, ja que té molt de mèrit saber-se els moviments de cada escena i tenint en compte que si s’equivoquen no és el mateix que equivocar-se en una part del text, si fas una errada en algun combat pots acabar ferit tant tu com el teu company d’escena. Un altre punt positiu era la pròpia història en si, era una història amorosa, cavalleresca en la qual no sabies què passaria ni com acabaria, cosa que em va fascinar.

En contra, també va tenir una part que no em va agradar del tot. Ja sé que era un musical i tot i que s’ ha de dir que un altre punt positiu era la veu de tots els actors, les cançons eren, algunes, molt llargues i s’arribava a fer pesada la història.

Finalment, la història estava molt bé però, segons el meu punt de vista inexpert, li sobraven una mica de cançons.

Farah Chaoui: Scaramouche és una producció de Dagoll Dagom, un musical dirigit per Joan Lluís Bozzo que tracta temes d’amor, aventura, comèdia i està basada, sobretot, en la revolució francesa. Històricament, aquesta obra va ser escrita per Rafael Sabatini i va ser publicada al 1921. Va tenir molt d’èxit fins el punt que se’ n van fer diverses pel·lícules. 

La història es centra al 1875 a França, en que dos germans bessons han estat separats des de la infància per culpa dels nous pensaments i idees del pare: són en Renné i en Louis. A mesura que es va desenvolupant la història, crec que han exagerat molt algunes escenes, fet que m’ha provocat en certes ocasions l’avorriment, com per exemple quan mor en Renné. Però tot i així, l’esforç que he vist que han fet els actors, cantants i músics ho han compensat. És un musical que l’aconsello que el vegin totes les persones.

Joan León: El passat dimecres dia 1 vam anar a Barcelona a veure un gran musical, Scaramouche.

Aquesta obra es basa en una gran comèdia musical d’aventures i revolució. Tot comença l’any 1789, juntament amb la revolució francesa, on el poble mor de gana i és castigat per una noblesa injusta. Els ciutadans estan molt molestos i es comencen a plantejar un canvi en la societat.

A partir d’això la història es centra en la vida de dos germans bessons separats en la seva infància, en René i en Louis.
René és el més rebel dels dos, viu en una companyia d’art juntament amb altres artistes i és l’amant de Camila, una actriu de la companyia. Mentre que en Louis va ser adoptat per un marqués i es un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca del palau i està enamorat d’Olympia.

Els personatges viatgen a París on es trobaran els dos germans, René a punt de morir per culpa del Marqués li diu a en Louis que és Scaramuche, un emmascarat que lluita pels drets del poble. Allà en Louis ocuparà el seu paper i portarà a terme la revolució.

Pel que fa l’argument de l’obra crec que és força bo i que les escenes estan molt ben treballades, això de que Scaramuche sigui René i desprès en Louis és un factor molt bo en el musical.

Personalment, m’ha agradat molt, no se m’ha fet gens pesat,ja que les escenes estaven ben distribuïdes, algunes de romanticisme i altres d’acció. Vicky, hem de tornar-hi!

Ariadna Quintanilla: El musical Scaramouche em va semblar que va estar molt bé, molt treballat i entretingut, encara que és veritat que al final es va fer una mica llarg, però això no treu mèrit a l’esforç de cadascun dels que van actuar i la forma com interpretaven. Van fer riure en diverses ocasions al públic. Penso que tots en conjunt van fer un bon treball, tant com els que actuaven, com els que s’encarreguen dels decorats, com també els músics que estaven sota de l’escenari. 

Adrià Sánchez: En la meva opinió el teatre no va estar malament referint-me al muntatge, la preparació dels actors i la seva professionalitat, però particularment no em va agradar l’obra. Era una obra molt lenta i de cop i volta es ficaven a cantar i no sabies què passava.

Agustina Mussi: El passat 1 de març vam anar a Barcelona, al TEATRE VICTÒRIA a veure un musical, anomenat Scaramouche. La veritat és que em va agradar moltíssim, els actors eren molt professionals , actuaven i cantaven super bé. Va ser molt entretingut, ja que va durar dues hores i mitja , i el temps va passar volant. A més l’escenari era increïble, ja que van canviar l’estètica de l’escenari un munt de cops , les parets es movien com portes corredisses i apareixien taules i tocadors del sostre .La veritat és que la música i la il·luminació eren immillorables i s’escoltava tot molt bé. 

