Els Bonobos són un grup de música de Centelles. Els seus membres són:
Jordi Ginesta: Veu. Arcadi Giol: Guitarra. David Nuri: Saxo. Irma Kappstein: Baix. Hug Vilamala: teclat. Pau López: Percussions. Marc Roca: Bateria.
Alguns d’aquests joves van estudiar a l’IES Pere Barnils, i per això els hem volgut fer algunes preguntes, per celebrar el 25è aniversari.
PREGUNTES SOBRE L’ETAPA AL PERE BARNILS:
– Quines records teniu d’aquesta època?
Tenim molts record, és una etapa molt important, de creixement, els primers cops que t’enamores i de molts canvis. Tens records de professors, d’amics, d’exàmens, de treballs, de l’espai i de moltes altres coses.
– A quins professors recordeu?
En recordes molts: en Pere Bach, la Itziar, la Montse Rosell, la Pilar, en Joan, la M. Àngels Aragall, en Joan Corbalan, en Quim Pratsobreroca, en Ramon Coll, etc.
– Com va ser el vostre pas pel Pere Barnils? I com us ha influït per la vostra carrera professional?
El meu pas, personalment no va ser gaire bo, ja que a l’ ESO treia molt bones notes sense gaire esforç i clar al venir aquí a fer el Batxillerat em vaig haver d’esforçar molt més. I és en això que m’ha influït, en començar-me a esforçar per les coses, perquè les coses no surten soles.
A mi m’ha influït en la meva feina ja que a més de músic sóc mestre i en vaig poder aprendre molt de tots ells. També hi vaig fer les pràctiques de CAFE per ser professor d’Educació Física.
– Quines assignatures us agradaven més i quines menys?
La que menys era filosofia, ja que no se’m donava gaire bé. I que en concret m’agradés molt no n’hi havia cap. Tot i que els professors ho feien molt bé.
A mi m’agradaven les de lletres, sobretot historia, les ciències (totes en general).
– Éreu alumnes tranquils o dels que la “liaveu”?
Jo per exemple, era un alumne tranquil però m’agradava que la liessin a classe i els animava perquè fessin coses per riure una estona.
A mi a l’institut em va sortir la rebel·lia que tots portem dins.
– Recordeu els vostre companys?
Si, si i tant, potser algun més que un altre però en general si. I amb alguns encara et veus i tens una certa amistat.
– Si no fóssiu musics, a què us dedicaríeu?
Bé, cap de nosaltres ens dediquem plenament a la música, cosa que ens agradaria molt a tots.
– Quines anècdotes recordeu?
De moltes, sobretot de les” liades” de classe. Però en recordo una de molt divertida: a classe de tecnologia, mentre fèiem els exercicis, agafàvem una bombeta i ens la passàvem uns als altres sense avisar i clar perquè no caigués al terra l’havies d’agafar.
Era una tonteria però feia gràcia.
– D’on surt aquest nom? I com es va crear el grup?
Els Bonobos són un tipus de ximpanzés que fan l’amor i no la guerra. El grup es va néixer de la necessitat que tenim de fer música i divertir-nos amb amics.
Primer vam començar en Jordi i l’Arcadi i desprès s’hi van anar unint la resta.
– Com definiríeu el vostre estil musical?
Hem variat lleugerament del mestissatge a pop rock, sempre amb un aire festiu. Però suposo que això ho decideix més la gent o els crítics, nosaltres intentem tenir un segell propi i original .
– Del nou àlbum “Crida,” amb quina cançó us quedeu?
Aquí segurament hi haurà divergència d’opinions, doncs musicalment tenim influències diferents, i així crec que també queda plasmat al disc.
No és un CD d’una sola cançó, són cançons molt representatives de com som nosaltres.
– On us agrada més tocar, a sales de concerts o en festes majors?
Preferim tocar a Festes majors. És quan la gent té ganes de festa i es nota a l’ambient.
– Parlant de concerts, n’hi ha algun que us hagi impactat més?
A la sala Luz de Gas de Barcelona. Per nosaltres ha estat un concert molt especial i significatiu tant per l’espai, col·laboradors i sobretot per la causa, ajudar els refugiats Siris i d’altres llocs en conflicte a través de la plataforma Stop Mare Mortum. Ens ho vam passar genial.
– Quan pugeu a l’escenari, us agrada tenir una coreografia marcada o preferiu improvisar?
Si que tenim pactats alguns moviment, a partir d’aquí cadascú fa el que vol o pot amb el seu “flow”.
– En el grup Bonobos, qui compon les cançons?
En Jordi és el més lletrista, en David i l’Arcadi també fan alguna cançó.
Quan es planteja alguna cançó la resta de musics i posa la seva part instrumental i s’intenten polir les coses. En general ho fem entre tots.
– Creieu que grups com Txarango us poden fer ombra? Us motiva el seu exemple?
Txarango és un fenomen brutal a casa nostra i evidentment que fa ombra, és un grup de primeríssima línia. N’aprenem molt d’ells i n’estem orgullosos tal com fan les cosses, tant dins com fora de l’escenari.
– Definiu en 3 paraules el grup. Quin objectiu teniu com a grup?
Amistat, treball, passió.
L’objectiu principal és gaudir d’allò que fem, ara, com a secundaris és que la gent també ho gaudeixi i si a sobre podem deixar una empremta bona a la societat, perfecte. La gent que per sort disposem d’altaveus tenim el deure de reivindicar coses que creiem que no són justes o amb la nostra música i missatge fer d’aquest món un món bonic.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració i que tingueu molt sort.
Entrevista realitzada per Maria Roca
