L’Estela Ribé Vidal és una alumna de 4t d’ESO de l’Institut Martí l’Humà que acaba de guanyar el primer guardó del 12è Premi Sambori Òmnium 2018 amb la narració titulada Brodat en un llim de pols.
L’acte de lliurament de premis va tenir lloc el dissabte 17 de març a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. L’Estela hi participava en la categoria de 3r i 4t d’ESO amb una narració que ha merescut elogis per part del jurat per la seva capacitat de transmetre sensacions i suggerir imatges.
Amb aquest primer Premi Sambori Òmnium Demarcació, que representa les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, ara l’Estela té opcions de participar en el Premi Sambori Òmnium Catalunya, els resultats del qual se sabran durant la segona quinzena del mes de maig en el marc d’El Tinter de les Lletres Catalanes 2018. Li desitgem molta sort.
A continuació, podeu llegir l’entrevista que hem fet a la jove autora en el moment de la recollida del premi.
Estela, ets una escriptora i una jove promesa. Què representa escriure, per a tu?
Primer de tot, gràcies. La veritat és que mai ningú m’havia fet aquesta pregunta, però suposo que la resposta seria donar vida a personatges. En el meu cas, acostumen a ser sempre dos. I simplement agafo un moment que ambdues vides han viscut, o viuen, i el faig gran.
Tenim entès que les 18 obres premiades amb el Premi Sambori Òmnium Demarcació han estat seleccionades d’entre un total de més de 3.000 participants. Què implica guanyar un premi d’aquesta categoria?
He de confessar que acostumo a treure importància de la magnitud dels concursos en què participo. Però estic contenta, no puc negar-ho. M’agrada el que vaig escriure, i això és crucial. I el fet que un jurat com el del Premi Sambori hagi valorat la meva narració tan positivament només pot causar-me satisfacció.
Què trobarem en la teva narració?
La història comença amb ganes de venjança. I ho fa removent-te les entranyes amb l’emoció d’una primera cita i la por d’una primera vegada. Però els dos cossos protagonistes, un més que l’altre, es troben amb una cosa que no esperen, i és que les pèrdues també poden ser guanys.
Com descriuries el teu estil?
Fa relativament poc que vaig reflexionar per primera vegada sobre com era allò que escrivia. Hi ha una cosa que és fonamental en els meus escrits, i són les metàfores. O sigui que el primer adjectiu seria metafòric. El segon crec que podria ser primat, ja que escric sobre coses tan primitives com l’instint animal, la violència, la venjança, l’amor… M’agrada escriure detalls amagats entre metàfores, i que qui ho llegeixi pugui transportar-ho i sentir-ho a la seva pròpia vida de la manera que sigui.
T’agrada llegir?
Sí, molt. Però pocs llibres realment m’agraden. Potser per això el fet de llegir em va a èpoques. Només gaudeixo de la lectura quan necessito llegir, evadir-me. Sovint he estat mesos sense llegir, i, de fet, ara mateix tinc més llibres començats que no pas acabats.
Un escriptor/a que t’agradi.
Albert Espinosa va captivar-me ara ja deu fer un parell o tres d’anys.
Margarida Aritzeta em té ben atrapada amb La filla esborrada.
Què són les paraules?
Sovint he pensat que estaven sobrevalorades. De fet, tothom coneix la típica frase que diu que una imatge val més que mil paraules, però aquesta mateixa cita no ens explica que moltes vegades aquestes estan formades per paraules no verbalitzades, però dites en la mateixa imatge. Crec que la imatge, en aquest cas, és la versió covarda de les paraules. El que mai he arribat a concloure és si les paraules tenen vida per si mateixes o som nosaltres que els la proporcionem. I, pensant-ho bé, si contemplem vida en les paraules, no podem oblidar-nos de la mort. Les matem quan no les deixem sortir?
Acabo d’arribar a la conclusió que les paraules creen. Que són emoció, indiferència, que són.
Què és per a tu la literatura?
És art. I portes obertes. Quan llegeixes, com quan gaudeixes de la música, la fotografia, la pintura, o qualsevol altre art, estàs entrant en un món de base fictícia o real que algú ha creat amb portes i finestres obertes. I és curiós com ens obrim tant a peus aliens, però quan es tracta de mans, quan es tracta de quedar-se, aleshores ja no som amants del vent i la llum.
Què representa per a tu Brodat en un llim de pols.
És, crec, la narració que més m’agrada de les que he escrit. Potser és també perquè és l’última història que he creat. És, com he dit anteriorment, venjança, i dependència, condemna, foc, i un foc amb portes que s’obren i es tanquen amb brutalitat, sense saber que, a cada cop de porta, l’aire que es crea alimenta la flama que, alhora, acaba amb la seva pròpia porta.
Brodat en un llim de pols, és un: i tornar a començar.
Un desig per al teu futur.
Ser feliç. I vida, molta vida. (I, ja que hi som, algun dia de més de 24 hores de tant en tant.)
Et desitgem que els teus desitjos es compleixin i et demanem que continuïs escrivint per despertar inquietuds.
Per als que us agrada llegir, a continuació teniu la narració de l’Estela, Brodat en un llim de pols.