La instal·lació era molt còmoda i acollidora. Sense dubte, una experiència per a repetir.

Oriol Riera: L’obra de teatre no va ser pesada com jo pensava i la història era una mica clixé, però no va ser tampoc dolenta.

A mi personalment em va agradar i les cançons eren bones, tenien bona melodia i encara que no m’agradin els musicals, la música li donava certa emoció a l’obra.

L’únic problema va ser cap al final, ja que es va fer pesat perquè trigava molt a donar fi a l’obra, semblava que no volien acabar-la.

L’hi dono un 7 sobre 10 ja que va mancar en algunes coses, però encara que no van ser poques va ser de les úniques obres de teatre que no em va avorrir.

Laura Sánchez: El dia 1 de març, vam anar a veure l’obra Scaramouche, al teatre Victòria de Barcelona.

L’obra està situada al segle XVIII, en un poble de França. 

Crec que aquesta obra està força bé, ja que tracta temes variats, com per exemple quan obligaven a les dones a casar-se amb un home que no estimaven només per ser d’una classe social alta, la rebel·lió per part de la gent de classe baixa contra una persona poderosa que regna sobre els altres (en aquest cas és el Marqués), i a més a més tracta els temes de la pobresa d’aquella època, l’amor, i altres assumptes . 

Les coreografies eren bones i es notava que hi havia un gran treball darrere del teló. Canviaven la decoració de l’escenari molt ràpidament, i sobretot per part dels actors, ja que canviaven de vestuari moltes vegades, i és un mèrit cantar i actuar a la vegada davant de tanta gent, com la que hi havia.

Recomanaria Scaramouche, sobretot a les persones a qui els agrada els musicals, ja que constantment estaven cantant a quasi totes les escenes.

Un punt en negatiu seria que les cançons es feien bastant llargues sobretot al final de l’obra, i a vegades es feia una mica pesat. Ja que l’obra de teatre durava dues hores i mitja i estar escoltant cançons durant tot aquell temps, a vegades es feia etern.

Però els punts a favor són molts més que els que hi ha en contra, per tant jo crec que val la pena anar a veure Scaramouche.

Eric Martin: Scaramouche és un musical ambientat en la revolució francesa. Mostra la relació entre el bàndol revolucionari contra els nobles. En l’obra es pot veure com un membre d’un grup de teatre ataca a la noblesa anònimament. També tracta temes amorosos i l’humor. Personalment no em va agradar gaire, no obstant va ser entretingut. Vaig notar que la història era molt lenta i predictible. El que més em va sorprendre i agradar va ser la posada en escena. A simple vista semblava un escenari petit, ja que des del carrer el teatre semblava petit, però va ser després de la segona cançó que totes les parets del palau es van recollir i es va veure l’impactant decorat i l’escenari sencer.

Carla Jaen Soler: L’obra Scaramouche em va semblar una manera molt amena i divertida d’entendre com va començar una de les primeres Revolucions d’Europa, com el poble lluitava per fer fora els rics del poder ja que s’estaven enriquint a costa d’ells. Penso que per entendre del tot l’obra has d’haver estudiat la Revolució Francesa o bé que algú t’expliqui abans en què va consistir aquesta revolució. Però tot i així és una obra per a tots els públics ja que és una obra que fa riure a qualsevol que tingui una mica de sentit de l’humor. El final de la primera part de l’obra es fa pesat perquè quan penses que ja està a punt d’acabar no s’acaba i es posen a cantar una vegada rere l’altra i això fa que vulguis que s’acabi. L’obra té parts molt divertides i a més és un punt a favor el que la música sigui en directe. També ajudava molt, a que l’obra no sigui pesada, el fet que les decoracions de l’escenari no les canviï ningú i que surtin del sostre ja preparades.

Fiona Fàbregas: Scaramouche és un musical molt bonic, per explicar  l’època en la qual estan vivint a França, durant 1789. Els protagonistes del musical són actors i actrius molt bons, ja que fan un paper molt gran i tenen una veu increïble. Han fet un gran treball aprenent a fer esgrima, ja que ho fan molt bé. Les  músiques són molt treballades, hi toquen molts instruments i hi ha molts de músics que els vam poder veure al fossat.

L’escenografia està molt bé i està ben treballada.

