PEC

PEC en format .pdf

 

ÍNDEX:
2. HISTÒRIA: D’AHIR A AVUI

3.1. Principis rectors (LEC)

3.2 Caràcter propi

3.3 Missió

3.4 Visió

3.5 Valors

4.1. Línies mestres

4.2 El projecte lingüístic

4.3 Ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i coneixement. Pla TAC

5.1. El projecte curricular

5.2 Avaluació: criteris dels Departaments

5.3 Pas de curs: criteris de claustre

5.4 Recuperació: criteris

6.1. Criteris que defineixen l’estructura organitzativa

6.2 Estructura organitzativa: càrrecs unipersonals

6.3 Estructura organitzativa: equips de treball

6.4 Estructura organitzativa: Plans de centre

6.5 Estructura organitzativa: horari

8.1. Principis de servei i atenció al públic

8.2 La relació amb les famílies

8.3 Relacions amb institucions públiques i entitats

8.4 Relacions amb centres escolars

9. INDICADORS D’AQUEST PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

 

1. CARACTERÍSTIQUES I SITUACIÓ GEOGRÀFICA

 L’Institut Mediterrània és un centre d’ensenyament públic que depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i que es regeix en la seva actuació per les normatives vigents relatives a l’ensenyament i l’educació.

El nostre centre es troba a la població del Masnou i és un els dos instituts públics  on s’hi pot estudiar ESO i batxillerat. La vila compta també amb centres de Primària públics i centres concertats de Primària i Ensenyament Secundari Obligatori. En el nostre centre es pot cursar batxillerat científic, batxillerat tecnològic, batxillerat humanístic, batxillerat social i batxillerat artístic.

El Masnou és un municipi de la comarca del Maresme, a 16 quilòmetres de Barcelona, pròxim a la Serrelada Litoral i situat entre Montgat i Premià de Mar. Té una àrea de 3,4 Km2 i una població de 23288 habitants (2017).

L’actual terme municipal va pertànyer antigament a Sant Feliu d’Alella i Sant Martí de Teià, pobles relativament allunyats del mar, i els habitants dels quals es dedicaven a la pesca i l’agricultura. Actualment, en la seva economia destaca la indústria tèxtil (Doggi) i farmecèutica (Alcón-Cusí).

El Masnou té el títol d’Il.lustríssima Vila des del 1909, quan va construir sense cap ajut l’Escola Nacional (avui Escola Ocata). Fou el lloc de naixença de la pedagoga Rosa Sensat i del músic Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català.

Compta amb un Museu Municipal de nàutica, el Museu Cusí de Farmàcia i el Museu de les Mines d’aigua del Masnou.

2. HISTÒRIA: D’AHIR A AVUI

 L’Institut va ser inaugurat l’any 1977, sobre els terrenys cedits pel marquès d’Alella, i tot seguit es va fer la requalificació dels terrenys sobre els quals es van edificar la urbanització Bell Resguard i d’altres habitatges que serien propers al futur institut.

Nascut en l’època de la Transició democràtica, va fer fins i tot en un principi un paper de dinamitzador cultural en el seu entorn. Els alumnes que hi venien a fer BUP procedien de les escoles públiques i privades de la localitat, però també recollia, en un principi, alumnes de municipis circumdants.

A partir de 1993 el centre viu una segona època. S’implanta l’ESO en el marc de la Reforma educativa i ens trobem una bona colla de canvis en l’educació al Masnou: s’imparteixen ESO i batxillerat  a l’Institut Maremar (antic centre de FP), apareixen tres centres concertats. Mentrestant l’Institut viu el seu canvi adaptatiu al nou pla d’estudis i a la nova situació.  Tot i que els resultats que els seus alumnes aconsegueixen a Selectivitat continuen sent bons, la matrícula necessitava ser revitalitzada.

