Abril, 2017.
Qui ens hauria dit que, un diumenge d’abril al matí, arribaríem tots nerviosos i inquiets a l’aeroport del Prat desitjant que el viatge amb avió no fos molt pesat.
Abans que en fóssim conscients ja estàvem caminant per la colossal muralla que, en el seu moment, va protegir una de les joies de Croàcia i símbol de la Guerra dels Balcans, Dubrovnik. L’encisadora ciutat croata ens va transportar centenars d’anys enrere, havíem viatjat a l’edat medieval. Vam poder visitar, entre d’altres, un dels majors monestirs franciscans, el qual albergava l’inventari de l’antiga Farmàcia Germans Menors construïda el segle XIV. A més a més, als fanàtics de “Joc de Trons” ens van ensenyar els llocs més emblemàtics on havien estat anteriorment gravant; ni el famós escriptor d’aquesta saga, George R.R Martin, va poder resistir els encants de la ciutat croata.
El segon dia, després d’haver gaudit durant la nit anterior de les instal·lacions de l’hotel, vam agafar l’autocar fins a Montenegro, concretament fins a Kotor. Aquesta petita però encantadora ciutat, es troba al final del golf de Kotor, el qual forma part del mar Adriàtic. Mentre que Dubrovnik és un conte de l’edat mitjana, la ciutat montenegrina és la imatge viva de la naturalesa en estat salvatge: el mar, les muntanyes i els penya-segats voregen, dotant de grandesa, la ciutat. Tot i l’impressionant paisatge, el casc antic de la ciutat no passa pas desapercebut: esglésies, catedrals, palaus, museus i una muralla de més de quatre quilòmetres han aconseguit que, avui en dia, Kotor sigui considerat el conjunt urbà medieval més ben conservat de la Mediterrània.
L’endemà pujàvem desanimats a l’autocar, potser estàvem cansats, però el mal temps ens havia xafat el dia, s’havia cancel·lat la sortida amb vaixell a les Illes Elàfites. Així doncs, es va decidir avançar la propera sortida i anar a Mostar, la petita Istanbul de Bòsnia i Hercegovina. Malauradament, la ciutat és coneguda per ser part de l’escenari en el qual va tenir lloc una de les últimes guerres d’Europa. El seu pont, el Stari Most, s’ha convertit en el símbol de la guerra i, actualment, visitar Mostar suposa una gran classe d’història. Una petita mesquita d’estil otomà construïda al segle XVII i el Bazar de Kujundziluk, que recorre el riu Neretva i creua el barri musulmà, ens van fer perdre la noció del temps hipnotitzant-nos amb el seu art i encant. Finalment, no podia faltar dinar Cevapi, el menjar per preferència de Mostar, el qual amb el seu toc picant ens va recarregar les piles per a poder fer el llarg viatge de tornada a l’hotel.
Estàvem emocionats, el sol picava sobre nostre, sentíem l’olor tan característica i imponent del mar, les Illes Elàfites era l’única cosa en la qual podíem pensar. Just havíem pujat sobre la petita embarcació que ens faria gaudir d’una manera diferent, del mar Adriàtic, quan uns acompanyants molt inesperats van treure el cap: semblava que els dofins s’haguessin apuntat al viatge. Vam visitar diferents illes i, tot i la temperatura de l’aigua, els més valents i valentes es van atrevir a posar-s’hi dins. Aigües turqueses i increïbles vistes de la ciutat de Dubrovnik van fer de l’últim dia a Croàcia un paradís marítim.
Guillem Vilaseca, 2n Batxillerat.
