El nostre nom

Molts anys amb tu, Martí i Pol

Ignasi Riera

Tot va començar un dia dels anys 80. Amb la família i uns quants amics del barri del Pedró ens vàrem decidir a visitar-te: teníem un amic comú, l’Emili Teixidor, que era responsable de la col·lecció de literatura juvenil “El nus”, a l’editorial Làia, on jo treballava.

Era el primer cop que anàvem a Roda de Ter: per arribar-hi, primer van anar a dinar a Manlleu. I a l’hora del cafè, ens presentàvem al carrer de les Escoles.

Feia anys que vivies immobilitzat ho havies explicat al llibre teu que més m’emociona: La pell del violí, però sabíem que la teva primera sortida havia estat cap a la nostra comarca: havies fet cap a l’Escola El Puig d’Esparraguera, on els alumnes havien treballat activament sobre un grapat de poemes teus. La proposta va ser clara: “vine a Cornellà, Miquel: a l’Orfeó Catalònia et farem un homenatge!” I és així com va començar tot. En lloc d’un homenatge, dos. I gent d’arreu de Catalunya va peregrinar cap a Cornellà per poder-te veure i sentir. Recordo, per exemple, que les criatures petites et miraven les mans i les acaronaven. I que persones que anaven amb cadira de rodes, com a tu mateix, també volien ser presents a l’homenatge.

Un cop acabat tot, volíem que tot allò tingués continuïtat i que el teu nom quedés en un centre de la nostra ciutat. No va ser fàcil, Miquel: em dèiem que només volien dedicar centres a persones que ja haguessin travessat la frontera d’aquesta vida, i a tu et quedava encara molta i molta vida… T’he de confessar que les gestions per aconseguir que ens deixessin “batejar” un nou centre amb el teu nom varen ser dificilíssimes…

Anys a venir, els lligams entre el nou centre i tu serien cada cop més senzills: el dia de Sant Jordi de 1990 et vàrem dedicar un homenatge. I quan eres l’escriptor del més també vas ser nostre per unes quantes hores. I quan el centre celebrava aniversari…

Cada cop et dèiem: els nostres són pobles amb riu, el teu del Ter i el nostre del Llobregat. I tots dos han estat pobles amb fàbrica.

Quan va emmalaltir la Dolors, la teva dona, i va ser operada a Bellvitge, les infermeres cornellanenques d’allà ens portaven cada dia el missatge per dir-nos com anava tot.

I quan va tenir lloc el referèndum sobre l’OTAN, el teu poema sobre la pau era repartir a tots els actes perquè et sabíem un dels nostres, Miquel Martí i Pol.

Has estat, per a nosaltres, un mestre en l’art d’estimar. ¿Sabies que a molts casaments civils, que a Cornellà tenen més litúrgia que els religiosos, són moltes les parelles que demanen si els poden recitar alguns versos de Miquel Martí i Pol? Quan era regidor, i casava per delegació de l’alcalde, havia repetit sovint allò que fa: “tot en l’amor s’emplena de sentit: sols per l’amor ens creixen roses als dits i se’ns revelem els misteris; i en l’amor tot és just i necessari”.

La formació professional és apassionant: convertir en lliçons i en paraules i en pràctiques escolars les troballes de segles d’experiència de gent feinera…és tota una lliçó. Ens agrada que el “patró” (laic) d’un centre cornellanenc de FP sigui una persona que ha treballat a la fàbrica i que ho sap tot sobre la duresa de la vida d’algú que hi treballa.

Els temps canvien, Miquel: a vegades, l’esperança se’ns torna de fum o d’anunci: tothom ens ho vol vendre tot… i el dia a dia se’ns omple d’angúnies, de perplexitats, de dubtes sobre el nostre futur immediat. Recordar la teva figura i les teves paraules ens pot alliberar de la desesperació, del neguit, de l’excés de negligència, de la tendència a no fer re de re. Sabies, Miquel Martí i Pol, que ens carregues permanentment d’energia i de ganes de viure?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>