A partir del curs 2005-06 el centre va entrant en una nova dinàmica. S’acull a un Pla de Millora i es marca uns objectius i unes accions . Durant aquest període es produeix el pas de la LOGSE a la LOE. El centre té llavors  molt present la idea que li cal una projecció externa  i que cal ser present en tots els àmbits que permetin col·laborar en un projecte educatiu d’entorn. Alhora, cal una acció organitzativa internament que permeti anar-se obrint a  estratègies per adaptar-se indefinidament als nous reptes pedagògics, socials, legals i laborals.

Al final del període 2005-2009 el nombre d’alumnes matriculats comença una remuntada que continua augmentant en el període 2009-11, durant el qual el centre rep l’oferta d’acollir-se a un nou  Pla de Millora,  ja que les consecucions de l’anterior van ser  ben valorades per la Inspecció educativa.

El claustre vota llavors favorablement l’entrada en el PAC 09, per la qual cosa el centre té també l’oportunitat d’acollir-se al Pla d’Acció Immediata de 18/01/09, els objectius del qual van ser la millora de resultats acadèmics i la millora de la cohesió social. Entre les estratègies que es van emprar per abastar-los hi ha  el desenvolupament d’una actuació de tot el professorat en xarxa el més clarament organitzada i estable possible, la digitalització de la gestió del centre, la progressiva aplicació de les noves tecnologies a les aules i la protocol·lització de les propostes anuals de millora de resultats de les proves de competències bàsiques.

Per al període 2017-21 s’ha realitzat una actualització del Projecte de direcció 2013-17, que manté els objectius i dissenya accions per a la progressiva implantació d’innovacions pedagògiques.

3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI

3.1. Principis rectors (LEC)

 El centre recull els principis rectors definits en la Llei d’educació catalana en el seu article 2. El nostre sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

  1. El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.
  2. La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.
  3. La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració  de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
  4. El respecte de la llibertat d’ensenyament,  la llibertat d’elecció entre centres públics o altres centres que els creats o pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
  5. El pluralisme
  6. La inclusió escolar i la cohesió social.
  7. La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat.
  8. El conreu del coneixement de Catalunya  i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.
  9. El respecte i el coneixement del propi cos
  10. El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
  11. El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
  12. El foment de l’emprenedoria
  13. La coeducació i el foment  de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
  14. L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola
  15. l’educació al llarg de la vida
  16. El respecte del dret dels pares i mares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.
  17. L’exclusió de qualsevol mena de prosel.litisme o adoctrinament.

El centre es compromet a complir els principis recollits en la Llei d’Educació catalana: principi de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de rendiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences de l’alumnat i de llurs mares, pares o tutors.

3.2. Caràcter propi

Com a centre públic l’Institut es defineix com a inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

L’institut imparteix ESO i batxillerat i pretén una educació integral dels alumnes, aspiració que va portar a sol·licitar les diferents modalitats de batxillerat que s’hi imparteixen, perseguint el conreu intel·lectual, el conreu de la sensibilitat artística i el desenvolupament de l’esperit crític i del desenvolupament personal.

El caràcter propi del centre queda definit a través de la missió, visió i principis i valors que s’expliciten més avall

3.3. Missió

 Com a centre d’ensenyament secundari, volem oferir al nostre alumnat adolescent alhora equitat i excel·lència en el seu procés educatiu.

Perseguim que tothom tingui la seva oportunitat per formar-se i que, alhora, tothom pugui arribar al desenvolupament més alt de les seves capacitats per trobar el camí que li sigui més adient en els seus estudis posteriors (formació professional o estudis universitaris), a partir de l’adquisició de les competències bàsiques.

Estem compromesos amb l’adaptació constant per anar dissenyant el nostre present i el nostre futur. Volem que aquesta obertura a la innovació sigui viscuda pel nostre alumnat, ja des del seu període de formació a l’institut, com un valor que porta a ser competents.

3.4. Visió

 L’Insitut Mediterrània té l’ambició de consolidar-se com a centre de referència de qualitat a la zona, cosa que significa mantenir i incrementar els bons resultats acadèmics que mesurin el  desenvolupament competencial dels nostres alumnes.

