«En aquest món mai trobaràs dues persones iguals. Tots som diferents, però això no significa que els hagis de fer sentir inferiors a tu, i tu ser el superior». L´autora d´aquesta reflexió és una alumna de l´institut Montsoriu d´Arbúcies, la Roxana, qui pateix una paràlisi parcial que li afecta les cames. És la protagonista d´un curtmetratge, amb el qual ella mateixa i el centre fan una crida al respecte i a la convivència.
Tot va començar quan un dia la Roxana ja no va poder amagar més els seus plors. Una altra vegada, uns companys se'n reien per la seva manera de caminar. Ella, que des de petita havia lluitat per superar la dificultat que la feia caminar diferent; que havia superat operacions, pròtesis i cadira de rodes; que demostrava contínuament comprensió vers les diferències dels seus companys i companyes; ara, uns quants, no sols no entenien les seves sinó que se’n burlaven.
A partir d’aquí, va obrir un relat de la seva història vital que la CAD va trobar molt interessant per dos aspectes: l’autosuperació personal i la necessitat de respecte a la diferència. Buscant la manera d’ajudar-la aprofitant el seu discurs i la manera d’explicar-ho va sorgir la idea de fer un documental que va prendre forma poc a poc (trailer) i presentem en aquest vídeo que inicialment anomenàrem Projecte X, i ja definitivament: Iguals però diferents.
La seva trajectòria vital ens serveix per descobri-hi tant les fortaleses i dificultats personals com els entrebans i oportunitats de l'entorn, que una activitat de tutoria hem programat analitzar per després aplicar-ho a cada un de nosaltres.
