La justícia social a 1r d’ESO
A 1r d’ESO hem treballat en un projecte sobre justícia social, que ha consistit en assistir a quatre xerrades de persones que treballen en diferents projectes socials, al país o al món. De la seva experiència sempre ens hem acabat preguntant “i què puc fer jo ara i aquí?” Algunes propostes ja han anat sortint per conèixer millor la realitat de Moià i com millorar-la.
Fundació Arrels
El passat dia 30 de març, dos voluntaris de la Fundació Arrels van venir a explicar en què consistia la seva feina. Ens van explicar que ells eren voluntaris que anaven pels carrers buscant gent sense sostre, i que després de parlar amb ells, els intentaven convèncer que anessin a la Fundació Arrels, perquè allà els ajudaven a trobar feina, els proporcionaven roba, menjar, etc. Ens van explicar que moltes de les persones que viuen al carrer són incapaços de prendre decisions ells sols. També tenen com a objectiu sensibilitzar la gent del que passa i denunciar si hi ha maltractaments.
Hi ha 3.000 persones sense llar, d’aquestes, 900 viuen al carrer, la resta en albergs. Dels 900, un 11%, són dones i un 89% són homes. També ens van dir que hi ha nens de 11 o 12 anys que viuen al carrer, i que acostumen a ser immigrants, normalment també viuen en grups de 4 o 5 per protegir-se, però n’hi ha molts que viuen sols.
La Fundació Arrels treballa des de l’any 1983 amb persones sense llar, i aproximadament ajuda 1.800 persones cada any. Hi ha més de 300 voluntaris i 50 treballadors. La Generalitat, els voluntaris, l’Ajuntament i altres associacions donen diners a aquesta associació perquè pugui donar futur a persones sense llar.
En Salvador i la Puri també van explicar que hi ha molts motius que porten a algú a viure al carrer, que hi viuen persones que no ens ho esperaríem. Van comparar la vida amb una tela d’aranya: al mig hi ha la societat, i els costats que aguanten la tela d’aranya són decisions, com per exemple: un dels costats és l’escola (si no t’hi sents bé perquè et fan bullying doncs aquest costat s’elimina), un altre costat és triar les drogues (aleshores aquest costat es talla també), un altre costat és la feina (si no en trobes perds aquest puntal també), si per culpa de les drogues o del que sigui has tallat amb la família, perds un altre costat… i així anant tallant fins que al final la tela d’aranya cau, i tu també caus amb ella.
Minerva Plans i Aina Bayot (1r d’ESO)
El rober de St. Feliu de Codines
El dia 26 d’abril ens van venir a fer una xerrada tres voluntàries del rober parroquial de St. Feliu de Codines. Elles demanen que els portin la roba neta, ja que no tenen rentadora. Tota la roba la classifiquen, màniga llarga en un lloc, màniga curta en un altre… Aquestes voluntàries ens van explicar que a part de roba donen rentadores, neveres (estris de cuina).
Al seu local diàriament els poden arribar 2 o 3 persones. Donen roba a la mateixa persona cada tres mesos. El primer cop que van a buscar roba no necessiten un paper però després et donen un paper amb la data de quan pots tornar a buscar roba.
Hi ha roba que no es pot fer servir o que està trencada. Aleshores la donen per fer asfalt a les carreteres. Fa tres anys que hi treballen, treballen 2 hores al matí i 2 hores a la tarda setmanals.
A mi em va semblar una xerrada molt interessant ja que ens van explicar moltes coses que jo no sabia i no havia sentit mai a parlar-ne. Les dones que ens van vindre a explicar tot això eren molt amables i simpàtiques i ens van explicar moltes anècdotes que els havien passat durant aquest anys que han estat treballant a Càritas.
Júlia Carriqui (1r d’ESO)
Voluntariat internacional de les Vedruna
La Núria va venir a explicar-nos els voluntariats internacionals que ha fet amb les Vedruna. Ella va començar als 13 anys a fer de voluntària, i fa uns anys que viatja a l’estiu a països com Bolívia, Colòmbia, República Dominicana… La Núria ens va ensenyar moltes fotos per explicar-nos com viu la gent pobra en aquests països, quines feines fan els voluntaris i moltes anècdotes.
Amb ella vam aprendre que no hi ha cap excusa per no ajudar: ella va poder veure com fins i tot una dona gran i cega ensenyava a llegir i escriure a uns nens cada dia.
M’he sentit molt identificada amb aquesta noia, la Núria. Quan sigui gran m’encantaria ajudar a la gent fent de voluntària a un menjador social, o a un rober, o a un local on vinguin els nens per passar la tarda.
Aina Bayot i Berta Morera (1r d’ESO)
Enginyers Sense Fronteres
L’11 de maig va venir en Manel, voluntari d’Enginyers Sense Fronteres, que ens va explicar que amb la seva ONG revisen projectes que es construeixen en països pobres.
En teoria, des del 1980 els països destinen el 0,7 % del pressupost a països necessitats, el que passa és que no tots els països compleixen amb aquests pactes. Al 2008 Espanya va arribar a donar el 0,46% i avui arriba al 0,14%.
A l’Àfrica van rebre ajudes per valor de 300.000 milions de dòlars entre el 1960 fins al 2000. És un 45% de la despesa militar d’EUA. Des del 1980, s’han donat 200 milions per país a l’any, que serveixen per asfaltar una carretera de 150 km, fer més llocs de treball, construir un hospital… Per culpa de corrupcions de tota mena, de comerç d’armes il·legals i de despeses militars, es treuen de l’Àfrica uns 540 milions de dòlars. També deixa contaminats camps i rius, per culpa de mines que hi construeixen els dels països rics per extreure minerals.
Hem d’empatitzar amb la seva situació perquè aprenguem a ajudar a la gent necessitada.
Irina Naranjo (1r d’ESO)