Respecte al musical, la primera part es va fer bastant llarg, i a vegades fins i tot avorrit. En canvi la segona part és molt bonica, i passa ràpid, no com la primera.

Víctor Páez: Quan vam arribar al teatre no em feia molt bona pinta, ja que m’ho imaginava gegant per fora amb decoracions, però quan vam entrar em vaig sorprendre.

Va començar l’obra i ja em va començar a agradar. Els personatges van estar molt bé, van fer una bona interpretació i no van fallar en cap moment, els dos que em van cridar mes l’atenció van ser René i Camila, ja que un d’ells era el protagonista i l’altra una bella dona morena molt bonica i forta.

Scaramouche s’assembla al “Zorro” per la capa i l’antifaç/màscara, però Scaramouche quan lluitava feia burla a l’enemic i això em va fer gràcia. Sobre el teatre (edifici) em van impactar veure baixar del sostre dues taules en una plataforma molt gran, però el que més va ser veure als músics actuant sota l’escenari.

PD: Hauríem de fer més activitats d’aquestes.

Mamasa Waggeh: En primer lloc dono les gràcies als actors i actrius que ens han fet passar una experiència meravellosa amb en aquesta obra.

Pel que fa a l’obra, ha estat molt bé i el tema també. Ha sigut molt interessant veure com tocaven molts temes que passaven a França en aquella època, temes com: la fam que passaven els ciutadans, els privilegis que tenien els monarques, el que realment passava dintre de les esglésies (sembla que el capellà que hi havia allà era gai), …

Respecte a les cançons han estat bastant bé però només les de la primera part perquè a partir de la mort d’un dels protagonistes (René) se m’ han fet bastant llargues.

Un altre punt és que al teatre hi havia nens de 1r fins 3r de l’ESO i això sincerament em sembla molt absurd (disculpeu el meu llenguatge) perquè en les cançons es parlava dels il·lustrats francesos i sobre la revolució i jo trobo que ells no hi entendran gaire i la gràcia és entendre-ho.
Per concloure, a mi m’ha agradat l’obra, sobretot la primera part, la història ha estat molt original, el temps també ha estat correcte, s’ha fet més curt que llarg i la veritat és que estic molt contenta d’haver anat a veure aquest espectacle i sense dubte tornaria a anar-hi.

Sara Martín: El passat dimecres 1 de març vam anar a Barcelona, al teatre Victòria, a gaudir del musical Scaramouche.  És un musical sobre la Revolució Francesa, es pot apreciar un poble mort de gana que està en mans d’una noblesa molt injusta i autoritària. Vist això, els ciutadans francesos molt molestos per aquesta situació, es comencen a plantejar la necessitat d’un canvi.

Començant per l’establiment del teatre: bonic; no molt gran, per tant acollidor; escenari amb grans efectes i bona il·luminació.

Pel que fa al musical, és una obra ambientada en la Revolució Francesa, apta per a tots els públics i amb un ric valor educatiu per aprendre sobre aquest període.  El que li dóna molta màgia és la seva composició musical, és excel·lent!

Dues hores i mitja d’actuació, em van passar ràpid, tot i que depèn amb quin públic hi vagis li pot resultar una mica llarga, ja que és plena de cançons i pot ser és el que es fa més avorrit, tot i així les veus són espectaculars. 

Els actors fan molt bona actuació, molt espontània i real, tot a punt i molt ben treballat, incloent el guió. No pot faltar parlar del vestuari, magnífic i de molt bona qualitat. Exactament igual al d’aquella època.

Ho recomanaria a la gent que encara no ha tingut el plaer de veure-ho i no dubtaria a repetir l’experiència amb la meva família. 

Carlos Maestra: Donat que l’altre dia vàrem estar al Teatre de Barcelona veient Scaramouche donaré la meva opinió sobre l’obra de teatre. Començaré dient el que em va agradar i després diré el que no em va agradar.

El que més em va agradar va ser com estava orientada la obra d’una manera on es podien veure els dos “grups” sense cap confusió, el decorat també em va semblar que estava molt bé i els autors ho van fer d’allò més bé.

D’altra banda, l’obra se’m va fer una mica avorrida, pot ser pel fet de que com que l’obra està orientada a tots els públics doncs no va tenir les coses que més ens agrada a un públic de la nostra edat. Però per tota la resta va estar correcta, potser no la meva preferida però va ser entretingut i divertit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>