Aquest any, el dia de la Pau i la no-violència, l’Institut Puig Cargol el vol dedicar a la conscienciació de l’explosió demogràfica i les seves conseqüències. Per aquest motiu, el dilluns dia 30 de gener (dia de la Pau) tot l’alumnat del centre acompanyat per membres del professorat, assistirà a la projecció del documental “Before the flood” al cinema Arinco. Posteriorment, a les aules es treballaran els continguts exposats en la cinta a l’entorn del tema treballat.
L’explosió demogràfica és un fenomen que fa més de 150 anys que passa i que no es veu, de moment, que decreixi en la seva intensitat. En aquest temps la població mundial s’ha multiplicat per 8. I aquesta xifra no para de créixer (avui som més de 7.500.000.000).
Quina relació hi ha entre aquest fenomen i la no-violència? El creixement de la població fa que els recursos naturals cada cop siguin més escassos (sobretot l’aigua potable). Evidentment, la ciència i la tècnica, fins ara, han pogut incrementar la manera en què obtenim els recursos. Però el creixement de la població que s’espera pels pròxims anys exigirà mesures tècniques i científiques més radicals. I totes aquestes mesures tècniques i científiques, fins ara, han estat pedaços que solucionen la situació present, però que deixen l’empremta humana cada cop d’una manera més forta sobre el planeta. Exemples d’això són l’explotació minera del carbó, les explotacions petrolíferes, el fracking (obtenir petroli i gas fent explotar el lloc on s’amaga), etc.. Com a conseqüència de tot això, el canvi climàtic no deixa d’accelerar-se. Aquest canvi climàtic canvia les condicions de vida de milers de milions de persones, que tard o d’hora hauran d’emigrar de les seves terres per anar a terres que encara no notin tant les conseqüències del canvi ( potser a Europa?). Aquests moviments migratoris, junt amb la lluita pels recursos cada cop més escassos seran l’origen de la immensa majoria de conflictes als pròxims anys (totes les revolucions i guerres que ara mateix tenen lloc al nord d’Àfrica i al pròxim Orient tenen la seva explicació última per la misèria econòmica i social derivada de la sequera produïda pel canvi climàtic).
No hi ha res a fer? Creiem que sí que tenim alguna cosa a fer. I no només amb actes simbòlics, sinó amb accions. Però per dur a terme accions és del tot indispensable que prenguem consciència de la magnitud del problema. Que no és una cosa que passa a gent que viu a milers de kilòmetres de nosaltres. Els efectes els podem veure, i les seves conseqüències ens tocaran de ple. És un problema mundial i demana una acció mundial. Però nosaltres no som el món, sinó una part del món. Per tant, hem de fer el que estigui a la nostra mà: consum més racional; obtenció d’energia de la manera més sostenible possible; i les famoses 4 R (reduir, reutilitzar, reciclar i sobretot, reaccionar)
