Avui es commemora el Dia Mundial del Teatre. És per això que a les professores que formem part del Departament de Clàssiques d’aquest centre, ens complau de fer-vos partícips de l’interès i la importància que aquesta manifestació literària, cultural i artística tenia ja durant l’Antiguitat i, en conseqüència, dins la matèria que impartim.
Des de les matèries de clàssiques, molt especialment a llatí i grec de 1r i 2n de batxillerat i aquest any a l’optativa de 4t d’ESO, hem introduït i analitzat el teatre des dels seus inicis. És ben sabut que el teatre va néixer a Grècia manifestant-se en dos grans subgèneres: la tragèdia i la comèdia.
A grec hem tingut l’ocasió de llegir diverses tragèdies (com ara Èdip rei, Antígona, Les Bacants, Prometeu encadenat…) i com aquestes han influït en la literatura posterior, com és el cas de la recreació del mite d’Antígona en mans de Salvador Espriu o l’obra de Llorenç de Villalonga, Fedra.
A llatí de 4t d’ESO va ser estimulant comprovar com, després d’haver fet la lectura de l’Àvar de Molière, els estudiants van connectar aquesta obra amb les píndoles donades sobre un gran escriptor romà, Plaute. Amb Plaute, el mestre de la comèdia llatina i pare del teatre còmic europeu, van descobrir les característiques del teatre romà, els personatges estereotipats (que encara ara perduren), els temes universals (bessons retrobats, embolics…), etc.
Els alumnes de 2n de batxillerat, els quals tenen com a lectura de selectivitat Els bessons de Plaute, després de llegir-la i un cop repassats els conceptes de 1r, van gaudir d’una pel·lícula atípica com és el Golfus de Roma. Amb aquesta activitat, van comprovar com en aquest film, encara i no ser una reconstrucció fidel del teatre de Plaute, sí que trobem totes les característiques de la comèdia llatina i de Plaute (arguments, personatges, la contaminatio, els efectes còmics…). És una reinterpretació a les mans dels millors còmics dels anys seixanta.
Què us volem dir des del Departament de Clàssiques sobre el teatre? Que llegiu obres de teatre tant clàssic com actual, que trobareu la gran influència de la tragèdia i de la comèdia grecollatina en totes les obres posteriors: passant per Shakespeare (no oblidar El somni d’una nit d’estiu o Antoni i Cleòpatra), Molière, Lope de Vega o Calderón de la Barca, Salvador Espriu…
I sobretot aneu al teatre, divertiu-vos amb les representacions, endinseu-vos en les històries que us mostren. I si hi podeu, visiteu el gran teatre romà de Mèrida i gaudiu del seu Festival Internacional, on es duen a terme anualment durant els mesos de juliol i agost representacions d’obres clàssiques. És una forma de sentir-vos romans i de comprovar com, el teatre, segles més tard, segueix viu.
Lorena Redondo.
