Aquest article ha estat redactat per en Josep Tomàs, alumne de 2n curs del Cicle de Neu.
Els alumnes de 2n del cicle de neu (CFGM Tècnics en explotació d’estacions d’esquí) dins de l’assignatura de discapacitats, juntament amb el professor, estan enfocant l’assignatura a traves de la realització de projectes en lloc d’exàmens (no és el primer cop que fan un treball en comptes d’un examen, en l’assignatura de Disseny d’Espais, han fet com a treball, l’organització de curses i algun esdeveniment, però sí que és el primer cop que tracten amb persones amb una discapacitat.
Per fer aquest treball van fer servir el mètode d´ Aprenentatge Servei. Es tracta d’una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual, els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
No s’ha de confondre però amb el voluntariat ni amb un acte espontani de civisme. Es tracta d’un servei a la comunitat i implica una activitat programada, d’una certa durada i compromís sostingut per part dels participants a través de centrar els objectius de l’entitat amb l’ajuda a la comunitat o a alguns aspectes concrets de la mateixa.
En el nostre cas era un projecte d’intervenció directa sobre el problema, on els participants actuen directament amb les persones o els territoris afectats ajudant en determinades tasques, acompanyant persones etc.
Així doncs el nostre treball amb el mètode d´Aprenentatge Servei va ser treballar amb persones amb capacitats físiques diferents, del centre ASPID de Lleida portant-los a esquiar.
Per començar a poder fer el treball, el 22 de gener els van fer una formació de com portar gent amb una discapacitat física per la neu. Un parell de monitors de l’Escola d’esquí i snowboard de la Vall de Boí els van ensenyar les tècniques d’esquí que necessitarien per porta una persona amb corretges o cadira (mono i biski). També com ajudar-los a pujar a la cinta o al telecadira. Un cop feta la formació ja estaven llestos per l’hora de la veritat.
Els passats dies 15 i 16 de Febrer, els van visitar a les instal·lacions de les pistes d’esqui Boi Taüll un grup de persones del grup ASPID (Associació de Paraplègics y Discapacitats Físics de Lleida). En arribar, els alumnes de 2n del Cicle de Neu , ja els esperaven preparats per començar a ajuda’ls a poder arribar a cafeteria, a acomodar-se per fer els grups i començar a esquiar.
Va ser un repte per molts posar-se les botes i els esquís. Al principi alguns alumnes és sentien amb inseguretat i amb nervis , ja que portar gent amb cadires o corretges és una responsabilitat força gran i no podien permetre’s fer
cap errada, ja que si queien, apart de poder-se fer-se mal ells, també podien fer mal a la persona incapacitada que duien e inclús a terceres persones. Tot havia d´anar bé, l’altra persona confiava en ells i anava a passar-ho bé i a gaudir de la neu. Tot i que va haver alguna caiguda, per sort, ningú va resultar ferit. També havien de tenir present ,
que les persones discapacitades a l’alta muntanya, tenen més dificultats que una persona normal , i el que per nosaltres pot ser una cosa tant normal, a ells els hi pot suposar un gran esforç, com pot ser caminar per la neu, accedir a pistes, etc. Tot plegat fa que hagin de tenir ajuda d´un monitor sempre i això repercuteix en un gran cost
econòmic.També remarcar que en un principi alguns d’ells se sentien insegurs amb els alumnes ja que són molt joves e inexperts. Poc a poc però, van anant agafant confiança amb els alumnes, el mètode d’esquí (cadira corretges o cunyero) i allò que en un principi era “ ves amb compte o ves a poc a poc” es va traduir amb “ves més ràpid o córrer una mica més”. Tot i així, que els alumnes no ho podien fer per manca de nivell i experiència i els d’ASPID que anaven amb corretges, tampoc perqué no tenien prou nivell per córrer més. Tot i així, tothom va fer el que va poder, perquè fos un dia divertit i per tenir un gran record per a tots.