En els propers tres anys farem créixer el nombre de projectes transversals, el camí dels quals s’ha iniciat amb un projecte de robòtica. Continuarem potenciant l’estudi de les llengües i maldarem per estimular els nostres alumnes a aconseguir títols externs de llengua anglesa (títol de Cambridge i/o EOI) i francesa (DELF). Ens veiem treballant en xarxa, internament i externament, donant projecció a l’aprenentatge dels alumnes.

3.5. Valors

Els valors al voltant dels quals s’articula el nostre projecte educatiu i la nostra pràctica docent són la formació integral dels alumnes, el respecte a les persones, la convivència democràtica, la implicació social i l’impuls cultural.

Formació integral dels alumnes

Perseguim la formació dels alumnes d’acord amb les capacitats de cada un, procurant treure de cada noi o noia les màximes potencialitats i aprofitant les seves aptituds. Això s’ha de fer amb respecte per la persona que són els nostres joves alumnes i amb l’exigència raonable perquè aquestes persones creixin en tots els sentits i no es desaprofit cap dels seus dons.

Respecte a les persones

L’Institut ha de ser un petit laboratori protegit on les actuacions i enfocament equivocats s’evidenciïn i els correctes s’enforteixin. Per aconseguir-ho, creiem imprescindible el reforçament de l’acció orientadora de tot el professorat i l’àgil funcionament de la Comissió de Convivència.

Si bé la comunitat educativa ha d’actuar amb fermesa i rapidesa per tallar les tendències o accions perjudicials per al bon desenvolupament de l’activitat educativa, el procés que porta a la correcció d’un alumne o alumna ha de ser en si educatiu, sempre acompanyat de reflexions i mesures orientadores.

Convivència democràtica

El centre desitja la participació de tots els sectors del Consell Escolar en la vida del centre i valora les opinions de tothom per guiar la tasca formativa, i es dota dels instruments per a aquesta participació en les NOFC.

Implicació social

Volem que el procés educatiu encamini el nostre alumnat per arribar a trobar el seu llocs en la nostra societat. Desitgem orientar els les adolescents, en col·laboració amb les famílies, pel que fa als seus estudis posteriors i possible decantació professional, a partir del coneixement d’aptituds i actituds. Estem convençuts que tothom pot trobar el seu lloc a la nostra societat i que tothom té dret a la seva diversitat; tothom ha d’aprofitar la seva manera distinta de ser per tenir coses interessants a oferir a la societat, per ser finalment competents.

Impuls cultural i projecció  externa

Volem continuar donant al nostre centre un impuls cultural que faci viure al nostre alumnat la cultura com un valor i que potenciÏ les eines culturals i l’humanisme com un instrument de reflexió en uns temps reptadors i canviants.

Volem que els nostres alumnes coneguin la cultura europea i estudiïn les llengües i civilització de diferents països europeus. Per aquesta raó oferim almenys tres estades amb pernoctació a tres països d’Europa al llarg de l’ESO i batx: una estada lingüística a 2n d’ESO en un territori de parla francesa; una estada lingüística a 1r. de batxillerat en un territori de parla anglesa; un viatge a Roma al final de l’ESO per tal de conèixer la capital italiana, país bressol del Renaixement a l’Edat Moderna.

Igualment volem implicar els nostres alumnes en les activitats socials i culturals del municipi.

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

4.1. Línies mestres

  1. Ens plantegem l’educació com una tasca col·lectiva i de treball en equip.
  2. Perseguim una educació integral dels adolescents
  3. Perseguim  bons resulats acadèmics, que mesurin les competències dels nostres alumnes en els diferents àmbits.
  4. Perseguim l’adaptació constant de la pedagogia a la realitat social i laboral  per anar dissenyant el nostre present i el nostre futur com a centre.
  5. Impulsem el coneixement de llengües
  6. Impulsem el coneixement i ús de les noves tecnologies

4.2. El projecte lingüístic

La llengua catalana és la llengua vehicular de les activitats del centre i eina de cohesió i integració entre les persones.

