Avui, alumnes, professors, conserges i secretàries de l’institut hem rendit homenatge amb un sentit i definitiu adéu a la nostra conserge, companya i amiga, Paki. La seva inesperada mort ens ha commogut a tots. † D. E. P.
A les 12 h, en silenci, sense ni tan sols la necessitat del so del timbre programat a la consergeria de la Paki, tothom hem abandonat les nostres aules, hem recorregut els passadissos del nostre centre, els mateixos passadissos que tant havia transitat la Paki, i hem sortit al pati. Un cop a fora, el fred ciment de les pistes esportives ha esdevingut una càlida catifa humana. Tothom, a terra, i el nostre silenci, orbitant per dur a la Paki la nostra estima. Perquè, com sàviament deia el poeta, «El silenci fa més densos els records i més íntim el temps que ens és donat per viure’ls».
Després, les nostres paraules, les de tots, posades en el discurs de la nostra directora i en els escrits llegits, han alçat la nostra estima per la Paki, i dotze globus blancs com la blanca bondat, blancs com els seus cabells blancs, s’han enlairat en un vol simbòlic. I és que «Tot en l’amor s’emplena de sentit».
Gracias por este gran homenaje a Paki, mi hermana, la pequeñaja de la casa y por demostrar el gran compañerismo y amistad hacia ella.
Su hermana y su madre,
Gracias.
Hemos de hacer caso del anhelo vitalista de vuestra hija y hermana, y, recogiendo sabias propuestas de uno de los poetas que a ella le gustaban, no congelaremos el júbilo, no amaremos con desgana, no nos llenaremos de calma, no dejaremos caer los párpados pesados como juicios, no nos dormiremos sin sueño, no nos pensaremos sin sangre…, porque sabemos que nos quedará, en adelante y por siempre, el cálido recuerdo de Paki.
Y tú, Consuelo, llevas escrito en tu nombre el sentimiento con que ese recuerdo nos obliga a las palabras del poeta.
Un abrazo para ambas.
Querida Paki, quería dejar este mensaje porque, desde el momento en que escuché que ya no estabas con nosotros, estás en mis pensamientos.
Eras una persona especial para mí, pero sobre todo para mis hijos, Thom y Sophie. Para ellos fuiste de gran ayuda, siempre una sonrisa y siempre trataste de hacer tiempo para ayudarlos, te echaremos de menos… Para mí una perla en este gran mundo, esa es la forma en que te recordaré Paki … Descansa en paz.
A la família i amics de la Paki
He coincidit a l’institut amb ella un curs acadèmic i aquests mesos del present curs. Ha sigut un plaer treballar amb ella, sempre disposada a ajudar a tota la comunitat que formem part de l’institut, alumnes, professors, PAS i pares i mares. Era més que una conserge exemplar. Sempre amable, treballadora, resolutiva i eficient.
En alguna ocasió, m’havia explicat canvis que havia hagut de fer per facilitar la mobilitat d’algun alumne i altres històries relacionades amb l’institut. M’encantava escoltar-la. Allà vaig veure que no només feia bé la seva feina, sinó que es preocupava molt pel benestar de la resta de gent.
La trobem molt a faltar.
Una abraçada i el meu més sentit condol a tota la seva família i amics.
Carla