De convent a institut
El convent
A l’any 1488 es va establir a Reus una comunitat franciscana vinguda de l’Aragó que ubicà el seu convent a la banda sud-oest de la vila tocant al camí de Salou, fora de les muralles. El convent va ser conegut amb el nom de Santa Maria de Jesús i va complir la missió d’oració, estudi, ajuda als necessitats, cura dels empestats i més endavant atenció als fidels, enterraments i docència.
A causa del seu estat ruïnós, al 1731 van començar les obres de restauració, que finalitzen el 1772 amb la benedicció de la nova església, la qual es va dir de Sant Francesc, igual que el nou convent, donant lloc a la configuració arquitectònica general que encara es conserva avui en dia.
El juliol del 1835 després d’uns esdeveniments tràgics, van morir dotze persones a mans dels revolucionaris i es van destruir la majoria d’arxius, altars i la biblioteca. La comunitat es va dispersar i es va acabar la vida dels franciscans al convent. En l’època franciscana els ensenyaments impartits pels frares foren els d’estudis mitjans tradicionals i a més dels futurs frares se’n van beneficiar els joves de Reus i les seves comarques.
Dels escolapis a centre oficial
El 1840 l’Ajuntament de Reus fa una petició a Madrid demanant la propietat del convent i la de l’horta per a dedicar-ho tot a ensenyament. Al 1844 establí dues escoles públiques i una classe de llatinitat. Al 1858, l’Ajuntament cedí als escolapis part de l’edifici de l’ex-convent on instal·laren un col·legi de primer i segon ensenyament. El 1870 els escolapis són substituïts per professors laics fins que per iniciativa de l’Ajuntament, va esdevenir centre oficial d’ensenyament mitjà el 1875.
 |
 |
| Fotografia de principis de segle que mostra la façana de l’Institut que dóna a la plaça d’Hèrcules. S’observa com la plaça era pública i arbrada | Pati central del claustre. La fotografia és anterior al 1923 data en què s’hi plantaren tarongers, llimoners i geranis de colors diferents i a la part central s’hi construí un brollador |
L’Institut de Reus
De 1875 a 1901 va rebre el nom de ¨Instituto de segunda enseñanza de Reus¨. Des de 1901 a 1924 ¨Instituto general y técnico¨. Des de 1924 a 1951 s’anomena ¨Instituto nacional de segunda enseñanza de Reus¨. Des de 1951 aquest institut rebé el nom específic de ¨Antoni Gaudí¨.
 |
 |
| Porta d’accés des del carrer Misericòrdia l’any 1919, aleshores catalogat pel govern com a ¨Instituto General y Técnico¨, tal i com es pot llegir al frontó de la porta. | Professorat de l’any 1926 en una de les galeries del claustre, aleshores es denominava ¨Instituto Nacional de Segunda Enseñanza de Reus¨. |
En la dècada dels 40 es feren grans millores al Centre. Es va suprimir l’Escola nacional primària que estava al segon pis i quedà tot l’edifici per a Institut.
L’Institut va haver d’habilitar una Secció Delegada en un edifici de nova planta que ara és el col·legi públic ¨General Prim¨; fins i tot l’any 1971 es van haver d’ocupar unes aules al col·legi menor situat a l’antiga ermita del Roser que ara és l’IES Gabriel Ferrater. Tot això va portar a la construcció d’un nou edifici al barri Gaudí que va començar a funcionar l’any 1971. El curs 1972-73 l’Institut Gaudí traslladà totes les seves dependències al nou edifici del Barri Gaudí.
Altres funcions del convent
Paral·lelament a la seva funció educativa, l’Institut va habilitar algunes de les seves dependències per altres usos: Audiència des de 1882 fins 1892 i Ajuntament des de 1923 fins 1937. També va ser Escola del Treball fins al 1931.
 |
|
| Amb motiu de la proclamació de la Segona República, multitud congregada el 14 d’abril de 1931 a la plaça d’Hercules, avui pati d’esbarjo de l’Institut. |
Un nou Institut al convent
Al 1972 s’inicien a l’edifici de l’antic convent els estudis de batxillerat nocturn i passa a convertir-se en secció delegada de l’Institut Gaudí. El curs 1974-75 comença a funcionar com a ¨Instituto Mixto núm. 2¨. L’any 1975 passa a denominar-se ¨Instituto Salvador Vilaseca¨. Al febrer de 1981 es produeix el traspàs a la Generalitat de Catalunya amb la conseqüent catalanització del nom. L’any 1996, amb la llei de reforma educativa, es converteix en Institut d’Educació Secundaria (IES).
125 anys
Durant el curs acadèmic 2000-01 es van celebrar diferents actes en motiu dels 125 Anys d’EnsenyamentSecundari, que commemorà l’inici l’any 1875 dels estudis oficials d’ensenyament mitja a la ciutat de Reus, ensenyaments que es va fer extensius als set centres d’educació secundària que actualment hi ha a la ciutat de Reus.