Un bon domini de l’expressió, oral i escrita,  és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions i poder usar la llengua com a instrument dels aprenentatges i desenvolupament professional posterior. Procurem un plantejament integrat de les habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar), amb el suport de tot el professorat del centre.

El centre ha consolidat els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat. El conjunt d’actuacions previst al centre en relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua inclou les dimensions comunicativa i literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat.

Per formar parlants plurilingües i interculturals ens plantegem com a necessari   l’assoliment de la competència plena en català i en castellà, com a garantia que el centre proporciona als alumnes la competència que els cal. El centre assegura la presència de recusos TIC  i audiovisuals en l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana.

És una prioritat el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i de valorar totes les llengües i cultures i el respecte a la diferència. Tenim en compte la diversitat lingüística de l’alumnat per aprofitar-la.

Els nostres alumnes cursen com a primera llengua estrangera l’anglès (ESO i batxillerat) i és també possible cursar com a segona llengua el francès (ESO i ¡ properament Batxillerat). Igualment el centre assegura la presència de recursos TIC i audoiovisuals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Per tal de fer necessari l’ús de les llengües estrangeres, el centre incentiva la progressiva captació de perfils AICLE, pertanyents a professors capaços d’impartir algunes matèries, de manera parcial o total,  en llengües estrangeres, així com el treball en xarxa amb altres centres

4.3. Ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i coneixement. Pla TAC

El centre ha incorporat les noves tecnologies a l’ensenyament de les diferents matèries i està en procés de redacció del seu Pla TAC.

El Pla TAC ha de possibilitar que els alumnes assoleixin de manera pràctica la competència digital mitjançant l’adquisició de diferents habilitats repartides en les diferents matèries tot al llarg dels seus anys d’estada al centre. En aquest moments els alumnes fan ja aquest aprenentatge des de les diferents matèries però volem sistematitzar en un pla transversal la impartició d’aquests coneixements per assegurar als alumnes la coherència i completitud de l’aprenentatge del maneig de les noves tecnologies en acabar els seus estudis al centre.

El Pla TAC recollirà totes aquelles habilitats digitals que ensenyem ja als alumnes dintre de les diferents matèries i hi afegirà de manera transversal les que calguin per tal de permetre’ls un ventall de coneixements suficient en acabar la seva estada al centre.

5. EL CURRÍCULUM

 5.1. El projecte curricular

 Ens trobem en un centre híbrid, en què l’organització del currículum per matèries està en convivència amb la implantació progressiva de projectes transversals a l’ESO. Les competències que es treballen en tots els àmbits i Projectes van quedant reflectides progressivament en les programacions dels Departaments didàctics. Per altra banda, aquestes estan sent progressivament modificades per tal d’adaptar-les als canvis normatius ens matèria d’avaluació.

A l’hora d’organitzar el nostre currículum volem tenir molt en compte les necessitats sociolaborals acutals. Ens sembla molt important la capacitació en robòtica i els coneixements afins que aboquen a carreres de perfil matemàtic, físic i tecnològic, però ens  semblen també molt importants el domini de llengües (pròpies i estrangeres), les habilitats digitals en general i el necessari contrapunt humanístic en un món altament tecnificat.

L’ESO

En aquests moment tenim dues o tres  línies d’ESO, depenent del nivell.

Cada grup d’ESO té agrupades entre si les matèries de llengües catalana, castellana i anglesa, per a una millor dinàmica interna, proposta del projecte lingüístic de centre, i cadascuna d’aquestes matèries, juntament amb les matemàtiques, un projecte de diversitat dinàmic per a tot aquell alumnat que necessiti suport en els seus processos d’aprenentatge.

Com a segona llengua estrangera, el francès té una presència continuada de primer a quart curs de l’ESO. Els dos primers cursos, en forma d’optativa de centre, de tria obligatòria, i als cursos superiors, en forma d’optativa de lliure elecció. Està previst ampliar la presència del francès en forma d’optativa de modalitat al batxillerat humanístic-social en el curs 2018-19.

