El 28 de gener de 2019 ens vam aixecar a les tres de la matinada a punt de viure una de les majors aventures de la nostra vida: enlloc d’anar a l’institut com cada dia, realitzaríem una sortida ni més ni menys que a Venècia, amb l’objectiu de visitar la que va ser la residència del gran filòsof Friedrich Nietzsche.
Organitzats en cotxes i ben puntuals, vam arribar a l’aeroport per enlairar-nos a les 7 del matí. Tot i que al principi alguns casi es queden a Barcelona, degut a notables dificultats per passar el control, finalment cap allà les 9 tots ens trobàvem sans i estalvis a terres italianes. Per desplaçar-nos cap al cor de la ciutat, vam viatjar amb el Vaporetto tradicional d’allà, que després d’aturar-se a diverses parades, en les quals aprofitarem per contemplar els voltants de la polis, va entrar pel gran canal introduint-nos ja a l’interior d’aquell indret tan acollidor. Aproximadament a les 10 del matí vam posar per fi els peus a terra de la meravellosa i grandiloqüent Venècia.
Vam aprofitar el matí per passejar pel centre, al qual vam arribar després de passar per diversos carrers estrets característics d’allà i travessar alguns ponts espectaculars que connectaven les dos parts de la ciutat, dividida pel gran canal. Un cop a la plaça San Marco, possiblement el lloc més emblemàtic, vam decidir entrar a la catedral i, a continuació, ens vam apropar al port en direcció al pont dels sospirs.
Després d’aquesta passejadeta i visita inicial, més alguna activitat d’ensinistrament de coloms i de lluita contra gavines, vam començar a buscar un lloc per dinar, fet que provocaria una divisió momentània de grups. Alguns, aprofitant l’avinentesa, desitjaven menjar en un lloc com Déu mana, mentre que l’altra meitat de la classe es conformaria en dinar un humil trosset de pizza.
Havent dinat, ens agruparem a la vora del gran canal per descansar un ratet, mentre esperàvem que els professors acabessin de dinar. Aleshores si que ja ens vam començar a dirigir, després d’haver voltat per la zona més comercial, cap als indrets més externs de la ciutat, el límit de l’illa, on passariem per diversos barris venecians. Allà, vam poder comprovar que la geganta estructura de Venècia es manté sostinguda per unes simples bigues clavades a la superfície marina. Finalment vam arribar a l’antiga llar de Nietzsche, la qual vam poder visitar per fora.
Ja una mica cansats, vam acabar el dia separats en grups passejant amb llibertat per la zona propera a l’estació de busos. Alguns aprofitarem aquesta estona per prendre algo a la vora del canal i comprar souvenirs.
Vam agafar el bus que ens portaria a l’aeroport cap a les vuit de la tarda i vam haver d’esperar una mica a l’aeroport per culpa d’un petit retard a la sortida del vol de tornada, en el qual vam passar una mica de por conseqüència de les múltiples turbulències provocades pel vent.
L’endemà, tots, menys un parell de guerrers caiguts en batalla, ens presentaríem a les 8 del matí sens falta per començar la primera classe del dimecres. La rutina seguiria incansable i inadvertida…però nosaltres, enmig de tanta normalitat, no podríem parar de pensar en l’experiència del dia anterior, que no oblidaríem mai.
