EL MESTRATGE DE JOSEFINA CARDÓ

Després d’una llarga i fecunda vida, ens ha deixat Josefina Cardó. Filla de pare vallenc, la Josefina va néixer al Vendrell el 1921. Teresina Martorell, la mestra que més la va marcar, li va ensenyar les beceroles del català en plena Guerra Civil. El record i l’exemple d’aquella mestra sempre va acompanyar la senyoreta Cardó. Amb el Magisteri i la llicenciatura de Geografia i Història acabades, començà una intensa carrera docent, primer a diversos pobles de Girona, i ben aviat, a Valls. Fou una dels vuit docents i 39 alumnes que posaren en marxa, el novembre de 1952, l’Institut Narcís Oller.

Va ser primer professora i després catedràtica d’Història i Geografia fins a la seva jubilació, el juny de 1987. Però va ser molt més per a l’Institut i per a la comarca. Va ser el referent, la lluitadora incansable per la nostra llengua i cultura, i també un exemple de valors cívics, d’esperit de servei . Des de mitjans dels anys seixanta, i al costat de l’enyorat i il·lustre vilabellenc Jaume Aguadé, impartí centenars de classes de català fora d’horari. Alhora, elaborà estudis rigorosos de geografia comarcal, i fou l’autora de l’entrada “Valls” a la Gran Enciclopèdia Catalana. També hem de remarcar l’impuls que donà al Cau, l’Agrupament Escolta de Valls.

Persona de gran cultura, lectora infatigable, de vida i costums ordenats i saludables, la vam veure passar cada dia ben d’hora i fins no pas gaire per davant de l’Institut, tot fent la passejada matinal. Saludava tothom que li adreçava unes paraules d’afecte. “Jo la vaig tenir de professora”, i ella somreia i confessava: “ potser sí, però la veritat no em recordo de tu”. Van ser milers d’alumnes, milers de vocacions de servei.

Hem volgut acompanyar aquesta sentida nota de dol amb una fotografia del dia que la senyoreta Cardó es jubilà. Fou el 30 de juny de 1987, a l’igual que les senyoretes Felisa López i Pilar Llorente. En la fotografia també hi ha Jaume Aguadé (aleshores inspector d’Educació), Octavi Roca (catedràtic i director) mossèn Ferré. De tots ells, d’aquest nucli pioner de professors que posà en marxa l’Institut Narcís Oller, encara està feliçment entre nosaltres la stra. Felisa. Malauradament, el curs del temps fa la seva via i en els darrers anys ens han anat deixant el sr. Aguadé, la stra. Llorente, el sr. Roca, la stra. de francès Ana Maria Sáenz. I ahir, després d’una llarga i fecunda vida de servei als joves, la stra. Cardó. Descansa en pau, Josefina.

Institut Narcís Oller