EL BATXILLERAT

El batxillerat al nostre centre està organitzat en tres modalitats generals: Científic-Tecnològic, Humanístic-Social i Artístic (Arts plàstiques).

Les optatives de modalitat de centre permeten a l’alumnat possibilitats d’elecció que garanteixin al màxim el desplegament i la concreció dels gustos i interessos propis, sense deixar de banda l’estímul que un bon ventall d’optativitat pot oferir.

L’Estada a l’Empresa ofereix una integració al món laboral, i un aprenentatge transversal teòric-pràctic, molt interessant per a la modalitat de batxillerat social.

L’estructura per nivells i matèries és la següent:

DISTRIBUCIÓ DE MATÈRIES ESO-BATXILLERAT

1r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

2n ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

3r ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

4t ESO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PRIMER DE BATXILLERAT

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SEGON BATXILLERAT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5.2. Avaluació: criteris dels Departaments

 Els Criteris d’Avaluació estan continguts a la Programació de cada departament i publicats a la pàgina web del centre anualment, juntament amb els criteris de qualificació.

5.3. Pas de curs: criteris del claustre

A les NOFC del centre es troben recollits els criteris de claustre per a permetre l’accés dels alumnes al curs següent. Pel que fa a l’ESO, aquests criteris es modificaran ens els propers cursos per ajustar-los a la nova normativa d’Avaluació quan estigui en vigor la nova Ordre d’Avaluació. Tal com indica la normativa.

5.4.  Recuperació: criteris

Des de principi de curs queden fixades al Calendari Escolar de centre les dates i hores establertes per fer els exàmens de recuperació de matèries pendents de cursos anteriors per l’ESO i el Batxillerat. Normalment, per acord en Consell Escolar, aquests exàmens queden fixats una setmana després de Setmana Santa en horari de tarda.

Queda establert que l’examen no serà l’únic mitjà que els departaments utilitzaran com a mitjà de recuperació. En els criteris d’avaluació i qualificació de cada departament didàctic queden definits els mitjans que s’estableixen (dossier/activitats i examen) i el tant per cent de valoració de cadascun d’ells.

6. L’ORGANITZACIÓ

6.1. Criteris que defineixen l’estructura organitzativa

 L’estructura organitzativa del centre es basa en el lideratge compartit, entès com el repartiment de responsabilitats entre els membres del professorat per tal d’aconseguir uns objectius comuns. Pretenem un treball en xarxa que tingui cura dels alumnes des de totes les matèries, des de la tutoria, des dels equips docents i des de la CAD

6.2. Estructura organitzativa: càrrecs unipersonals

La Junta directiva està integrada pel director/a, el Secretari/a, el/la cap d’estudis i el/la Coordinador/a Pedagògic/a. Correspon al director o directora  nomenar els membres de la Junta per tal de tirar endavant el seu Projecte de direcció, que és comunicat al Consell Escolar i al Conjunt del Claustre perquè el coneguin i puguin fer-hi  aportacions.

De la direcció del centre en depenen el Cap d’estudis, que fa de director en absència de la direcció per circumstàncies de malaltia o altres, el Secretari i el Coordinador Pedagògic. De la direcció del centre en depèn  també directament la coordinació LIC.

Del Cap d’estudis en depèn un coordinador de qualificacions  lligat a un lloc estructural TIC. També del Cap d’estudis en depèn un coordinador de projectes d’innovació, que vetlla per la progressiva implantació d’innovacions educatives, impulsades des del professorat o des de la Junta directiva, a mesura que les propostes van madurant. El coordinador de projectes els ordena en una graella, vetlla amb el cap d’estudis pel seu ensamblatge en el projecte global, afavoreix la formació del professorat per a noves propostes i ell mateix en genera. També del Cap d’estudis en depèn la coordinació d’activitats, per a la qual el Cap d’estudis i el Coordinador pedagògic es coordinen.

Del Coordinador Pedagògic en depenen les coordinacions de 1r i 2n d’ESO i de 3r i 4t d’ESO, que s’atorguen preferentment a les Orientadores del centre. De la coordinació de 3r. i 4t. en depèn el coordinador de Servei Comunitari, ja que el Servei comunitari es realitza en aquests nivells. Hem volgut crear una coordinació que l’ordeni i impulsi perquè el servei comunitari es vagi renovant en contacte amb les inquietuds i/o necessitats del nostre entorn i desperti aixií en els nois i noies un esperit de cooperació i servei amb la societat en què viuen.

També del coordinador pedagògic en depèn el coordinador AICLE, que vetlla per la coherència i incentivació de la progressiva realització de les classes de diferents matèries en llengua anglesa o francesa.

Del Secretari del centre en depèn el coordinador de Riscos, que vetlla per la seguretat en l’entorn del centre, i el personal de secretaria i consergeria.

La majoria del professorat del centre exerceix algun càrrec, que situa la seva responsabilitat dintre de l’esquema. Es pot tractar d’un dels càrrecs exposats més amunt o bé del càrrec de cap de Departament, responsable de la coordinació de les tasques i criteris de cada departament didàctic, o del càrrec de tutor, responsable de l’ensamblatge de l’alumne dintre del centre i de les relacions amb les famílies.

Tot el professorat en conjunt és reponsable de la tasca de formació i orientació de l’alumnat durant els anys de la seva estada al centre.

6.3. Estructura organitzativa: equips de treball

 El professorat s’organitza en diferents equips de treball que es reuneixen periòdicament: coordinacions (tutors + coordinador de cicle), Departaments (professors que imparteixen una matèria), Projectes (professorat de cada nivell implicat en la actualització ), formacions d’interès i equips docents (professors que imparteixen les diferents matèries en un nivell educatiu). La reunió de tot el professorat conjuntament és el claustre i es produeix normalment quatre vegades durant el curs.

La Junta directiva es reuneix setmanalment, els Caps de Departament es reuneixen amb la direcció un mínim de tres vegades durant el curs. També el Plenari de la Comissió d’Atenció a la diversitat  es reuneix un mínim de tres vegades durant el curs, i la seva comissió operativa ho fa cada setmana. Un cop al mes aquesta comissió operativa forma part de la Comissió Social del centre.

6.4. Estructura organitzativa: Plans de centre

El centre disposa de diversos plans de centre que organitzen la seva activitat i que es troben recollits en el document Plans de centre. Aquests plans són:

  • Plans d’Acollida
  • Pla d’Atenció a la Diversitat
  • Pla de Convivència
  • Pla de Mediació
  • Pla d’Orientació
  • Plans de referència del Departament

6.5. Estructura organitzativa: horari

Jornada Intensiva en tots els cursos

HORARI: de 8:00h a 14:50h (2 patis: 1r de 30 minuts i el 2n de 20 minuts)

El centre compta amb un servei de cantina al migdia.

 

 

 

 

7. LA PARTICIPACIÓ

Els mecanismes, àmbits i òrgans de participació en el centre de pares, alumnes i professors estan desenvolupats en els apartats de les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC) corresponents als diferents sectors.

8. LA PROJECCIÓ EXTERNA I L’ATENCIÓ A L’USUARI

8.1. Principis de servei i atenció al públic

L’atenció al públic (alumnes, exalumnes, famílies,  persones interessades en la formació i en els serveis que presta el centre) és una de les activitats que desenvolupa l’institut, especialment en l’àmbit de la consergeria, secretaria i Junta Directiva.

Cal destacar que aquesta atenció a l’usuari ha d’estar presidida sempre per la màxima correcció en el tracte, com correspon a un centre educatiu, alhora que el personal ha de subministrar a l’usuari amb diligència la informació deguda.

L’institut disposa d’una bústia de queixes i suggeriments a l’entrada de l’edifici

8.2. La relació amb les famílies

La relació amb les famílies queda detallada en els apartats corresponents de les NOFC. Essencialment, té lloc a través de la tutoria individual i de grup al llarg del curs. La plataforma Weeras és l’eina informática que vehicula diàriament la informació a les famílies sobre l’alumnat (retards, absències i altres anotacions)

8.3. Relacions amb institucions públiques i entitats

L’institut vetlla per mantenir unes relacions de col·laboració estreta amb les institucions públiques com l’Ajuntament del Masnou  i d’altres. Aquestes relacions s’entenen com un servei públic, atesa la nostra condició de centre educatiu públic, però també com una oportunitat de col·laboració estreta que comporta beneficis diversos per al nostre alumnat.

A partir del curs 2018-19 s’nicia la col·laboració del centre amb diferents entitats del municipi o de l’entorn per implementar el Servei Comunitari que han de dur a terme curricularment els alumnes d’ESO i que en el nostre centre serà realitzat pels alumnes de 4t

8.4. Relacions amb altres centres escolars

L’institut té la voluntat de treballar en xarxa i compartir experiències amb altres centres educatius, tant de Catalunya com d’arreu, a través de projectes o programes convocats pel Departament d’Ensenyament, el Ministerio d’Educación o la Comunitat econòmica europea. S’estableix la realització anual d’almenys un d’aquests projectes.

L’institut participa també  cada curs a les “Proves Cangur” de Matemàtiques, la qual cosa  propicia igualment als alumnes relacions acadèmiques més enllà del nostre municipi, com també ho fa la participació de part del nostre alumnat en el  Projecte Argó de tutorització de Treballs de Recerca a la UAB.

Centres del municipi adscrits:

  • Escola Lluís Millet
  • Escola Rosa Sensat
  • Escola Marinada
  • Escola Ferrer i Guàrdia
  • Escola Ocata
  • SES Turó d’en Baldiri (Teià)

Coordinació Primària-Secundària

Cada curs s’estableix un calendari anual per afavorir les relacions entre l’institut i les escoles de Primària. Els objectius que s’hi persegueixen són obtenir un ampli coneixement de l’alumnat que rebem, elaborar els grups classe amb criteris compartits amb els mestres de Primària, consensuar la feina d’estiu i valorar l’adaptació a la nova etapa.

En el calendari de col·laboració Primària-Secundària s’hi contemplen els aspectes següents:

  • Visites guiades per alumnes de 6è, que ens visiten en el 2n trimestre del curs.
  • Trobades entre coordinadora de 1r cicle, Coordinador Pedagògic i psicopedagoga amb tutors/es de 6è al 1r i 3r trimestre.
  • Representacions d’obres teatrals per alumnes de Primària.
  • Projectes de col·laboració puntuals i variables

9. INDICADORS D’AQUEST PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Resultats educatius

Progrés dels indicadors de resultats següents:

  • Alumnes que promocionen a 1r. d’ESO
  • Alumnes que promocionen a 2n d’ESO
  • Alumnes que promocionen a 3r. d’ESO
  • Alumnes que es graduen a 4t d’ESO
  • Alumnes de Pla de Diversificació Curricular que es graduen
  • Resultats proves externes de 4t
  • Alumnes que promocionen de 1r. A 2n de batxillerat
  • Alumnes que obtenen el títol de batxillerat
  • Mitjana de centre de les proves d’accés a la Universitat de juny
  • Resultats per matèries i àmbits (comparació de l’evolutiu)
  • Resultats de millora lligats a les línies mestres del plantejament educatiu del PEC vigent (àmbit científicotècnic i àmbit lingüístic)

Cohesió social i satisfacció de la comunitat educativa

 Progrés dels indicadors següents:

  • Abandonament dels estudis a l’ESO
  • Abandonament dels estudis a batxillerat
  • Absències de l’alumnat d’ESO
  • Absències de l’alumnat de batxillerat
  • Accions anuals per a la cohesió social
  • Enquestes de satisfacció:
    • per la informació rebuda
    • per les relacions entre les persones
    • per la identificació de les persones amb el centre
    • pels resultats d’aprenentatge que assoleixen els alumnes
    • pel grau d’autonomia assolida pels alumnes
    • per la manera com es resolen els conflictes
    • per l’orientació